3 de març de 2010

Paraules amb raó...

"Fes treballar el cap,
controla el cor,
no tanques mai la boca,
crida ben fort!"

Serà un dia que durarà anys, Ovidi Montllor.


Paraules que em recorden just el contrari que em deia.

Em remetré al meu llibre predilecte actual per a autocontestar-me.
Els carrers estrets ens fan més forts, coneixent el terreny, no usant la força innecessària, usar l'imperi de la ment, arrelar-se en el coneixement i no en els sentiments...


"els sentiments són la perdició del coneixement, el bloquegen", frase que m'acaba de vindre al cap.

I és cert, en el moment que em vaig enamorar vaig perdre la raó, vaig perdre la capacitat de raonar per mi mateix cedint el meu coneixement al món i no al meu cor.

És per això que rebutge totalment el meu sentiment d'amor cap a una única persona, perquè em perjudica, perquè em fa mal.

Per això renuncie a tot allò que sé per evocar-me al coneixement. Per una causa justa.


Tendim a declarar la guerra a la guerra. Cremar les nostres naus? sí, cremem tot allò que siga nostre, la nostra pau serà la guerra de les persones injustes, que lluitaran per trencar-la.

Voluntat de poder? per a què? per a afiançar-se en el poder i seguir acumulant tota la riquesa? no! la voluntat de poder és la sobirania del poble, i com a tal, hauria de correspondre a tots el poder, és a dir, a cadascú, per a poder decidir sobre ells mateixos i mateixes.

Les roses s'obrin quan saben que hi ha seguritat. Assumim els reptes que ens anem trobant, trenquem tots els setges... sí, ningú no ens assetjarà. La meua ment és inalienable, si algú hi intenta entrar, des d'ara, no em podrà moure ni un pèl. Serà protegida per aquesta barrera que no coneixes, per la barrera del coneixement.

El mal no podrà véncer el coneixement, el coneixement tampoc no està al bé, diria jo. què és el bé? el bé és fer allò que és correcte. però què és correcte?

correcte és portar els pantalons per baix dels genolls?
és correcte aïllar-se del món algunes ocasions? potser és necessari.

l'home aïllat de la societat és tranquil, cooperatiu, bo.
l'home en societat és competitiu, agressiu, ferotge, individualista.

l'home ha d'aprendre a viure en societat.
jo sóc part de la societat, per a canviar-la he de fer força i usar la meua energia, usar l'energia de l'univers.

No tenim cap problema amb els paranys.
Amb el temps hem aprés a adaptar-nos.
Estudiant i entenent l'art de la dialèctica podent trobar el sentit de la contradicció...

Exactament, les contradiccions són llei de vida.

Gràcies a tu, déu, estic viu i reflexione amb els dits.

No esperem que l'enemic no es presente, confiem en els nostres mitjans.
No esperem que l'enemic no ens ataque, confiem en posseir allò que no pot ser atacat.


T'estime.
Realment m'estime.

Atendràs al meu somni?
Atendràs al que jo propose?


No renunciarem a les il·lusions, creixerem i serem flors per la revolució... tornarem a brindar per la vida. (Cesk Freixas, Tornarem a brindar per la vida, La mà dels qui t'esperen, 2009-2010)

Gràcies, Cesk pel teu disc!

1 comentari:

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

brindem sempre per la vida, encara que la copa estiga mig trencada.
Bona nit i bons sons
B7s!