10 de març de 2010

A l'Ovidi, que ja fa 15 anys que està de vacances...

Hui fa 15 anys de l'inici de les vacances de l'Ovidi Montllor.

Vull seguir recordant-lo com faig en totes o gairebé totes les meues entrades.

Una veu irrepetible, un grandíssim actor, genial cantant, genial compositor... millor persona!
M'haguera agradat poder-lo conéixer, haguera sigut un grandíssim honor.


Ja no ens alimenten molles, volem un homenatge sencer!

Jo tinc fam, vull dir-li-ho a l'alcalde, que vull menjar...

la fera ferotge, de la gàbia no es va escapar.

Titulà un disc 4.2.42, la data en que nasqué, jo vaig nàixer el 4.2.90, 48 anys més tard... enguany ha fet 68 anys l'Ovidi. Fa 15 anys que està de vacances... Tot ben senzill i ben alegre...

Deia això, però tenia una cara trista, una cara com si tinguera por, com si estiguera menjant-se un ou agre, però mai no va deixar de ser una molt bona persona, una persona amable, generosa, cooperativa i genial. Deien que contava acudits. Deien que sempre tenia temes de conversa, era un home cult, i noble d'ànima. Pobre de butxaca, ric de cap.

"Mon pare sempre em dèia una cosa, a tu no et fan falta joguines, perquè tens ja la més valuosa de totes, la tens aquí (senyalant el cap). Això em deia mon pare quan estava trist"


L'Ovidi era carismàtic... Els mateixos que el van llançar a la glòria el van enfonsar en la misèria quan arribà la "democràcia" a l'Estat. Ell va emigrar a Barcelona quan es va casar, vivia d'allò que tenia, no pidolava, i per la gràcia d'un càncer va deixar de cantar. Fins i tot ho va deixar clar, la seua mort seria alegre, i tornarà a renàixer, tornarà a ser ell, ell està amb nosaltres, i l'hem de reviure ja. També creia en la resurrecció, és clar!



És per a mi un plaer i un privilegi poder versionar cançons que cantava ell, i fins i tot que tocava! L'important quan cantes una cançó de l'Ovidi (o que ell interpretava) és viure-la, sinó no el faràs reviure a ell. L'hem d'interpretar, amb la força que ell ho feia, perquè sinó es perd l'essència de la cançó. Això és el que crec.





Homenatge a Teresa, Perquè vull, Corrandes de l'exili (de Pere Quart i música de l'Ovidi), Serà un dia que durarà anys, La samarreta... Sóc capaç de cantar-ne més, ja que la veu la tinc, em falta el coneixement suficient de guitarra com per a poder-ho fer millor i sense faltar-li el respecte a esta gran figura del cine, teatre i música.

Sent intriga per saber tot sobre la seua vida.

És com si fóra el meu pare, així, el meu pare musical, és el meu referent primer.

L'estime.




Finalment vull agrair-li la seua existència. Sense ell no haguérem tingut moltes coses de les que tenim ara... Ell fou la pòlvora de la dinamita!







Moltes gràcies, Ovidi...







P.S.: si algú vol el relat (¬¬' vegem la noia que va fugir a Reikjavík, per exemple) no el puc penjar ací, no puc penjar-lo més que en el web del concurs, i actualment no funciona bé... així que o me'l demanen imprés i el dóne en persona o me doneu un correu de contacte i l'envie!

Contacte en Lenitiu@tac822.net

Podreu trobar tablatures i acords de l'Ovidi Montllor i molts més en www.tac822.net

Moltes gràcies, lectors i lectores!


P.S.2: han penjat ja el podcast de quan vam estar presentant l'Homenatge a l'Ovidi del dia 6 de Març al Kafcafé
http://audiotecaradiomalva.mypodcast.com/2010/03/Homenatge_a_Ovidi_Montllor-294252.html

Hi vaig interpretar unes cançonetes i n'estic content!

2 comentaris:

binic ha dit...

Ell és encara entre nosaltres.

Calpurni ha dit...

Ovidi era això i més. Tinc d'ell la imatge d'un "home bo". Imatge que es reafirma cada volta que escolte una cançó d'ell.

Si vols saber més d'ell, l'editorial 3i4 va publicar a l'any 2002 el llibre "L'Ovidi" de Núria Cadenas.