Torne a recuperar este petit espai per a parlar un poc del que faig.
Actualment estic un poc atabalat, patisc insomni, ja veieu.
Mai no hauria pensat que em passaria el que m'ha passat estos dies.
Bé puc assegurar que no pararé fins que aconseguisca el que vull.
És cert que estic una mica aturat, però no m'aturarà la força que tinc.
Pense que jo puc fer-ho, però si no em pose en marxa no ho aconseguiré.
Assegure que només jo puc, certament.
Sempre he de pensar en les bones possibilitats.
Si no crec en mi no passarà res de bo.
Ara he de poder fer-ho, no patisques.
Quan estic així se'm nota, no pense que s'haja d'ocultar.
Una cosa sí que puc dir, estic ací, i sóc jo.
Èxtasi note quan la música que sent sona, System of a Down.
Encara que em vulguen desanimar no ho aconseguiran.
Sí ho han intentat, però ja ho he dit, ni pensar-ho.
Tots els meus em donen suport.
I no puc deixar de pensar en certes coses que fan mal.
Caram, sí que estic escrivint!
En una ciutat com aquesta els ànims que calen són molts.
No és en va que seguisc lluitant.
Avui he despertat i he cregut una València nova.
Mor un altre dia i el fred torna a la ciutat.
On tots creiem que s'ha acabat, encara queda molt per recórrer.
Raó no ens falta, ens falta suport.
Algun dia ho entendreu, senzillament cal un gran treball, i és el que hem de fer.
Tots.
Gaudiu del meu missatge :)
20 de desembre del 2010
17 de desembre del 2010
Os que agora no y son.
Als que ara no hi són
Vull que tot torne a la normalitat en el meu entorn. La gent comença a preocupar-se pels exàmens, jo a penes he començat a mirar-me els temaris... també estic una mica preocupat.
Mons pares enlloc d'estudiar com fèien fins ara, s'han enganxat a un joc del feisbuc. Jo, en canvi, l'he desactivat. Així com abandonat un temps el tuenti, i el twitter només ha sigut uns dies.
Necessitava sortir de les xarxes socials, ara no veig gaires alternatives a eixos llocs, però m'estic començant a mentalitzar per a començar a estudiar. La gent s'ho hauria de plantejar com jo, abandonar les xarxes socials fins després d'exàmens, seria una gran ferramenta de no-distracció, eliminar la vida pública en la xarxa. No és precís eliminar la vida social, tota la vida s'ha sortit amb els amics fins i tot en època d'exàmens, però no és possible que ens passem la vida amb els ulls aclucats mirant com gent que coneixes i altra que no coneixes va deixant caure coses en un portal que controla les nostres vides.
Em sent més lliure sense el feisbuc. Crec que algú hauria de dur el meu, enlloc de ser jo. Ja fa temps que ho dic, si tinc un mànager, me'l pot dur ell. Sense passar-s'hi el dia, és clar! El twitter, en canvi, el veig més per a mi, simplement intercanvi de missatges entre molta gent. Cada vegada més gent llegeix el que jo dic, cada vegada dic més tonteries. Potser m'hauria de pensar què he de dir, enlloc d'anar piulant i piulant tant.
Bé, queda dit, reduir el nombre de twitts al dia. Tots es pensaran on estic, que no mire ni el twitter, ni el feisbuc ni el tuenti, i què? m'he perdut alguna cosa? no. Seguisc amb els ulls aclucats en la meua habitació, he estat uns dies sense sentit del temps, ni conscient del que feia ni el que deixava de fer. Potser estic malalt i no ho sabia. Doncs no sé.
Senzilles reflexions que no faig al dia a dia, però que potser em servixen per a alguna cosa, com a mínim per a desfogar-me de cara al no-públic que sou vosaltres, que no em llegiu, i que heu pensat que en llegir el títol em referiria a gent que no hi és.
Puc dir que tot açò m'ha vingut pensant en tots aquells que han mort en la meua ment, amics, coneguts... molts d'aquests van arribar a ser molt per a mi, i ara ja ni existeixen, gràcies a la vida. La vida ens ha anat escampant, i al final acabem sent açò que ja veieu, pura merda. Pols eres, i en pols et convertiràs.
Vull que tot torne a la normalitat en el meu entorn. La gent comença a preocupar-se pels exàmens, jo a penes he començat a mirar-me els temaris... també estic una mica preocupat.
Mons pares enlloc d'estudiar com fèien fins ara, s'han enganxat a un joc del feisbuc. Jo, en canvi, l'he desactivat. Així com abandonat un temps el tuenti, i el twitter només ha sigut uns dies.
Necessitava sortir de les xarxes socials, ara no veig gaires alternatives a eixos llocs, però m'estic començant a mentalitzar per a començar a estudiar. La gent s'ho hauria de plantejar com jo, abandonar les xarxes socials fins després d'exàmens, seria una gran ferramenta de no-distracció, eliminar la vida pública en la xarxa. No és precís eliminar la vida social, tota la vida s'ha sortit amb els amics fins i tot en època d'exàmens, però no és possible que ens passem la vida amb els ulls aclucats mirant com gent que coneixes i altra que no coneixes va deixant caure coses en un portal que controla les nostres vides.
Em sent més lliure sense el feisbuc. Crec que algú hauria de dur el meu, enlloc de ser jo. Ja fa temps que ho dic, si tinc un mànager, me'l pot dur ell. Sense passar-s'hi el dia, és clar! El twitter, en canvi, el veig més per a mi, simplement intercanvi de missatges entre molta gent. Cada vegada més gent llegeix el que jo dic, cada vegada dic més tonteries. Potser m'hauria de pensar què he de dir, enlloc d'anar piulant i piulant tant.
Bé, queda dit, reduir el nombre de twitts al dia. Tots es pensaran on estic, que no mire ni el twitter, ni el feisbuc ni el tuenti, i què? m'he perdut alguna cosa? no. Seguisc amb els ulls aclucats en la meua habitació, he estat uns dies sense sentit del temps, ni conscient del que feia ni el que deixava de fer. Potser estic malalt i no ho sabia. Doncs no sé.
Senzilles reflexions que no faig al dia a dia, però que potser em servixen per a alguna cosa, com a mínim per a desfogar-me de cara al no-públic que sou vosaltres, que no em llegiu, i que heu pensat que en llegir el títol em referiria a gent que no hi és.
Puc dir que tot açò m'ha vingut pensant en tots aquells que han mort en la meua ment, amics, coneguts... molts d'aquests van arribar a ser molt per a mi, i ara ja ni existeixen, gràcies a la vida. La vida ens ha anat escampant, i al final acabem sent açò que ja veieu, pura merda. Pols eres, i en pols et convertiràs.
13 de desembre del 2010
retorneu-me el somriure
supose que ha tornat el temps d'escriure ací... aviat una nova entrada, aniré escrivint i la programaré per a este cap de setmana, apa, passeu una bona setmana!
4 de setembre del 2010
Assumiràs la veu d'un poble...
Tu no fores la veu, però fores les paraules de la veu, tu les vas escriure, i ressonaran per sempre entre el dia i la nit del País Valencià.
Mai no et podré preguntar com se't va ocórrer escriure els amants, i el mural, i el testament mural, i documental, i el vi, i coral romput, i tants altres poemes.
Per a tu la meua cinquantena entrada, Vicent Andrés Estellés. Sempre en el cor, i sempre en la memòria!
1924 - 1993.
Mai no et podré preguntar com se't va ocórrer escriure els amants, i el mural, i el testament mural, i documental, i el vi, i coral romput, i tants altres poemes.
Per a tu la meua cinquantena entrada, Vicent Andrés Estellés. Sempre en el cor, i sempre en la memòria!
1924 - 1993.
1 de setembre del 2010
exàmens?
crec que és la tercera vegada que dic que toquen exàmens... a menys de 16 hores del primer, i a més de 200 de l'últim, bona sort a tots i totes els i les que en tinguen! :)
bona nit i bona sort :P
bona nit i bona sort :P
1 d’agost del 2010
Entrada 48
No sé quin títol posar-hi, el que puc dir és que estic a la Campus Party València 2010.
En Binic i jo hem estat fent un videocast del que és per a nosaltres aquesta campus party, en general un resum del que hem fet durant els dies que ha durat aquesta.
En general podem dir que ha sigut descarregar, jugar, assistir a xarrades i tallers i sortir de la rutina entrant en una altra per a poder disfrutar d'una setmana meravellosa on hem augmentat la nostra interacció amb altres frikis i ho hem passat molt bé veient tant màquines meravelloses com persones divertides.
He pogut realitzar la meua primera entrevista com a entrevistador. És una cosa especial per a mi, perquè sempre ho havia volgut fer. D'altra banda em falta molt per millorar-la, no vaig demostrar més que ganes de fer-la i ja està, no vaig deixar veure gens de professionalitat.
Per fi he trobat una altra estrella en el cel.
Prenent una beguda energètica per mantindre'm despert i amb aquestes paraules m'acomiade des de la Campus Party València 2010.
ja era hora d'actualitzar xD
En Binic i jo hem estat fent un videocast del que és per a nosaltres aquesta campus party, en general un resum del que hem fet durant els dies que ha durat aquesta.
En general podem dir que ha sigut descarregar, jugar, assistir a xarrades i tallers i sortir de la rutina entrant en una altra per a poder disfrutar d'una setmana meravellosa on hem augmentat la nostra interacció amb altres frikis i ho hem passat molt bé veient tant màquines meravelloses com persones divertides.
He pogut realitzar la meua primera entrevista com a entrevistador. És una cosa especial per a mi, perquè sempre ho havia volgut fer. D'altra banda em falta molt per millorar-la, no vaig demostrar més que ganes de fer-la i ja està, no vaig deixar veure gens de professionalitat.
Per fi he trobat una altra estrella en el cel.
Prenent una beguda energètica per mantindre'm despert i amb aquestes paraules m'acomiade des de la Campus Party València 2010.
ja era hora d'actualitzar xD
22 de juny del 2010
trencaments...
és el primer trencament de relació en el que va de blog.
m'inspiren molt més els moments de desamor.
la primera vegada que he plorat tocant una cançó meua ha sigut hui, després de comprovar què és l'amor no correspost.
em sorpren la ment humana, com tot pot ser tan relatiu. n'estava realment enamorat, n'estic.
he vist Amélie, acabada de vore ara... vaja una plorera algunes escenes.
sincerament, és beneficiós estimar algú i que no t'estime, et dóna forces per a continuar, si més no primer te les lleva, i després te'n dóna més.
ho deixe ací, demà més si m'apetix.
proper examen el dia 30.
m'inspiren molt més els moments de desamor.
la primera vegada que he plorat tocant una cançó meua ha sigut hui, després de comprovar què és l'amor no correspost.
em sorpren la ment humana, com tot pot ser tan relatiu. n'estava realment enamorat, n'estic.
he vist Amélie, acabada de vore ara... vaja una plorera algunes escenes.
sincerament, és beneficiós estimar algú i que no t'estime, et dóna forces per a continuar, si més no primer te les lleva, i després te'n dóna més.
ho deixe ací, demà més si m'apetix.
proper examen el dia 30.
17 de juny del 2010
Va sent hora d'actualitzar...
però demà tinc examen i dilluns també, i no tinc ganes de calfar-me el cap!
28 de maig del 2010
Misteri
Hi ha una pàgina al Llibre de Meravelles de Vicent Andrés Estellés que diu:
Spill o Llibre de les dones
"a la vora del riu, mare, m'he deixat les espardenyes"
-Si només són les espardenyes...
Això és tot, no té més misteri? això és el poema?
La gent es deu preguntar per què així. La gent que ha llegit el Llibre de Meravelles, dic... perquè la resta supose que no s'ho deuen preguntar.
Jo pense llevar intriga a això.
L'autor, tan brillant com era, de Burjassot, fill de forner, va estudiar lletres.
La lliure interpretació del poema d'Estellés ens porta a diverses conclusions. Ell volia que l'interpretàrem cadascú a la seua manera. O també pot ser que volia que el continuàrem.
Primer de tot hem de pensar en què estava pensant ell per a fer tal barbaritat, escriure un poema d'una línia!
Hauríem de matitzar que els poemes realment són tan llargs com l'autor ho vulga, i tan rimants com ho desitge, com si vol no rimar-los. Se'ls pot dotar de ritme, de música, de colors, d'aromes, d'accions... Com bé podria jo citar ara el gloriós poema d'aquest mateix autor sobre el pimentó torrat, està plagat d'aromes i fins i tot el gust del pimentó torrat sucat en oli... ara em venen ganes de menjar-ne! xD
Al que anàvem.
Podríem interpretar, no només el poema sobre l'Spill o llibre de les dones, sinó tota l'obra d'Estellés com a una voluntat a que els lectors l'acaben?
El misteri no s'acaba. Per què el poema dels amants guanya tanta força amb el ritme que té?
Doncs podeu dir la vostra i animar-me a que em ratlle més sobre aquest tema, del qual podríem conversar durant hores i elogiar tant a este meravellós poeta valencià.
Spill o Llibre de les dones
"a la vora del riu, mare, m'he deixat les espardenyes"
-Si només són les espardenyes...
Això és tot, no té més misteri? això és el poema?
La gent es deu preguntar per què així. La gent que ha llegit el Llibre de Meravelles, dic... perquè la resta supose que no s'ho deuen preguntar.
Jo pense llevar intriga a això.
L'autor, tan brillant com era, de Burjassot, fill de forner, va estudiar lletres.
La lliure interpretació del poema d'Estellés ens porta a diverses conclusions. Ell volia que l'interpretàrem cadascú a la seua manera. O també pot ser que volia que el continuàrem.
Primer de tot hem de pensar en què estava pensant ell per a fer tal barbaritat, escriure un poema d'una línia!
Hauríem de matitzar que els poemes realment són tan llargs com l'autor ho vulga, i tan rimants com ho desitge, com si vol no rimar-los. Se'ls pot dotar de ritme, de música, de colors, d'aromes, d'accions... Com bé podria jo citar ara el gloriós poema d'aquest mateix autor sobre el pimentó torrat, està plagat d'aromes i fins i tot el gust del pimentó torrat sucat en oli... ara em venen ganes de menjar-ne! xD
Al que anàvem.
Podríem interpretar, no només el poema sobre l'Spill o llibre de les dones, sinó tota l'obra d'Estellés com a una voluntat a que els lectors l'acaben?
El misteri no s'acaba. Per què el poema dels amants guanya tanta força amb el ritme que té?
Doncs podeu dir la vostra i animar-me a que em ratlle més sobre aquest tema, del qual podríem conversar durant hores i elogiar tant a este meravellós poeta valencià.
25 de maig del 2010
Primer pla
Una flor, bellesa...
els teus ulls, bellesa...
el teu cos, bellesa...
el que dic, bestiesa.
el que pense, bellesa...
el que em dius, bellesa...
el que escrius, bellesa...
el que veig, bestiesa.
el que faig, bestiesa.
raig de sol, bellesa...
ta alegria, bellesa...
somriures, bellesa...
trobar-te a faltar, mort.
23 de maig del 2010
Recordar...
Que el primer bes va ser en un barranc del teu poble...
Saber que fins el divendres no et podré vore...
M'atabale de saber que estaré 5 dies sense vore't.
Em sembla que m'estic encapritxant de tu.
Potser és cert allò que diuen de que eres bonica com una posta de sol...
És possible que després d'eixe mes que estaràs fora t'oblides de mi.
És possible que després de dir-me que em deixes em trenques el cor...
Però... qui sap. Et vull veure feliç, no m'agrada imaginar què pot passar en el futur, perquè el present és el que toca viure, i l'estic vivint.
Estrany, em sent estrany després d'hores sense tu al meu costat. És com si passara una eternitat fins que et torne a vore.
Espere ansiós eixe dia... divendres.
15/05/2010.
Hui continua la saga.
P.S.: i pensar que el primer petó amb tu va ser dins d'un barranc...
Saber que fins el divendres no et podré vore...
M'atabale de saber que estaré 5 dies sense vore't.
Em sembla que m'estic encapritxant de tu.
Potser és cert allò que diuen de que eres bonica com una posta de sol...
És possible que després d'eixe mes que estaràs fora t'oblides de mi.
És possible que després de dir-me que em deixes em trenques el cor...
Però... qui sap. Et vull veure feliç, no m'agrada imaginar què pot passar en el futur, perquè el present és el que toca viure, i l'estic vivint.
Estrany, em sent estrany després d'hores sense tu al meu costat. És com si passara una eternitat fins que et torne a vore.
Espere ansiós eixe dia... divendres.
15/05/2010.
Hui continua la saga.
P.S.: i pensar que el primer petó amb tu va ser dins d'un barranc...
20 de maig del 2010
Una nit amb els Orxata
Les nits amb els Orxata són realment bones.
No hi ha hagut cap nit amb els Orxata que no ho haja passat bé. Per norma general solen fer moltíssima festa, molt de ritme i bones lletres.
No tinc molt a dir d'este gran grup, només que m'encanten, me fan posar-me content i això...
Escolteu-los, no tenen desperdici... tot i que per a gustos, colors!
13 de maig del 2010
Honradesa...
Qui ha parlat d'honradesa?
És ell mateix qui se l'ha atorgada amb la simple paraula de dir que ell mateix és honrat?
És ell mateix conscient que això és mentir? És allò que manté una gran mentida al capdamunt de la societat.
Tot queda igual, déien els Sopa de cabra. En aquest cas tot queda igual en quant a la política. És igual que tinguem un polític corrupte i mentider, perquè el continuarem tenint com a president, i el continuarem tenint com a president del seu partit, perquè el continuarem votant.
M'agraden poc les generalitzacions, però em permet dir que els valencians som uns incrèduls. Els que voten a favor perquè no els beneficia a ells. Els que voten altres partits, perquè no tenen el discurs i convenciment de poder derrotar EL partit únic. Els que no voten, perquè creuen que no votant s'aconsegueixen canviar les coses actuals, i això de no votar ha de ser una cosa a la llarga, o crear un discurs sociològic valencià en contra del vot, però si de dos milions que voten, milió i mig ho fan al PP seguirem igual, com menys voten els abstencionistes més representació tindran. I tot tenint en compte que s'absté un 60% de la població en edat de votar, que si eixe 60% votara un partit o una congregació de partits diferents el pes del PP no seria tan gran i se li podria fer oposició.
Vaja quin rotllo polític amolle ací sense res...
Tot quedarà igual, perquè l'absoldran.
Espere equivocar-me, però les dades objectives i subjectives indiquen que els seus amics l'ajudaran, i continuaran desinformant igual.
Ale, gent!
És ell mateix qui se l'ha atorgada amb la simple paraula de dir que ell mateix és honrat?
És ell mateix conscient que això és mentir? És allò que manté una gran mentida al capdamunt de la societat.
Tot queda igual, déien els Sopa de cabra. En aquest cas tot queda igual en quant a la política. És igual que tinguem un polític corrupte i mentider, perquè el continuarem tenint com a president, i el continuarem tenint com a president del seu partit, perquè el continuarem votant.
M'agraden poc les generalitzacions, però em permet dir que els valencians som uns incrèduls. Els que voten a favor perquè no els beneficia a ells. Els que voten altres partits, perquè no tenen el discurs i convenciment de poder derrotar EL partit únic. Els que no voten, perquè creuen que no votant s'aconsegueixen canviar les coses actuals, i això de no votar ha de ser una cosa a la llarga, o crear un discurs sociològic valencià en contra del vot, però si de dos milions que voten, milió i mig ho fan al PP seguirem igual, com menys voten els abstencionistes més representació tindran. I tot tenint en compte que s'absté un 60% de la població en edat de votar, que si eixe 60% votara un partit o una congregació de partits diferents el pes del PP no seria tan gran i se li podria fer oposició.
Vaja quin rotllo polític amolle ací sense res...
Tot quedarà igual, perquè l'absoldran.
Espere equivocar-me, però les dades objectives i subjectives indiquen que els seus amics l'ajudaran, i continuaran desinformant igual.
Ale, gent!
6 de maig del 2010
Dedicat a David Rosell
Aquest grandíssim guitarrista, forma part dels grups següents i potser alguns més que no conec: Titot i David Rosell, Brams, Mesclat i Dept.
Si no recorde malament és de Manresa.
És un xic molt trempat, simpàtic, genialíssim guitarrista com ja he dit, i a més productor i cantant.
Cal dir que lo únic mal que li veig és que fuma, no és boooo!
Bé, no conec a ningú perfecte xD
El felicite pel seu recent fillet :) no sé si ja deu tindre quasi un anyet... deu ser súper-maco!
En general tot el que veig d'ell està bé.
Fa una música molt guai, i unes lletres increibles també.
Et desitge molt bona sort, David!
P.S.: m'estime molt la pua de Dept que em vas donar al concert de Cardedeu! :DDDD
2 de maig del 2010
Música al carrer...
Un saxofonista al carrer de Russafa...
m'ha evocat un poema de l'Estellés que parla d'eixe carrer...
em sembla que es deia Documental.
apareix en el Llibre de Meravelles.
La melodia que soltava era tan dolça... una mena de balada.
m'ha ajudat més a comprendre que estic sol, que de moment no tinc a ningú que m'ajude en els meus reptes, ni tansols el meu millor amic em podria ajudar.
només són reflexions que s'haurien de complir.
si algú vol saber algo més de l'assumpte ja sap... ací només vinc a dir burrades que no dic en la vida real.
Foto: Carrer de Russafa 1-05-2010, autor: jo mateix (Lenitiu/Ismael Sanchis)
28 d’abril del 2010
De nou em ve al cap
De nou em ve al cap la cançó Ojalá.
Hui m'he fet ja el calendari d'exàmens per a juny i setembre... estic per decidir quines em deixe per a setembre i quines faig ara.
Hui he assistit a un nou episodi d'abús policial, ho he explicat així en la crònica que he enviat als companys i companyes de Llibertat.cat
He estat molt expectant per la qüestió Carles Sastre, no entenc com una simple xerrada pot causar tantíssim enrenou només per ser exmilitant d'una organització de propaganda armada.
De nou retornen els crits de l'altra banda del bloc de cases. Se sent una dona cridar, i no pas per què l'estiguen maltractant, sinó perquè vol que la seua família es moga. Un nou cas de violència masclista passiva?
Em sent les cames tremolar, sent el meu respirar, prou de sentir Bon Jovi, que m'he posat nyonyo! xD
Preferisc Betagarri, Die Toten Hosen... The Donnas... bah, quines xicones més boniques, i lo bé que toquen! mira, hui els hi dedique un vídeo al meu blog! perquè m'han animat molt, i toquen bé i canten bé!
I perquè me les va recomanar una amiga ^^
Ale, ens veiem aviat! sé que estic un poc despenjat d'açò d'actualitzar, però ja m'inspiraré! xD
Hui m'he fet ja el calendari d'exàmens per a juny i setembre... estic per decidir quines em deixe per a setembre i quines faig ara.
Hui he assistit a un nou episodi d'abús policial, ho he explicat així en la crònica que he enviat als companys i companyes de Llibertat.cat
He estat molt expectant per la qüestió Carles Sastre, no entenc com una simple xerrada pot causar tantíssim enrenou només per ser exmilitant d'una organització de propaganda armada.
De nou retornen els crits de l'altra banda del bloc de cases. Se sent una dona cridar, i no pas per què l'estiguen maltractant, sinó perquè vol que la seua família es moga. Un nou cas de violència masclista passiva?
Em sent les cames tremolar, sent el meu respirar, prou de sentir Bon Jovi, que m'he posat nyonyo! xD
Preferisc Betagarri, Die Toten Hosen... The Donnas... bah, quines xicones més boniques, i lo bé que toquen! mira, hui els hi dedique un vídeo al meu blog! perquè m'han animat molt, i toquen bé i canten bé!
I perquè me les va recomanar una amiga ^^
Ale, ens veiem aviat! sé que estic un poc despenjat d'açò d'actualitzar, però ja m'inspiraré! xD
26 d’abril del 2010
Qualsevol nit pot sortir el sol...
Hola de nou, companys i companyes!
He tornat de Barcelona molt atabalat, comencen a acostar-se els exàmens i encara no he començat a estudiar! :S
Ja seria hora de començar... Però abans us deixe amb la perla clàssica del Jaume Sisa, que és una cançó bona per a començar l'etapa pre-exàmens!
Hem vist moltes coses a Barcelona, qui vulga saber, que pregunte!
Prepare alguna nova cançó en el meu repertori, potser seria moment de composar.
Deixe ací l'entrada... últimament he perdut la inspiració, no sé què em passa...
19 d’abril del 2010
Para ti sería...
és una cançó que m'ha vingut ara al cap.
Cançó de Nek.
Enllaç
Vull deixar de pensar en ella, no crec que ho llegisca, si ho fa, hola!
La vull, sí que la vull, voldria ser el seu príncep blau, voldria poder-la abraçar i que ella s'emocionara amb mi, que fóra un amor que desbordara rius i trencara muntanyes.
Un amor feroç.
Però realment no és així, per això vull deixar de pensar en ella.
Sentir com no es correspon aquest desig (que no sentiment) és dur. Si l'estimara seria pitjor.
L'estime com amiga, però la vull com alguna cosa més.
Necessite també desenganxar-me de l'ordinador.
Demà no el portaré a classe. Descansaré d'ell.
Segurament açò que estic dient són tonteries, que l'amor no es busca, es troba. Això és cert. No sé com és.
Com deia l'Ovidi:
"L'amor no hi és,
l'amor hi és.
L'amor se'n va,
l'amor se'n ve."
Una gran cançó també, aquest cop de l'Ovidi, el meu gran admirat, perquè cada dia m'assemble més i menys a ell.
Val, ho deixe ací.
"Un tros de ceba crua,
un rosegó de pa,
una solemnitat...
el vi, solemne, encenia la taula.
parle del vi dels pobres,
el vi que ens feia forts."
Cançó de Nek.
Enllaç
Vull deixar de pensar en ella, no crec que ho llegisca, si ho fa, hola!
La vull, sí que la vull, voldria ser el seu príncep blau, voldria poder-la abraçar i que ella s'emocionara amb mi, que fóra un amor que desbordara rius i trencara muntanyes.
Un amor feroç.
Però realment no és així, per això vull deixar de pensar en ella.
Sentir com no es correspon aquest desig (que no sentiment) és dur. Si l'estimara seria pitjor.
L'estime com amiga, però la vull com alguna cosa més.
Necessite també desenganxar-me de l'ordinador.
Demà no el portaré a classe. Descansaré d'ell.
Segurament açò que estic dient són tonteries, que l'amor no es busca, es troba. Això és cert. No sé com és.
Com deia l'Ovidi:
"L'amor no hi és,
l'amor hi és.
L'amor se'n va,
l'amor se'n ve."
Una gran cançó també, aquest cop de l'Ovidi, el meu gran admirat, perquè cada dia m'assemble més i menys a ell.
Val, ho deixe ací.
"Un tros de ceba crua,
un rosegó de pa,
una solemnitat...
el vi, solemne, encenia la taula.
parle del vi dels pobres,
el vi que ens feia forts."
14 d’abril del 2010
Els dies bojos s'han acabat
No vaig tindre temps ni ganes d'actualitzar el blog durant la meua estada a Barcelona ni a Vallbona d'Anoia (Anoia - Vegueria del Penedès)
Resulta que he estat a Vallbona, a Girona i a Barcelona.
Ho he passat genial, he vist a molta gent, entre d'ells a la meua tia segona i al meu besavi.
He estat al Camp Nou veient el Barça - Athletic de Bilbao, he viscut victòries com la de la Champions contra l'Arsenal o la del Bernabeu contra el Madrit.
He fet fotos molt boniques a Girona, i al concert de Brams - El Belda i Rauxa de Cardedeu, on vaig trobar molta gent coneguda i vaig conéixer de nova!
He estat al lloc on van inventar el cacaolat (Can Viader). He visitat el Museu d'Història de Catalunya, on en la sala permanent es parla del meu barri, Russafa, que és on Jaume I es va allotjar abans de conquerir València!
També, a Girona, vaig visitar el Jardí dels alemanys i el Museu del Cinema, junt a un altre museu d'història.
He menjat bastant bé, m'he estat a casa d'un amic allotjat, i genial tot.
M'he comprat en total 4 llibres, el que va sortir amb el Público allà a Catalunya el dissabte passat. el de La Revolta dels Animals, de George Orwell i dos llibres editats pel col·lectiu Negres Tempestes.
També he visitat el Parc Güell, i vaig fer un concert brillantíssim a Moià, pel qual encara estic esperant una remuneració per l'alt preu del transport per part de l'organització que em va convocar.
Bé, ho deixe ací, que no tinc gaire inspiració... diversos esdeveniments m'han consternat.
P.S.: ahir vaig estar en el Palau de les Arts Reina Sofiga veient l'òpera La Traviata, de Giuseppe Verdi. Genialíssim, i subtítols en valencià!
Resulta que he estat a Vallbona, a Girona i a Barcelona.
Ho he passat genial, he vist a molta gent, entre d'ells a la meua tia segona i al meu besavi.
He estat al Camp Nou veient el Barça - Athletic de Bilbao, he viscut victòries com la de la Champions contra l'Arsenal o la del Bernabeu contra el Madrit.
He fet fotos molt boniques a Girona, i al concert de Brams - El Belda i Rauxa de Cardedeu, on vaig trobar molta gent coneguda i vaig conéixer de nova!
He estat al lloc on van inventar el cacaolat (Can Viader). He visitat el Museu d'Història de Catalunya, on en la sala permanent es parla del meu barri, Russafa, que és on Jaume I es va allotjar abans de conquerir València!
També, a Girona, vaig visitar el Jardí dels alemanys i el Museu del Cinema, junt a un altre museu d'història.
He menjat bastant bé, m'he estat a casa d'un amic allotjat, i genial tot.
M'he comprat en total 4 llibres, el que va sortir amb el Público allà a Catalunya el dissabte passat. el de La Revolta dels Animals, de George Orwell i dos llibres editats pel col·lectiu Negres Tempestes.
També he visitat el Parc Güell, i vaig fer un concert brillantíssim a Moià, pel qual encara estic esperant una remuneració per l'alt preu del transport per part de l'organització que em va convocar.
Bé, ho deixe ací, que no tinc gaire inspiració... diversos esdeveniments m'han consternat.
P.S.: ahir vaig estar en el Palau de les Arts Reina Sofiga veient l'òpera La Traviata, de Giuseppe Verdi. Genialíssim, i subtítols en valencià!
4 d’abril del 2010
Dia mogudet 1
Este matí hem despertat a les 8... teníem el gall cantant... (la mare del Binic xD)
Ens ha portat a Moià després de molts entrebancs pel camí, cosa que s'ha traduït en arribar més prompte que els tècnics de so i l'equip de so mateix... hem vist un poc el poble, anat a fer un café per la vila... un poble de moltes costeres...
Ja més endavant hem dinat primer, escoltant el Quico Palomar, amb les seues versions divertidíssimes.
Més tard he tocat jo, amb un grau de nerviosisme superior a l'esperat. No puc mirar al públic o em pose molt nerviós... per això cante amb els ulls tancats. (concretament cante i toque, perquè si només cantara no tindria eixe problema de descoordinació)
He tocat per primera vegada una altra versió.
Bé... ara ja m'estic adormint!
són les 3:39 i edu ja està adormit del tot.
Hem anat després del concertàs pletòric al Camp Nou a veure un partidàs del Barça on hem vist el millor partit de la temporada!
guanyar 4-1 al Bilbo no es fa tots els dies...
Vinga, seguiré comunicant el que faig!
Mercè, t'enyore!
Ens ha portat a Moià després de molts entrebancs pel camí, cosa que s'ha traduït en arribar més prompte que els tècnics de so i l'equip de so mateix... hem vist un poc el poble, anat a fer un café per la vila... un poble de moltes costeres...
Ja més endavant hem dinat primer, escoltant el Quico Palomar, amb les seues versions divertidíssimes.
Més tard he tocat jo, amb un grau de nerviosisme superior a l'esperat. No puc mirar al públic o em pose molt nerviós... per això cante amb els ulls tancats. (concretament cante i toque, perquè si només cantara no tindria eixe problema de descoordinació)
He tocat per primera vegada una altra versió.
Bé... ara ja m'estic adormint!
són les 3:39 i edu ja està adormit del tot.
Hem anat després del concertàs pletòric al Camp Nou a veure un partidàs del Barça on hem vist el millor partit de la temporada!
guanyar 4-1 al Bilbo no es fa tots els dies...
Vinga, seguiré comunicant el que faig!
Mercè, t'enyore!
2 d’abril del 2010
Com la cançó dels Pets
"Va ser prop de Vila-Seca... en un Regional Express..."
Hui agafe el Regional Express per a anar a Barcelona-Sants. Aprofitaré per a llegir la infinitat de llibres que tinc per llegir xD
estic per comprar ara també el bitllet de tornada... el diumenge per la vesprada.
ale, doncs això, aniré penjant cròniques conforme puga... si puc!
Dissabte concert en Moià, o siga, demà! estic algo nerviós, perquè estic provant noves fòrmules per a tocar certes cançons, com bé Llença't o Por. (de Lax i Els Pets)
bé, ja voreu les sorpreses allà! :D
Hui agafe el Regional Express per a anar a Barcelona-Sants. Aprofitaré per a llegir la infinitat de llibres que tinc per llegir xD
estic per comprar ara també el bitllet de tornada... el diumenge per la vesprada.
ale, doncs això, aniré penjant cròniques conforme puga... si puc!
Dissabte concert en Moià, o siga, demà! estic algo nerviós, perquè estic provant noves fòrmules per a tocar certes cançons, com bé Llença't o Por. (de Lax i Els Pets)
bé, ja voreu les sorpreses allà! :D
31 de març del 2010
Realitats o ficcions... segur?
Sí, confesse que sóc un perill.
Sóc un perill al volant perquè ni pose intermitents i em bóte semàfors en roig...
Anem apanyats! xD com més conduisc pitjor ho faig.
Bé, l'anècdota ve marcada per eixe comentari que m'has fet hui.
No visc enamorat d'una màquina (o sí), però no puc viure enamorat d'un personatge de la xarxa de blogs!
No estic enamorat de ningú... potser de les meues guitarres (què seria jo sense elles!?)
Les coses que apareixen al relat que vaig escriure un cap de setmana de viatge tenen part de ficció i part de realitat. Se sap distingir realment entre cada cosa?
Jo ho pose en dubte.
Hui post xicotet.
Puc dir "T'estime" als lectors i lectores, no? qui ho llegisca pot sentir-se atacat/da, però no és la meua intenció, la intenció és dir-ho, perquè per molt malament que em caigues sempre tindré un raconet per a pensar en tu.
Així és com em tractes :P
Gràcies! Ara no em puc imaginar la reacció en llegir açò xD
Sóc un perill al volant perquè ni pose intermitents i em bóte semàfors en roig...
Anem apanyats! xD com més conduisc pitjor ho faig.
Bé, l'anècdota ve marcada per eixe comentari que m'has fet hui.
No visc enamorat d'una màquina (o sí), però no puc viure enamorat d'un personatge de la xarxa de blogs!
No estic enamorat de ningú... potser de les meues guitarres (què seria jo sense elles!?)
Les coses que apareixen al relat que vaig escriure un cap de setmana de viatge tenen part de ficció i part de realitat. Se sap distingir realment entre cada cosa?
Jo ho pose en dubte.
Hui post xicotet.
Puc dir "T'estime" als lectors i lectores, no? qui ho llegisca pot sentir-se atacat/da, però no és la meua intenció, la intenció és dir-ho, perquè per molt malament que em caigues sempre tindré un raconet per a pensar en tu.
Així és com em tractes :P
Gràcies! Ara no em puc imaginar la reacció en llegir açò xD
26 de març del 2010
Hui estic icatitzat jo...
Icatitza't, és el lema d'ICatFM per atraure els oients...
El programa que més he escoltat (i que estic escoltant ara) és el Cabaret elèctric, un grandíssim programa, on parlen de temes variats, i de bona música i continguts culturals en general.
M'agrada molt, a més, la veu de la locutora... és dolça!
Hui he anat a fer fotos per València, demà aniré a imprimir una d'aquestes, amb què concursaré en un concurs de fotografia de la ciutat, ja tinc el títol de la foto i tot...
M'ha costat trobar-la, però és una fotografia que ja tenia pensada, no diré quina és, ja la desvetllaré després de que s'acabe el concurs, que sinó me la poden furtar (xDDDD no crec, però per si de cas)...
Volia fer una foto de les Torres dels Serrans amb la lluna al darrere, però he fet tard, i no em cabia tot, perquè volia agafar el carrer al mateix temps que la lluna... una llàstima, perquè era LA foto que volia allà mateix... llàstima.
També hi ha moltes més fotografies que desgracia la patètica il·luminació dels carrers, no sé com collons han tingut la mala òstia de posar unes llums tan roïnes! (bé, sí que ho sé, un conseller de l'ajuntament té l'empresa q proveeix de llums la ciutat...)
Mentre sonen els Biel Ballester trio, jo pense en tu, en quantes vegades he pensat en tu... en quantes vegades t'hauré insinuat que vull veure't, quantes vegades t'hauré dit que vull fer-te una abraçada de mel a tu, sí, exacte! eixa era la resposta que buscaves, a tu, només a tu... no em calen noms per a dir que eres la única llum del meu camí, la que m'il·lumina des del bon matí, i amb això ja ho he dit tot, sí.
D'onze a una, a ICatFM, el Cabaret elèctric... m'encanta!
També m'agrada el granissat de llima, sí, veus? està bo, més bo inclús que el granissat de café. Per a café em diuen pijo, perquè tinc una nespresso, i m'agrada molt xD de totes formes, a tu t'hi convidaria, sense cap dubte, a un talladet, o un café sol (amb companyia) o fins i tot un café amb llet... no sé encara fer capuccinos amb esta màquina estranya, però puc aprendre a fer-ne si és per tu!
T'agrada el café? A mi també m'agrada el George Clooney en l'anunci de Nespresso! És d'allò més seductor! Té un toc especial, un toc sensual i atractiu genial... i no, el Brad Pitt em sembla una nenassa xD (això podria ser un pique entre tu i jo, si t'agrada el Brad) però no entrarem en més disputes.
T'estime! Dóna'm aquesta oportunitat! :)
El programa que més he escoltat (i que estic escoltant ara) és el Cabaret elèctric, un grandíssim programa, on parlen de temes variats, i de bona música i continguts culturals en general.
M'agrada molt, a més, la veu de la locutora... és dolça!
Hui he anat a fer fotos per València, demà aniré a imprimir una d'aquestes, amb què concursaré en un concurs de fotografia de la ciutat, ja tinc el títol de la foto i tot...
M'ha costat trobar-la, però és una fotografia que ja tenia pensada, no diré quina és, ja la desvetllaré després de que s'acabe el concurs, que sinó me la poden furtar (xDDDD no crec, però per si de cas)...
Volia fer una foto de les Torres dels Serrans amb la lluna al darrere, però he fet tard, i no em cabia tot, perquè volia agafar el carrer al mateix temps que la lluna... una llàstima, perquè era LA foto que volia allà mateix... llàstima.
També hi ha moltes més fotografies que desgracia la patètica il·luminació dels carrers, no sé com collons han tingut la mala òstia de posar unes llums tan roïnes! (bé, sí que ho sé, un conseller de l'ajuntament té l'empresa q proveeix de llums la ciutat...)
Mentre sonen els Biel Ballester trio, jo pense en tu, en quantes vegades he pensat en tu... en quantes vegades t'hauré insinuat que vull veure't, quantes vegades t'hauré dit que vull fer-te una abraçada de mel a tu, sí, exacte! eixa era la resposta que buscaves, a tu, només a tu... no em calen noms per a dir que eres la única llum del meu camí, la que m'il·lumina des del bon matí, i amb això ja ho he dit tot, sí.
D'onze a una, a ICatFM, el Cabaret elèctric... m'encanta!
També m'agrada el granissat de llima, sí, veus? està bo, més bo inclús que el granissat de café. Per a café em diuen pijo, perquè tinc una nespresso, i m'agrada molt xD de totes formes, a tu t'hi convidaria, sense cap dubte, a un talladet, o un café sol (amb companyia) o fins i tot un café amb llet... no sé encara fer capuccinos amb esta màquina estranya, però puc aprendre a fer-ne si és per tu!
T'agrada el café? A mi també m'agrada el George Clooney en l'anunci de Nespresso! És d'allò més seductor! Té un toc especial, un toc sensual i atractiu genial... i no, el Brad Pitt em sembla una nenassa xD (això podria ser un pique entre tu i jo, si t'agrada el Brad) però no entrarem en més disputes.
T'estime! Dóna'm aquesta oportunitat! :)
22 de març del 2010
Encara em dura...
però menys.
Dijous em vaig passar amb el vodka, prova és que encara tinc alcohol dins del cos.
Ja va desapareixent, per sort, i ara vaig a fer-lo desaparéixer del tot.
Fes-me una foto.
Fes-me un petó.
Fes-me un poema
Fes-me l'amor.
Tu, mestra de xiquets, mestra de savis, mestra de genis. Em fas veure la llum, m'ajudes en cada paraula. Per això et demane que et manifestes davant meu.
Sigues la llum dels meus versos, sigues el ferro de la meua sang, sigues l'aigua del meu meló.
Fes-ho per mi.
Gràcies!
T'estime.
Dijous em vaig passar amb el vodka, prova és que encara tinc alcohol dins del cos.
Ja va desapareixent, per sort, i ara vaig a fer-lo desaparéixer del tot.
Fes-me una foto.
Fes-me un petó.
Fes-me un poema
Fes-me l'amor.
Tu, mestra de xiquets, mestra de savis, mestra de genis. Em fas veure la llum, m'ajudes en cada paraula. Per això et demane que et manifestes davant meu.
Sigues la llum dels meus versos, sigues el ferro de la meua sang, sigues l'aigua del meu meló.
Fes-ho per mi.
Gràcies!
T'estime.
19 de març del 2010
Cremà en casa...
Sí, heu llegit bé.
Anit, la nit del foc, vaig beure per dos persones literalment. Això m'ha portat a la fatal conseqüència d'estar ara tan demacrat i malalt que abandone el vodka.
És lo pitjor que m'ha passat mai. Em va portar el meu millor amic a casa. Sort que ho va fer, perquè sinó m'haguera trobat en l'hospital.
Ara no tinc fam, lo únic q he menjat hui ha sigut una galeta i un grapat xicotet de cereals.
Això em passa per descontrolar-me tant.
Adéu, falles2010...
La xicoteta del carrer ja s'està cremant.
Llàstima xD
Bé, millor, així podré fer pràctiques de cotxe xD
Aviat ja tindré el carnet ^^
Estic molt boig ^^
Bona nit i tapa't.
T'estime
Anit, la nit del foc, vaig beure per dos persones literalment. Això m'ha portat a la fatal conseqüència d'estar ara tan demacrat i malalt que abandone el vodka.
És lo pitjor que m'ha passat mai. Em va portar el meu millor amic a casa. Sort que ho va fer, perquè sinó m'haguera trobat en l'hospital.
Ara no tinc fam, lo únic q he menjat hui ha sigut una galeta i un grapat xicotet de cereals.
Això em passa per descontrolar-me tant.
Adéu, falles2010...
La xicoteta del carrer ja s'està cremant.
Llàstima xD
Bé, millor, així podré fer pràctiques de cotxe xD
Aviat ja tindré el carnet ^^
Estic molt boig ^^
Bona nit i tapa't.
T'estime
18 de març del 2010
Les meues felicitacions...
Anit, per primer cop en molt de temps, els Obrint Pas van omplir un concert al País Valencià.
Van tocar les cançons que més m'agraden!
A més a més van haver moltíssimes col·laboracions, com per exemple Pep Gimeno "Botifarra", Carles Belda, Soul Atac...
Em vaig emocionar molt, ja que no calia ni que cantara Xavi, ni Miquel, ja cantava el públic... era realment per a plorar d'emoció xD
No vaig fer ni una fotografia, no vaig voler, perquè n'haguera pogut fer moltes, és clar!
Hui aniré amb el meu company Joan a vore falles, que jo encara no les he vistes! (les més importants, clar) i després al teatre (altre cop jo) a vore Poseu-me les ulleres...
Serà genial, i esta vegada no pense deixar que les llàgrimes es queden! si el meu altre company de classe va plorar com un xiquet jo també puc exterioritzar! :D
Bé... no gaire més a dir, massa festa porte...
Esta nit a la salut de la /granissatdellima :)
Ja sé que no t'has oblidat, t'ho repetisc, però lo que fas és molt gran, i si dediques tot el teu esforç ho aconseguiràs sí o sí!!!
Res, ho deixe ací ja...
P.S.: esta nit, la Nit del Foc! :D
T'estime (L)
Van tocar les cançons que més m'agraden!
A més a més van haver moltíssimes col·laboracions, com per exemple Pep Gimeno "Botifarra", Carles Belda, Soul Atac...
Em vaig emocionar molt, ja que no calia ni que cantara Xavi, ni Miquel, ja cantava el públic... era realment per a plorar d'emoció xD
No vaig fer ni una fotografia, no vaig voler, perquè n'haguera pogut fer moltes, és clar!
Hui aniré amb el meu company Joan a vore falles, que jo encara no les he vistes! (les més importants, clar) i després al teatre (altre cop jo) a vore Poseu-me les ulleres...
Serà genial, i esta vegada no pense deixar que les llàgrimes es queden! si el meu altre company de classe va plorar com un xiquet jo també puc exterioritzar! :D
Bé... no gaire més a dir, massa festa porte...
Esta nit a la salut de la /granissatdellima :)
Ja sé que no t'has oblidat, t'ho repetisc, però lo que fas és molt gran, i si dediques tot el teu esforç ho aconseguiràs sí o sí!!!
Res, ho deixe ací ja...
P.S.: esta nit, la Nit del Foc! :D
T'estime (L)
16 de març del 2010
Pep Gimeno el Botifarra a Arrancapins
Així, Pep Gimeno el Botifarra, natural d'Aixàtiva, com diu ell, va fer un gran concert just davant de la falla (i per als fallers i no fallers) de la Falla Arrancapins.
A mi em va agradar molt com ho va fer, encara no havia sentit el nou disc en directe i ahir vaig tindre l'oportunitat de fer-ho.
Vaig gaudir el concert, com si fóra jo un xiquet :)
Vaig cantar també les cançons que em sabia, és clar! :D
Després vam descobrir el nou Racó de la Corbella obert ja, per fi, després de molt de temps sense aquest gran bar del centre de la ciutat, li falta decoració, però és gran i molt bonic!
Esta nit gaudirem de la presentació del nou maxi d'Orxata Sound System i del directe del Belda i el conjunt Babadoc en el Proyecto Mayhem! :D
Demà recordem que hi ha campionat de truc i xocolatada en l'ateneu popular del botànic (C/Pere Bonfill, 12 baix)
Vaja quina marxa que porte! des de divendres ixint, i fins divendres ixiré xD
14 de març del 2010
He començat festes de falles!
Divendres per la nit vaig anar a Castelló. Va ser una excursió curiosa, perquè allà no tenen falles, estan en la seua festa major, la Magdalena. Ells diuen: Magdalena festa plena!
Realment la festassa que es respirava pel carrer era increible, no hi tiraven tants petards com ací a València, però també algun soltaven.
Vaig anar al concert que organitzava el Bloc Jove, el títol del qual es deia Bloc Rock.
Poguí anar actualitzant el twitter amb les meues impressions sobre el concert perquè hi havia una xarxa veïna que estava desprotegida, és clar!
Les fotos que he penjat al Flickr m'han sortit bé, tant que m'han demanat afegir alguna en l'arxiu/grup de fotos Magdalena Castelló. Això m'ha honorat, perquè és senyal de que la vaig fer bé la foto xD En pujaré més d'eixes xules del concert, perquè va estar molt bé el concert i la il·luminació correctíssima per a poder fer fotos! Felicite al Bloc Jove de Castelló per l'èxit en el concert.
Ahir vaig estar al Terra, en Benimaclet, en el concert d'Eina.
Genialíssim, molta força, però poc espai hi havia xD em va agradar també aquell directe, tot i que molt curt, no va durar ni hora i mitja!
I bé... hui i demà descans, segurament... no tinc força ara xD dimarts Orxata, dimecres Obrint Pas i 121 dB junt a Skalissai!
Ja en tinc ganes...
Si algú vol fer ruta turística fallera per a veure les falles més guais, que m'ho diga, que ho vull fer! :D he de fer fotos i més fotos!
Vinga, vos deixe ja!
Salut!
...T'estime!
Realment la festassa que es respirava pel carrer era increible, no hi tiraven tants petards com ací a València, però també algun soltaven.
Vaig anar al concert que organitzava el Bloc Jove, el títol del qual es deia Bloc Rock.
Poguí anar actualitzant el twitter amb les meues impressions sobre el concert perquè hi havia una xarxa veïna que estava desprotegida, és clar!
Les fotos que he penjat al Flickr m'han sortit bé, tant que m'han demanat afegir alguna en l'arxiu/grup de fotos Magdalena Castelló. Això m'ha honorat, perquè és senyal de que la vaig fer bé la foto xD En pujaré més d'eixes xules del concert, perquè va estar molt bé el concert i la il·luminació correctíssima per a poder fer fotos! Felicite al Bloc Jove de Castelló per l'èxit en el concert.
Ahir vaig estar al Terra, en Benimaclet, en el concert d'Eina.
Genialíssim, molta força, però poc espai hi havia xD em va agradar també aquell directe, tot i que molt curt, no va durar ni hora i mitja!
I bé... hui i demà descans, segurament... no tinc força ara xD dimarts Orxata, dimecres Obrint Pas i 121 dB junt a Skalissai!
Ja en tinc ganes...
Si algú vol fer ruta turística fallera per a veure les falles més guais, que m'ho diga, que ho vull fer! :D he de fer fotos i més fotos!
Vinga, vos deixe ja!
Salut!
...T'estime!
11 de març del 2010
He tornat...
Hui he tornat... He tornat a veure l'obra "Poseu-me les ulleres"
Hi he anat amb mon pare, l'he convidat, ja que tenia una entrada gratuïta aconseguida en la universitat...
M'he emocionat, he estat a punt de plorar i tot al final de l'obra.
El cas és que és bastant interessant com transcorre en un lloc estàtic, amb dos plans diferents, amb interseccions, amb proporció, amb un ritme gloriosament pacífic, però amb rebel·lia...
El director, Pep Tosar, s'ha lluït. L'escenografia és genial, els temps mesurats, sense por a equivocar-se, estrictament correcte. Una grandíssima interpretació.
I de nou, la música i veu de Miquel Gil amenitzant l'espectacle ha fet un important paper, musicant versos d'Estellés o d'altres poetes.
...I després del teu silenci estricte, camines decididament.
Nota de crítica: 9'3/10
Recomanada a públic major de 7 anys.
Sí, la crítica teatral m'agrada, així com la musical. La crítica que diga quines coses li han agradat o no li han agradat, no la destructiva. Si bé ho dic per comentaris a coses que faig jo, que creuen que seran esborrats per mi, o que això volen, que siga un tirà que no els permeta la llibertat d'expressió.
A mi m'agrada el teatre, sobretot el teatre de carrer, el teatre improvisat, però el teatre assajat també, i el ballet, i l'òpera...
-------------------------------------
Qui és?
Qui m'ha fet això?
Qui penses que ha sigut?
Què vol de mi?
Què passa?
A l'entrada anterior deia com aconseguir el relat que he escrit, l'he fet bé, té una regularitat ràpida, tal com l'obra de Pep Tosar que he tornat a veure hui.
He estat pensant tota l'estona amb la @granissatdellima del blogspot, a veure si la trobava hui. No sé certament si l'he vista, de segur que sí, però no la dec haver reconegut. Cada moment m'ha recordat coses que dic, que pense i que veig.
També és cert que m'ha vingut al cap pq em va dir que aniria "dijous vinent" la setmana passada, i curiosament he anat escoltant el nou disc de @CeskFreixas pel camí (i cantant en veu alta, com no).
Certament, ho vull.
Repetisc que si algú vol el meu relat, que m'envie un correu de petició a Lenitiu@tac822.net
He canviat el títol i subtítol del blog perquè així queda menys artificial, queda més bonic, més poètic i més essencial... M'agrada. A més a més és el títol del relat que he escrit, i no dóne més pistes, perquè no toca ^^
Sí, senyor.
Que sí, senyor.
Sí, senyor.
Recontrasí, senyor!
T'estime.
Hi he anat amb mon pare, l'he convidat, ja que tenia una entrada gratuïta aconseguida en la universitat...
M'he emocionat, he estat a punt de plorar i tot al final de l'obra.
El cas és que és bastant interessant com transcorre en un lloc estàtic, amb dos plans diferents, amb interseccions, amb proporció, amb un ritme gloriosament pacífic, però amb rebel·lia...
El director, Pep Tosar, s'ha lluït. L'escenografia és genial, els temps mesurats, sense por a equivocar-se, estrictament correcte. Una grandíssima interpretació.
I de nou, la música i veu de Miquel Gil amenitzant l'espectacle ha fet un important paper, musicant versos d'Estellés o d'altres poetes.
...I després del teu silenci estricte, camines decididament.
Nota de crítica: 9'3/10
Recomanada a públic major de 7 anys.
Sí, la crítica teatral m'agrada, així com la musical. La crítica que diga quines coses li han agradat o no li han agradat, no la destructiva. Si bé ho dic per comentaris a coses que faig jo, que creuen que seran esborrats per mi, o que això volen, que siga un tirà que no els permeta la llibertat d'expressió.
A mi m'agrada el teatre, sobretot el teatre de carrer, el teatre improvisat, però el teatre assajat també, i el ballet, i l'òpera...
-------------------------------------
Qui és?
Qui m'ha fet això?
Qui penses que ha sigut?
Què vol de mi?
Què passa?
A l'entrada anterior deia com aconseguir el relat que he escrit, l'he fet bé, té una regularitat ràpida, tal com l'obra de Pep Tosar que he tornat a veure hui.
He estat pensant tota l'estona amb la @granissatdellima del blogspot, a veure si la trobava hui. No sé certament si l'he vista, de segur que sí, però no la dec haver reconegut. Cada moment m'ha recordat coses que dic, que pense i que veig.
També és cert que m'ha vingut al cap pq em va dir que aniria "dijous vinent" la setmana passada, i curiosament he anat escoltant el nou disc de @CeskFreixas pel camí (i cantant en veu alta, com no).
Certament, ho vull.
Repetisc que si algú vol el meu relat, que m'envie un correu de petició a Lenitiu@tac822.net
He canviat el títol i subtítol del blog perquè així queda menys artificial, queda més bonic, més poètic i més essencial... M'agrada. A més a més és el títol del relat que he escrit, i no dóne més pistes, perquè no toca ^^
Sí, senyor.
Que sí, senyor.
Sí, senyor.
Recontrasí, senyor!
T'estime.
10 de març del 2010
A l'Ovidi, que ja fa 15 anys que està de vacances...
Hui fa 15 anys de l'inici de les vacances de l'Ovidi Montllor.
Vull seguir recordant-lo com faig en totes o gairebé totes les meues entrades.
Una veu irrepetible, un grandíssim actor, genial cantant, genial compositor... millor persona!
M'haguera agradat poder-lo conéixer, haguera sigut un grandíssim honor.
Ja no ens alimenten molles, volem un homenatge sencer!
Jo tinc fam, vull dir-li-ho a l'alcalde, que vull menjar...
la fera ferotge, de la gàbia no es va escapar.
Titulà un disc 4.2.42, la data en que nasqué, jo vaig nàixer el 4.2.90, 48 anys més tard... enguany ha fet 68 anys l'Ovidi. Fa 15 anys que està de vacances... Tot ben senzill i ben alegre...
Deia això, però tenia una cara trista, una cara com si tinguera por, com si estiguera menjant-se un ou agre, però mai no va deixar de ser una molt bona persona, una persona amable, generosa, cooperativa i genial. Deien que contava acudits. Deien que sempre tenia temes de conversa, era un home cult, i noble d'ànima. Pobre de butxaca, ric de cap.
"Mon pare sempre em dèia una cosa, a tu no et fan falta joguines, perquè tens ja la més valuosa de totes, la tens aquí (senyalant el cap). Això em deia mon pare quan estava trist"
L'Ovidi era carismàtic... Els mateixos que el van llançar a la glòria el van enfonsar en la misèria quan arribà la "democràcia" a l'Estat. Ell va emigrar a Barcelona quan es va casar, vivia d'allò que tenia, no pidolava, i per la gràcia d'un càncer va deixar de cantar. Fins i tot ho va deixar clar, la seua mort seria alegre, i tornarà a renàixer, tornarà a ser ell, ell està amb nosaltres, i l'hem de reviure ja. També creia en la resurrecció, és clar!
És per a mi un plaer i un privilegi poder versionar cançons que cantava ell, i fins i tot que tocava! L'important quan cantes una cançó de l'Ovidi (o que ell interpretava) és viure-la, sinó no el faràs reviure a ell. L'hem d'interpretar, amb la força que ell ho feia, perquè sinó es perd l'essència de la cançó. Això és el que crec.
Homenatge a Teresa, Perquè vull, Corrandes de l'exili (de Pere Quart i música de l'Ovidi), Serà un dia que durarà anys, La samarreta... Sóc capaç de cantar-ne més, ja que la veu la tinc, em falta el coneixement suficient de guitarra com per a poder-ho fer millor i sense faltar-li el respecte a esta gran figura del cine, teatre i música.
Sent intriga per saber tot sobre la seua vida.
És com si fóra el meu pare, així, el meu pare musical, és el meu referent primer.
L'estime.
Finalment vull agrair-li la seua existència. Sense ell no haguérem tingut moltes coses de les que tenim ara... Ell fou la pòlvora de la dinamita!
Moltes gràcies, Ovidi...
P.S.: si algú vol el relat (¬¬' vegem la noia que va fugir a Reikjavík, per exemple) no el puc penjar ací, no puc penjar-lo més que en el web del concurs, i actualment no funciona bé... així que o me'l demanen imprés i el dóne en persona o me doneu un correu de contacte i l'envie!
Contacte en Lenitiu@tac822.net
Podreu trobar tablatures i acords de l'Ovidi Montllor i molts més en www.tac822.net
Moltes gràcies, lectors i lectores!
P.S.2: han penjat ja el podcast de quan vam estar presentant l'Homenatge a l'Ovidi del dia 6 de Març al Kafcafé
http://audiotecaradiomalva.mypodcast.com/2010/03/Homenatge_a_Ovidi_Montllor-294252.html
Hi vaig interpretar unes cançonetes i n'estic content!
Vull seguir recordant-lo com faig en totes o gairebé totes les meues entrades.
Una veu irrepetible, un grandíssim actor, genial cantant, genial compositor... millor persona!
M'haguera agradat poder-lo conéixer, haguera sigut un grandíssim honor.
Ja no ens alimenten molles, volem un homenatge sencer!
Jo tinc fam, vull dir-li-ho a l'alcalde, que vull menjar...
la fera ferotge, de la gàbia no es va escapar.
Titulà un disc 4.2.42, la data en que nasqué, jo vaig nàixer el 4.2.90, 48 anys més tard... enguany ha fet 68 anys l'Ovidi. Fa 15 anys que està de vacances... Tot ben senzill i ben alegre...
Deia això, però tenia una cara trista, una cara com si tinguera por, com si estiguera menjant-se un ou agre, però mai no va deixar de ser una molt bona persona, una persona amable, generosa, cooperativa i genial. Deien que contava acudits. Deien que sempre tenia temes de conversa, era un home cult, i noble d'ànima. Pobre de butxaca, ric de cap.
"Mon pare sempre em dèia una cosa, a tu no et fan falta joguines, perquè tens ja la més valuosa de totes, la tens aquí (senyalant el cap). Això em deia mon pare quan estava trist"
L'Ovidi era carismàtic... Els mateixos que el van llançar a la glòria el van enfonsar en la misèria quan arribà la "democràcia" a l'Estat. Ell va emigrar a Barcelona quan es va casar, vivia d'allò que tenia, no pidolava, i per la gràcia d'un càncer va deixar de cantar. Fins i tot ho va deixar clar, la seua mort seria alegre, i tornarà a renàixer, tornarà a ser ell, ell està amb nosaltres, i l'hem de reviure ja. També creia en la resurrecció, és clar!
És per a mi un plaer i un privilegi poder versionar cançons que cantava ell, i fins i tot que tocava! L'important quan cantes una cançó de l'Ovidi (o que ell interpretava) és viure-la, sinó no el faràs reviure a ell. L'hem d'interpretar, amb la força que ell ho feia, perquè sinó es perd l'essència de la cançó. Això és el que crec.
Homenatge a Teresa, Perquè vull, Corrandes de l'exili (de Pere Quart i música de l'Ovidi), Serà un dia que durarà anys, La samarreta... Sóc capaç de cantar-ne més, ja que la veu la tinc, em falta el coneixement suficient de guitarra com per a poder-ho fer millor i sense faltar-li el respecte a esta gran figura del cine, teatre i música.
Sent intriga per saber tot sobre la seua vida.
És com si fóra el meu pare, així, el meu pare musical, és el meu referent primer.
L'estime.
Finalment vull agrair-li la seua existència. Sense ell no haguérem tingut moltes coses de les que tenim ara... Ell fou la pòlvora de la dinamita!
Moltes gràcies, Ovidi...
P.S.: si algú vol el relat (¬¬' vegem la noia que va fugir a Reikjavík, per exemple) no el puc penjar ací, no puc penjar-lo més que en el web del concurs, i actualment no funciona bé... així que o me'l demanen imprés i el dóne en persona o me doneu un correu de contacte i l'envie!
Contacte en Lenitiu@tac822.net
Podreu trobar tablatures i acords de l'Ovidi Montllor i molts més en www.tac822.net
Moltes gràcies, lectors i lectores!
P.S.2: han penjat ja el podcast de quan vam estar presentant l'Homenatge a l'Ovidi del dia 6 de Març al Kafcafé
http://audiotecaradiomalva.mypodcast.com/2010/03/Homenatge_a_Ovidi_Montllor-294252.html
Hi vaig interpretar unes cançonetes i n'estic content!
8 de març del 2010
Dia de la dona
Hui, com totes i tots sabem, és el dia internacional de la dona treballadora.
A les 19:30h hi ha una manifestació que partix des del Parterre de València!
He tornat de viatge, he escrit el relat sencer que presentaré al concurs, malgrat que algú que es vulga fer passar per anònim no estiga d'acord amb el que faig.
Estic també mirant de trobar un lloc al món. Encara no l'he trobat, però vaig tirant, i ja trobaré quan toque.
Durant el cap de setmana, escrivint el relat, m'he inspirat sobretot en la meua font màxima d'inspiració, la noia que va fugir a la capital d'Islàndia (que hi vull anar a veure una amiga, a eixe país atlàntic). M'ha inspirat sobretot perquè arran dels seus comentaris i els q li he fet jo, i les seues entrades, he arribat a construir una història superxula.
Dimecres segurament torne a anar al teatre a vore l'obra xD (aquest cop gratis, que ja toca)
Hui comence les pràctiques de cotxe, a vore si aprove a la primera el pràctic i me trac el puto carnet, que em fa falta per a moure'm millor! :D
Res...
Dedicat a les dones...
Restava al seu llit impacient
només li tocava un poquet de vent
marxà com sempre, ella, corrent
fugint del que un altre sent.
Capaç de ser com era
feia despertar a la fera
valenta, i amb molta trempera
plantava cara a la societat sencera.
La societat també era dona.
La nació també era dona.
La mar també era dona.
I la muntanya també ho era.
Ella podia ser també dona.
Sempre havia sigut ella bona.
Com una melodia sa veu li sona.
Traient tota ràbia que prolifera.
Alça't, dona, i fes realitat el teu somni
La igualtat s'ha de forjar des del principi
Som hereus de les vostres idees i accions
Som tots fills de dones convençudes.
m'agradaria poder escriure Somnis de lluna ja, però primer t'he de conéixer, senyoreta que va fugir a Reykjavík! Eres la meua font d'inspiració, i ho vull plasmar en LA cançó que ja he especificat en el relat xD
Moltes gràcies!
i visquen les dones!
A les 19:30h hi ha una manifestació que partix des del Parterre de València!
He tornat de viatge, he escrit el relat sencer que presentaré al concurs, malgrat que algú que es vulga fer passar per anònim no estiga d'acord amb el que faig.
Estic també mirant de trobar un lloc al món. Encara no l'he trobat, però vaig tirant, i ja trobaré quan toque.
Durant el cap de setmana, escrivint el relat, m'he inspirat sobretot en la meua font màxima d'inspiració, la noia que va fugir a la capital d'Islàndia (que hi vull anar a veure una amiga, a eixe país atlàntic). M'ha inspirat sobretot perquè arran dels seus comentaris i els q li he fet jo, i les seues entrades, he arribat a construir una història superxula.
Dimecres segurament torne a anar al teatre a vore l'obra xD (aquest cop gratis, que ja toca)
Hui comence les pràctiques de cotxe, a vore si aprove a la primera el pràctic i me trac el puto carnet, que em fa falta per a moure'm millor! :D
Res...
Dedicat a les dones...
Restava al seu llit impacient
només li tocava un poquet de vent
marxà com sempre, ella, corrent
fugint del que un altre sent.
Capaç de ser com era
feia despertar a la fera
valenta, i amb molta trempera
plantava cara a la societat sencera.
La societat també era dona.
La nació també era dona.
La mar també era dona.
I la muntanya també ho era.
Ella podia ser també dona.
Sempre havia sigut ella bona.
Com una melodia sa veu li sona.
Traient tota ràbia que prolifera.
Alça't, dona, i fes realitat el teu somni
La igualtat s'ha de forjar des del principi
Som hereus de les vostres idees i accions
Som tots fills de dones convençudes.
m'agradaria poder escriure Somnis de lluna ja, però primer t'he de conéixer, senyoreta que va fugir a Reykjavík! Eres la meua font d'inspiració, i ho vull plasmar en LA cançó que ja he especificat en el relat xD
Moltes gràcies!
i visquen les dones!
5 de març del 2010
Cap de setmana
fora!
Me'n vaig a vore el meu cosinet, estaré aïllat de gairebé tot.
copiaré ara l'inici del relat a vore si escric allà, que estaria molt bé començar ja amb el relat per al concurs.
Si he d'escriure més de 3 i menys de 9 pàgines, estic apanyat! una història d'amor! :D
Ho faré.
Fora.
Marxaré, lluny de tu, lluny de tot.
Escoltant Ovidi Montllor... M'inspira bastant.
Ahir vaig anar al teatre i van cantar poemes d'Estellés q cantava l'Ovidi. M'encanta.
M'aclame a tu...
Seràs la fe i la medalla oculta,
seràs la clau que obre tots els panys...
Sí. T'ho dedique a tu. Perquè t'estime.
Perquè vull. Perquè et vull amb mi. Als meus braços.
Exacte, a tu, estimada, m'ensenyaves a plorar, a traure-ho tot de mi.
Et vull veure ballar a ritme de vals. Balla amb mi, em fas falta!
Em fa falta sentir la tremolor de la teua veu, el teu alè, els teus llavis fregant els meus, eixe petó que fa regalimar la suor per tot el cos. Sentint la dolçor del tacte de les teues cames en les meues mans. La bellesa dels teus malucs, els teus pits blanets, contrarestant l'acció dels mugrons durs.
Com en una muntanya russa podíem sentir la lleugeresa del vent, la claror de la lluna per la finestra, la melodia de les notes de Lluís Llach, els versos d'Estellés, les llàgrimes caient, els cabells bellugant-se... Després, allà, somicarem, pregarem que no pare, que no s'ature el ritme... el ritme d'eixa cançó que tant ens ha fet ballar, que ens ha fet riure, que ens ha fet... plorar, estimar.
Feliç de poder escriure açò, desmotivat de no realitzar-ho fins qui sap quan. Potser no ocorrerà mai... Ho vull amb tu, sí, no et preguntes qui eres, però ho vull amb tu.
Vinga doncs, em prepare i marxe. En tornar et vull veure (L) i no em val un "No" per resposta :P
Sí, amb tu vull quedar xD
Gràcies ^^ t'estime! a tu, sols a tu.
Me'n vaig a vore el meu cosinet, estaré aïllat de gairebé tot.
copiaré ara l'inici del relat a vore si escric allà, que estaria molt bé començar ja amb el relat per al concurs.
Si he d'escriure més de 3 i menys de 9 pàgines, estic apanyat! una història d'amor! :D
Ho faré.
Fora.
Marxaré, lluny de tu, lluny de tot.
Escoltant Ovidi Montllor... M'inspira bastant.
Ahir vaig anar al teatre i van cantar poemes d'Estellés q cantava l'Ovidi. M'encanta.
M'aclame a tu...
Seràs la fe i la medalla oculta,
seràs la clau que obre tots els panys...
Sí. T'ho dedique a tu. Perquè t'estime.
Perquè vull. Perquè et vull amb mi. Als meus braços.
Exacte, a tu, estimada, m'ensenyaves a plorar, a traure-ho tot de mi.
Et vull veure ballar a ritme de vals. Balla amb mi, em fas falta!
Em fa falta sentir la tremolor de la teua veu, el teu alè, els teus llavis fregant els meus, eixe petó que fa regalimar la suor per tot el cos. Sentint la dolçor del tacte de les teues cames en les meues mans. La bellesa dels teus malucs, els teus pits blanets, contrarestant l'acció dels mugrons durs.
Com en una muntanya russa podíem sentir la lleugeresa del vent, la claror de la lluna per la finestra, la melodia de les notes de Lluís Llach, els versos d'Estellés, les llàgrimes caient, els cabells bellugant-se... Després, allà, somicarem, pregarem que no pare, que no s'ature el ritme... el ritme d'eixa cançó que tant ens ha fet ballar, que ens ha fet riure, que ens ha fet... plorar, estimar.
Feliç de poder escriure açò, desmotivat de no realitzar-ho fins qui sap quan. Potser no ocorrerà mai... Ho vull amb tu, sí, no et preguntes qui eres, però ho vull amb tu.
Vinga doncs, em prepare i marxe. En tornar et vull veure (L) i no em val un "No" per resposta :P
Sí, amb tu vull quedar xD
Gràcies ^^ t'estime! a tu, sols a tu.
Alea Iacta Est
La sort està tirada...
Ja he vist l'obra de teatre "Poseu-me les ulleres".
Tracta de la vida i obra de Vicent Andrés Estellés. Amb ell com a personatge de l'obra, és clar...
La recomane a tothom, la meua crítica és molt bona, és una obra digna de veure's a tot arreu, senzilla, clara, amb la música de Miquel Gil, i amb molt bona interpretació!
Justament m'ha tocat seure al costat d'ella, jo que no ho volia, i m'ha tocat l'entrada just ahi... jo crec que ha sigut una putada per part de la que em va vendre l'entrada conscientment per a q m'asseiera ahi. He disfrutat l'obra i he marxat. Sense acomiadar-me ni res... perquè tardaven en sortir.
Bé, no volia seure al seu costat... m'ha tocat just al costat de sa mare, qui ha oferit de canviar-se de lloc i tots dos gustosament li hem dit que no.
És increïble el que fa déu per a juntar-me a ella... potser és el que vol i no hauria de dur-li la contrària... estem predestinats a estar junts, potser.
Hui el rotllo l'assolte ací. com sempre.
Em venia gana d'escriure com a mi m'agrada, extensament, sobre un o diversos temes, vomitant el que tinc dins.
M'agradaria que saberes que estic preparant-me per a anar al Palau de les Arts a vore La Traviata el 13 d'abril... genial! em quadra tot el calendari!
I justet serà el primer dia de classe xD pq el 12 és dilluns següent a pasqua, i em sembla q és sant vicent...
Certament hauré d'anar a recollir la meua entrada, ja que si no hi vaig malament anem! xD una entrada amb les meues dades... què més voldria! personalitzada i tot!
Esta vesprada he tocat a casa d'una amiga de la meua iaia, per a totes les persones que estaven allà. Sobretot ho he fet dedicat a Pepe, que està cec i no es mou del llit des de fa temps, i està constantment trist.
Pel que es veu s'ha quedat agraït per la música, he anat a tocar i cantar-li i ell, quan parlava, a escoltar-lo. Sempre va bé escoltar a gent major, conten coses molt interessants!
De passada he agafat uns llibres q eren de mon avi, que en pau descanse, que romanien allà, sense que ningú els mirara, sense que ningú no els tocara...
Ja em vaig fer amb un llibre del iaio fa uns anys, un de Fuster que es diu L'albufera de València. Em va agradar. Mon iaio era una persona molt culta, tot i haver-se educat en el franquisme, va tindre la sort de poder tirar endavant la família i la casa ell sol. Primer duent un supermercat, després un pub, després un bar orxateria... finalment des de casa ja jubilat. Era molt bon cuiner també.
Era dolcet. També quan s'enfadava ja podies amagar-te xD tenia molt mal geni quan s'enfadava... però me l'he estimat molt, i allà on estiga, que veja allò que faig, que no ho faig sinó per a seguir fent-lo feliç a ell. Quan tenia alzheimer m'agradava fer-lo somriure. i al final ja reia per qualsevol cosa, potser una de les conseqüencies de la malaltia.
Ara em pose trist pensant en ell, q m'agradaria haver-li tocat a ell, tot just fa 3 anys encara vivia, va morir en novembre del 2007, i encara guarde en el record la seua figura al tanatori. l'havien posat molt bonic. m'agradaria abraçar-lo ara i dir-li: iaio, et trobe a faltar!
Ara plore.
Va morir i ja està, no hi puc fer res, només viure fent el bé per anar amb déu...
on de segur estàs tu, esperant-me.
Bé... seria qüestió d'anar a dormir, no puc seguir escrivint.
"De vegades em pregunte què pensareu quan me'n vaja, i no sé si vos agrada quan el repertori cante..." Comiat, un poema escrit per mi i que recite quan m'acomiade dels concerts. la resta, als concerts el podeu sentir!
Moltes gràcies per aguantar-me, lectors (si els hi ha) que no sé si hi ha, però tampoc no m'importa.
Si ho llegiu, com a mínim deixeu empremta, per favor! xD
Ja he vist l'obra de teatre "Poseu-me les ulleres".
Tracta de la vida i obra de Vicent Andrés Estellés. Amb ell com a personatge de l'obra, és clar...
La recomane a tothom, la meua crítica és molt bona, és una obra digna de veure's a tot arreu, senzilla, clara, amb la música de Miquel Gil, i amb molt bona interpretació!
Justament m'ha tocat seure al costat d'ella, jo que no ho volia, i m'ha tocat l'entrada just ahi... jo crec que ha sigut una putada per part de la que em va vendre l'entrada conscientment per a q m'asseiera ahi. He disfrutat l'obra i he marxat. Sense acomiadar-me ni res... perquè tardaven en sortir.
Bé, no volia seure al seu costat... m'ha tocat just al costat de sa mare, qui ha oferit de canviar-se de lloc i tots dos gustosament li hem dit que no.
És increïble el que fa déu per a juntar-me a ella... potser és el que vol i no hauria de dur-li la contrària... estem predestinats a estar junts, potser.
Hui el rotllo l'assolte ací. com sempre.
Em venia gana d'escriure com a mi m'agrada, extensament, sobre un o diversos temes, vomitant el que tinc dins.
M'agradaria que saberes que estic preparant-me per a anar al Palau de les Arts a vore La Traviata el 13 d'abril... genial! em quadra tot el calendari!
I justet serà el primer dia de classe xD pq el 12 és dilluns següent a pasqua, i em sembla q és sant vicent...
Certament hauré d'anar a recollir la meua entrada, ja que si no hi vaig malament anem! xD una entrada amb les meues dades... què més voldria! personalitzada i tot!
Esta vesprada he tocat a casa d'una amiga de la meua iaia, per a totes les persones que estaven allà. Sobretot ho he fet dedicat a Pepe, que està cec i no es mou del llit des de fa temps, i està constantment trist.
Pel que es veu s'ha quedat agraït per la música, he anat a tocar i cantar-li i ell, quan parlava, a escoltar-lo. Sempre va bé escoltar a gent major, conten coses molt interessants!
De passada he agafat uns llibres q eren de mon avi, que en pau descanse, que romanien allà, sense que ningú els mirara, sense que ningú no els tocara...
Ja em vaig fer amb un llibre del iaio fa uns anys, un de Fuster que es diu L'albufera de València. Em va agradar. Mon iaio era una persona molt culta, tot i haver-se educat en el franquisme, va tindre la sort de poder tirar endavant la família i la casa ell sol. Primer duent un supermercat, després un pub, després un bar orxateria... finalment des de casa ja jubilat. Era molt bon cuiner també.
Era dolcet. També quan s'enfadava ja podies amagar-te xD tenia molt mal geni quan s'enfadava... però me l'he estimat molt, i allà on estiga, que veja allò que faig, que no ho faig sinó per a seguir fent-lo feliç a ell. Quan tenia alzheimer m'agradava fer-lo somriure. i al final ja reia per qualsevol cosa, potser una de les conseqüencies de la malaltia.
Ara em pose trist pensant en ell, q m'agradaria haver-li tocat a ell, tot just fa 3 anys encara vivia, va morir en novembre del 2007, i encara guarde en el record la seua figura al tanatori. l'havien posat molt bonic. m'agradaria abraçar-lo ara i dir-li: iaio, et trobe a faltar!
Ara plore.
Va morir i ja està, no hi puc fer res, només viure fent el bé per anar amb déu...
on de segur estàs tu, esperant-me.
Bé... seria qüestió d'anar a dormir, no puc seguir escrivint.
"De vegades em pregunte què pensareu quan me'n vaja, i no sé si vos agrada quan el repertori cante..." Comiat, un poema escrit per mi i que recite quan m'acomiade dels concerts. la resta, als concerts el podeu sentir!
Moltes gràcies per aguantar-me, lectors (si els hi ha) que no sé si hi ha, però tampoc no m'importa.
Si ho llegiu, com a mínim deixeu empremta, per favor! xD
3 de març del 2010
Paraules amb raó...
"Fes treballar el cap,
controla el cor,
no tanques mai la boca,
crida ben fort!"
Serà un dia que durarà anys, Ovidi Montllor.
Paraules que em recorden just el contrari que em deia.
Em remetré al meu llibre predilecte actual per a autocontestar-me.
Els carrers estrets ens fan més forts, coneixent el terreny, no usant la força innecessària, usar l'imperi de la ment, arrelar-se en el coneixement i no en els sentiments...
"els sentiments són la perdició del coneixement, el bloquegen", frase que m'acaba de vindre al cap.
I és cert, en el moment que em vaig enamorar vaig perdre la raó, vaig perdre la capacitat de raonar per mi mateix cedint el meu coneixement al món i no al meu cor.
És per això que rebutge totalment el meu sentiment d'amor cap a una única persona, perquè em perjudica, perquè em fa mal.
Per això renuncie a tot allò que sé per evocar-me al coneixement. Per una causa justa.
Tendim a declarar la guerra a la guerra. Cremar les nostres naus? sí, cremem tot allò que siga nostre, la nostra pau serà la guerra de les persones injustes, que lluitaran per trencar-la.
Voluntat de poder? per a què? per a afiançar-se en el poder i seguir acumulant tota la riquesa? no! la voluntat de poder és la sobirania del poble, i com a tal, hauria de correspondre a tots el poder, és a dir, a cadascú, per a poder decidir sobre ells mateixos i mateixes.
Les roses s'obrin quan saben que hi ha seguritat. Assumim els reptes que ens anem trobant, trenquem tots els setges... sí, ningú no ens assetjarà. La meua ment és inalienable, si algú hi intenta entrar, des d'ara, no em podrà moure ni un pèl. Serà protegida per aquesta barrera que no coneixes, per la barrera del coneixement.
El mal no podrà véncer el coneixement, el coneixement tampoc no està al bé, diria jo. què és el bé? el bé és fer allò que és correcte. però què és correcte?
correcte és portar els pantalons per baix dels genolls?
és correcte aïllar-se del món algunes ocasions? potser és necessari.
l'home aïllat de la societat és tranquil, cooperatiu, bo.
l'home en societat és competitiu, agressiu, ferotge, individualista.
l'home ha d'aprendre a viure en societat.
jo sóc part de la societat, per a canviar-la he de fer força i usar la meua energia, usar l'energia de l'univers.
No tenim cap problema amb els paranys.
Amb el temps hem aprés a adaptar-nos.
Estudiant i entenent l'art de la dialèctica podent trobar el sentit de la contradicció...
Exactament, les contradiccions són llei de vida.
Gràcies a tu, déu, estic viu i reflexione amb els dits.
No esperem que l'enemic no es presente, confiem en els nostres mitjans.
No esperem que l'enemic no ens ataque, confiem en posseir allò que no pot ser atacat.
T'estime.
Realment m'estime.
Atendràs al meu somni?
Atendràs al que jo propose?
No renunciarem a les il·lusions, creixerem i serem flors per la revolució... tornarem a brindar per la vida. (Cesk Freixas, Tornarem a brindar per la vida, La mà dels qui t'esperen, 2009-2010)
Gràcies, Cesk pel teu disc!
controla el cor,
no tanques mai la boca,
crida ben fort!"
Serà un dia que durarà anys, Ovidi Montllor.
Paraules que em recorden just el contrari que em deia.
Em remetré al meu llibre predilecte actual per a autocontestar-me.
Els carrers estrets ens fan més forts, coneixent el terreny, no usant la força innecessària, usar l'imperi de la ment, arrelar-se en el coneixement i no en els sentiments...
"els sentiments són la perdició del coneixement, el bloquegen", frase que m'acaba de vindre al cap.
I és cert, en el moment que em vaig enamorar vaig perdre la raó, vaig perdre la capacitat de raonar per mi mateix cedint el meu coneixement al món i no al meu cor.
És per això que rebutge totalment el meu sentiment d'amor cap a una única persona, perquè em perjudica, perquè em fa mal.
Per això renuncie a tot allò que sé per evocar-me al coneixement. Per una causa justa.
Tendim a declarar la guerra a la guerra. Cremar les nostres naus? sí, cremem tot allò que siga nostre, la nostra pau serà la guerra de les persones injustes, que lluitaran per trencar-la.
Voluntat de poder? per a què? per a afiançar-se en el poder i seguir acumulant tota la riquesa? no! la voluntat de poder és la sobirania del poble, i com a tal, hauria de correspondre a tots el poder, és a dir, a cadascú, per a poder decidir sobre ells mateixos i mateixes.
Les roses s'obrin quan saben que hi ha seguritat. Assumim els reptes que ens anem trobant, trenquem tots els setges... sí, ningú no ens assetjarà. La meua ment és inalienable, si algú hi intenta entrar, des d'ara, no em podrà moure ni un pèl. Serà protegida per aquesta barrera que no coneixes, per la barrera del coneixement.
El mal no podrà véncer el coneixement, el coneixement tampoc no està al bé, diria jo. què és el bé? el bé és fer allò que és correcte. però què és correcte?
correcte és portar els pantalons per baix dels genolls?
és correcte aïllar-se del món algunes ocasions? potser és necessari.
l'home aïllat de la societat és tranquil, cooperatiu, bo.
l'home en societat és competitiu, agressiu, ferotge, individualista.
l'home ha d'aprendre a viure en societat.
jo sóc part de la societat, per a canviar-la he de fer força i usar la meua energia, usar l'energia de l'univers.
No tenim cap problema amb els paranys.
Amb el temps hem aprés a adaptar-nos.
Estudiant i entenent l'art de la dialèctica podent trobar el sentit de la contradicció...
Exactament, les contradiccions són llei de vida.
Gràcies a tu, déu, estic viu i reflexione amb els dits.
No esperem que l'enemic no es presente, confiem en els nostres mitjans.
No esperem que l'enemic no ens ataque, confiem en posseir allò que no pot ser atacat.
T'estime.
Realment m'estime.
Atendràs al meu somni?
Atendràs al que jo propose?
No renunciarem a les il·lusions, creixerem i serem flors per la revolució... tornarem a brindar per la vida. (Cesk Freixas, Tornarem a brindar per la vida, La mà dels qui t'esperen, 2009-2010)
Gràcies, Cesk pel teu disc!
28 de febrer del 2010
Hui he tingut un somni...
He somiat en tu...
He somiat que et veia...
Et veia amb la teua mà sobre la meua.
Vull deixar este sentiment.
Oblidar un sentiment és molt dur, però em toca fer-ho. I em posa trist.
De vegades pense que tot el que he fet per ella se'n va. Que no ha servit de res.
Anit m'animaven.
Sentir el que sent... no m'agrada ser incoherent. I al mateix temps m'agrada!
És una llàstima.
Estic lamentant-me de massa coses.
No vull seguir veient-me així, em vull vore tal com sóc!
Sóc feliç!
Sóc intel·ligent, puc aconseguir allò que vulga!
Sóc interessant, no puc cedir amb la gelosia, és un monstre que em guanya cada cop que intente vencer-la.
Últimament només veig pèrdues, ho he dit en un comentari a l'@aniol del twitter...
M'agradaria veure alegria, somriures, justícia, però això no serà possible sense la col·laboració de tots i totes!
Com un record d'infantesa sempre et recordaré a tu, Teresa... molt emotiu l'homenatge a l'Ovidi, i veurem què més ens depara enguany!
Entrada curta, estic trist, i es nota, pel to del meu escrit.
Vull tornar a somniar amb el que he somniat este matí, sense cap dubte de voler-ho realitat.
Que vaja bé.
M'odie
He somiat que et veia...
Et veia amb la teua mà sobre la meua.
Vull deixar este sentiment.
Oblidar un sentiment és molt dur, però em toca fer-ho. I em posa trist.
De vegades pense que tot el que he fet per ella se'n va. Que no ha servit de res.
Anit m'animaven.
Sentir el que sent... no m'agrada ser incoherent. I al mateix temps m'agrada!
És una llàstima.
Estic lamentant-me de massa coses.
No vull seguir veient-me així, em vull vore tal com sóc!
Sóc feliç!
Sóc intel·ligent, puc aconseguir allò que vulga!
Sóc interessant, no puc cedir amb la gelosia, és un monstre que em guanya cada cop que intente vencer-la.
Últimament només veig pèrdues, ho he dit en un comentari a l'@aniol del twitter...
M'agradaria veure alegria, somriures, justícia, però això no serà possible sense la col·laboració de tots i totes!
Com un record d'infantesa sempre et recordaré a tu, Teresa... molt emotiu l'homenatge a l'Ovidi, i veurem què més ens depara enguany!
Entrada curta, estic trist, i es nota, pel to del meu escrit.
Vull tornar a somniar amb el que he somniat este matí, sense cap dubte de voler-ho realitat.
Que vaja bé.
M'odie
25 de febrer del 2010
Si tu estàs lluny... Si tu yes luen...
Hui una entrada dedicada a esta gran cançó dels Mallacán, han tret fa poc el nou disc "Mar de Suenios" i com que m'encanta i tot això, malgrat no ser un grup íntegrament en català, també és part de mi...
L'audio el pose ací mateix, així podeu escoltar-lo mentres llegiu l'entrada :)
Aquesta cançó em porta moltes emocions, és una cançó súper-romàntica, parla de tu, de mi, d'ella, d'ell, d'aquell, d'aquella, d'aquelles, d'aquells...
Parla de l'amor, parla del desamor, del que ens ha passat a totes i tots alguna vegada en la vida (si és que en tenim).
Hui repassant un dels webs que seguisc he vist informació sobre un concurs literari, al qual em presentaré, em faria molta gràcia que llegiren el meu relat, una de les condicions era que es triara un dels cinc inicis, jo m'he quedat amb el de l'Anna Carreras, em sembla que era la única autora dels cins que hi havia. No ho he fet per ser dona, sinó perquè era el text que més m'ha agradat, el que més m'ha tret de dins coses, i em donarà per a fer entre dues i nou pàgines.
Aprofite per a anunciar també ací el concertet que tenim el dissabte, una jornada que es diu Recordant l'Ovidi... que se celebrarà en el Kafcafé (Carrer Arquitecte Arnau 16, Benimaclet) a les 20:30 puntuals! Hi tocaré, hi haurà sorpreses, i serà una jornada molt interessant.
També pel matí hi ha una convocatòria per a reivindicar la voluntat de tindre una Casa de la Cultura de Benimaclet. A les 12 en la plaça de Benimaclet.
Seguint amb la temàtica de l'entrada, parlaré una mica dels Mallacán.
Aquest grup té els inicis en Aragó, són un grup de música que mesclen diversos estils, entre folk, ska, reggae, rap i rock, aquest últim disc (Mar de Suenios) més orientat cap al rock, bastant encertat en quant a ritmes, bastant convergit en l'estil dels Berri Txarrak, notant-se les influències, o fins i tot de Los Draps, companys aragonesos de la Franja de Ponent, concretament del Matarranya (aquests sí que canten en català).
És una agrupació musical que destaca bastant en lletres amoroses i independentistes, tots dos estils de lletres que poden servir-nos per a veure la ideologia d'aquesta banda. Se'ls podria definir com a independentistes aragonesos, i fan una música bastant bona melòdicament i literàriament.
El títol de l'entrada, Si tu yes luen, és una cançó de l'últim disc de Mallacán, que vol dir el mateix que he posat al títol: Si tu estàs lluny...
M'agrada molt la cançoneta, l'entenc quasi completa, el nivell d'aragonés que tinc és que l'entenc però em costaria parlar-lo, perquè no l'he estudiat, sinó que l'estic aprenent a poc a poc amb l'ajuda d'alguns companys del twitter, com bé podrien ser el company @purnas o @elbetoco
M'agrada molt el sentit que té, començant amb un ritme bastant reggae i acabant en un rock guai...
Tot seguit us posaré una altra cançó del disc, en este cas videoclip, una altra cançó bastant rock que m'agrada molt, que es diu Canta trista de Irina, per a mi, que no m'he parat a analitzar la lletra, la veig bastant melancòlica, com si es tractara d'una noia que ha perdut algú molt important per a ella, com si s'haguera quedat vídua o el xicot l'haguera abandonada... Les cançons tristes amb un to de rock em solen agradar, sobretot quan se'ls dóna un gran tracte melòdic o rítmic, ja que reflexen bastant l'interior d'una persona trista, una persona que ho vol tirar tot per la finestra o que fins i tot no pot fer res perquè se sent impotent, perquè se sent decebuda, perquè se sent dèbil front a les circumstàncies que l'envolten, però el mateix rock convida a plorar i agafar força com a símptoma d'haver tocat fons, com a símptoma de que quan toques fons només pots pujar cap amunt, no pots caure més avall.
Per això mateix, si estàs trista o ho simules, abandona eixe estat, perquè no mereix la pena estar trista per alguna altra persona, si t'ha abandonat, ell/a s'ho perd.
L'ordre del cel és estimar, sense odi, estimar-nos tots, com germans i germanes, com amigues i amics, com amants... com allò que faça falta, sense propietat, tots som de tots, i ningú no és de ningú, no depenem de ningú, sinó de nosaltres mateixes i mateixos!
No podem sucumbir a la voluntat d'una altra persona, no podem permetre que ningú decidisca sobre nosaltres.
Nosaltres vivim, nosaltres decidim.
Per tot això, clamem contra la intolerància, clamem contra la injustícia, contra el racisme, el feixisme i la ignorància en el seu conjunt.
Com ha dit hui el nostre amic i company Sergi Tarín en un article, sí que hi ha violència al Cabanyal, impune, perquè és una violència de màquines, sorolls i tercermundització del barri-poble per excel·lència del nostre ajuntafems dirigit per una senyora anomenada Rita Barberá, que porta 19 anys governant la ciutat de València, i per a ella no hi ha límits, però per a Hugo Chávez sí que hi ha d'haver...
No criticaré més.
Vos deixe amb Canta trista de Irina, de Mallacán, del disc Mar de Suenios.
M'encanta.
M'encantes.
M'encante.
M'estime.
T'estime.
L'audio el pose ací mateix, així podeu escoltar-lo mentres llegiu l'entrada :)
Aquesta cançó em porta moltes emocions, és una cançó súper-romàntica, parla de tu, de mi, d'ella, d'ell, d'aquell, d'aquella, d'aquelles, d'aquells...
Parla de l'amor, parla del desamor, del que ens ha passat a totes i tots alguna vegada en la vida (si és que en tenim).
Hui repassant un dels webs que seguisc he vist informació sobre un concurs literari, al qual em presentaré, em faria molta gràcia que llegiren el meu relat, una de les condicions era que es triara un dels cinc inicis, jo m'he quedat amb el de l'Anna Carreras, em sembla que era la única autora dels cins que hi havia. No ho he fet per ser dona, sinó perquè era el text que més m'ha agradat, el que més m'ha tret de dins coses, i em donarà per a fer entre dues i nou pàgines.
Aprofite per a anunciar també ací el concertet que tenim el dissabte, una jornada que es diu Recordant l'Ovidi... que se celebrarà en el Kafcafé (Carrer Arquitecte Arnau 16, Benimaclet) a les 20:30 puntuals! Hi tocaré, hi haurà sorpreses, i serà una jornada molt interessant.
També pel matí hi ha una convocatòria per a reivindicar la voluntat de tindre una Casa de la Cultura de Benimaclet. A les 12 en la plaça de Benimaclet.
Seguint amb la temàtica de l'entrada, parlaré una mica dels Mallacán.
Aquest grup té els inicis en Aragó, són un grup de música que mesclen diversos estils, entre folk, ska, reggae, rap i rock, aquest últim disc (Mar de Suenios) més orientat cap al rock, bastant encertat en quant a ritmes, bastant convergit en l'estil dels Berri Txarrak, notant-se les influències, o fins i tot de Los Draps, companys aragonesos de la Franja de Ponent, concretament del Matarranya (aquests sí que canten en català).
És una agrupació musical que destaca bastant en lletres amoroses i independentistes, tots dos estils de lletres que poden servir-nos per a veure la ideologia d'aquesta banda. Se'ls podria definir com a independentistes aragonesos, i fan una música bastant bona melòdicament i literàriament.
El títol de l'entrada, Si tu yes luen, és una cançó de l'últim disc de Mallacán, que vol dir el mateix que he posat al títol: Si tu estàs lluny...
M'agrada molt la cançoneta, l'entenc quasi completa, el nivell d'aragonés que tinc és que l'entenc però em costaria parlar-lo, perquè no l'he estudiat, sinó que l'estic aprenent a poc a poc amb l'ajuda d'alguns companys del twitter, com bé podrien ser el company @purnas o @elbetoco
M'agrada molt el sentit que té, començant amb un ritme bastant reggae i acabant en un rock guai...
Tot seguit us posaré una altra cançó del disc, en este cas videoclip, una altra cançó bastant rock que m'agrada molt, que es diu Canta trista de Irina, per a mi, que no m'he parat a analitzar la lletra, la veig bastant melancòlica, com si es tractara d'una noia que ha perdut algú molt important per a ella, com si s'haguera quedat vídua o el xicot l'haguera abandonada... Les cançons tristes amb un to de rock em solen agradar, sobretot quan se'ls dóna un gran tracte melòdic o rítmic, ja que reflexen bastant l'interior d'una persona trista, una persona que ho vol tirar tot per la finestra o que fins i tot no pot fer res perquè se sent impotent, perquè se sent decebuda, perquè se sent dèbil front a les circumstàncies que l'envolten, però el mateix rock convida a plorar i agafar força com a símptoma d'haver tocat fons, com a símptoma de que quan toques fons només pots pujar cap amunt, no pots caure més avall.
Per això mateix, si estàs trista o ho simules, abandona eixe estat, perquè no mereix la pena estar trista per alguna altra persona, si t'ha abandonat, ell/a s'ho perd.
L'ordre del cel és estimar, sense odi, estimar-nos tots, com germans i germanes, com amigues i amics, com amants... com allò que faça falta, sense propietat, tots som de tots, i ningú no és de ningú, no depenem de ningú, sinó de nosaltres mateixes i mateixos!
No podem sucumbir a la voluntat d'una altra persona, no podem permetre que ningú decidisca sobre nosaltres.
Nosaltres vivim, nosaltres decidim.
Per tot això, clamem contra la intolerància, clamem contra la injustícia, contra el racisme, el feixisme i la ignorància en el seu conjunt.
Com ha dit hui el nostre amic i company Sergi Tarín en un article, sí que hi ha violència al Cabanyal, impune, perquè és una violència de màquines, sorolls i tercermundització del barri-poble per excel·lència del nostre ajuntafems dirigit per una senyora anomenada Rita Barberá, que porta 19 anys governant la ciutat de València, i per a ella no hi ha límits, però per a Hugo Chávez sí que hi ha d'haver...
No criticaré més.
Vos deixe amb Canta trista de Irina, de Mallacán, del disc Mar de Suenios.
M'encanta.
M'encantes.
M'encante.
M'estime.
T'estime.
Inspiració divina...
Em passa realment poques vegades.
Jo, projecte de cantautor, projecte de Lenitiu, amb un embaràs sobre els escenaris (9 mesos), tot i que ja porte 9 mesos i mig, vaig i m'inspire gràcies a dos senzills comentaris.
M'inspire per a escriure esta entrada al meu lloc personal on dic moltes burrades.
Un lloc que no llegix gaire gent, i que tampoc no m'importa, escric per gust i pel plaer de desfogar-me d'allò que em passa al dia a dia, no tinc gaires ganes de fer el treball que he d'entregar demà en la secretaria.
Què estudies? Ara ja sé alguna cosa de tu...
D'on eres? Sé que eres d'ací, però no sé res...
Treballes? Ho havia imaginat, m'encanta...
Vols fer un café amb mi? Va, segur que sí!
Et puc fer més preguntes? Vinga, una mica més...
Estàs segura de que vols? No ho repetiré...
Em pots fer una abraçada? Estic trist...
M'agrades? No ho sé, encara no sé res de tu...
Tens por d'alguna cosa? Sé que sí, conta-m'ho...
Què és el que més t'agrada? Llegir i escoltar...
I què més t'agrada? Anar a museus, composar...
I tu escrius? Sí, escric poemes, i rimes sense rima...
També escrius poemes? Sí, i en ells base els meus temes!
I què és el que més t'agrada menjar? Maduixes amb nata...
Això és dolç, i salat? Espaguetis carbonara amb tòfona blanca...
De què parlem? Del temps, tothom ho fa, és odiós!
Alguna proposta? Anem a fer-nos un café...
Alguna altra? Fem un bon passeget!
Anem a algun museu? A l'IVAM, que tinc ganes d'anar!
Em recitaràs alguna cosa? Te'n dedicaré alguna.
S'ha acabat, parle de tu, parle de mi, no ho sé... m'has inspirat, m'he inspirat, he jugat amb les paraules, els coneixements, el que imagine de tu, el que imagine de mi, gustos, colors, sabors, tacte, vull una abraçada amb sensació de mel!
vull una abraçada teua, segur que és d'olor, sabor i tacte de mel! sensació de mel...
vull un petó teu, sabor de mel, de maduixes amb nata, de menta, de poma, d'all-i-oli, no m'importa, vull un bes, vull que em beses, que m'abraces i em beses, ho vull, i ho vull ja!
vull que m'ajudes, vull que t'ajudes, vull que m'alces la dessuadora, vull que et lleves la camisa, vull que em despasses els cordons i em lleves les sabates, vull que em toques pel pit, que m'agafes ben fort i em premes junt a tu...
sóc un ninot. t'estime, com tu m'has estimat durant la teua infància.
Així recorde que continue tenint una pilota que em van regalar el mateix dia que vaig nàixer, sí, la tinc ací baix, juganera, amb un cascabell, ja desgastada, però és bonica igual, així que si la vols veure, te l'ensenyaré, és real, el que he escrit potser sí, potser no...
M'estimes? potser sí, potser no... i jo a tu? no ho sé tampoc :)
Jo, projecte de cantautor, projecte de Lenitiu, amb un embaràs sobre els escenaris (9 mesos), tot i que ja porte 9 mesos i mig, vaig i m'inspire gràcies a dos senzills comentaris.
M'inspire per a escriure esta entrada al meu lloc personal on dic moltes burrades.
Un lloc que no llegix gaire gent, i que tampoc no m'importa, escric per gust i pel plaer de desfogar-me d'allò que em passa al dia a dia, no tinc gaires ganes de fer el treball que he d'entregar demà en la secretaria.
Què estudies? Ara ja sé alguna cosa de tu...
D'on eres? Sé que eres d'ací, però no sé res...
Treballes? Ho havia imaginat, m'encanta...
Vols fer un café amb mi? Va, segur que sí!
Et puc fer més preguntes? Vinga, una mica més...
Estàs segura de que vols? No ho repetiré...
Em pots fer una abraçada? Estic trist...
M'agrades? No ho sé, encara no sé res de tu...
Tens por d'alguna cosa? Sé que sí, conta-m'ho...
Què és el que més t'agrada? Llegir i escoltar...
I què més t'agrada? Anar a museus, composar...
I tu escrius? Sí, escric poemes, i rimes sense rima...
També escrius poemes? Sí, i en ells base els meus temes!
I què és el que més t'agrada menjar? Maduixes amb nata...
Això és dolç, i salat? Espaguetis carbonara amb tòfona blanca...
De què parlem? Del temps, tothom ho fa, és odiós!
Alguna proposta? Anem a fer-nos un café...
Alguna altra? Fem un bon passeget!
Anem a algun museu? A l'IVAM, que tinc ganes d'anar!
Em recitaràs alguna cosa? Te'n dedicaré alguna.
S'ha acabat, parle de tu, parle de mi, no ho sé... m'has inspirat, m'he inspirat, he jugat amb les paraules, els coneixements, el que imagine de tu, el que imagine de mi, gustos, colors, sabors, tacte, vull una abraçada amb sensació de mel!
vull una abraçada teua, segur que és d'olor, sabor i tacte de mel! sensació de mel...
vull un petó teu, sabor de mel, de maduixes amb nata, de menta, de poma, d'all-i-oli, no m'importa, vull un bes, vull que em beses, que m'abraces i em beses, ho vull, i ho vull ja!
vull que m'ajudes, vull que t'ajudes, vull que m'alces la dessuadora, vull que et lleves la camisa, vull que em despasses els cordons i em lleves les sabates, vull que em toques pel pit, que m'agafes ben fort i em premes junt a tu...
sóc un ninot. t'estime, com tu m'has estimat durant la teua infància.
Així recorde que continue tenint una pilota que em van regalar el mateix dia que vaig nàixer, sí, la tinc ací baix, juganera, amb un cascabell, ja desgastada, però és bonica igual, així que si la vols veure, te l'ensenyaré, és real, el que he escrit potser sí, potser no...
M'estimes? potser sí, potser no... i jo a tu? no ho sé tampoc :)
24 de febrer del 2010
Avui va per Jordi Montañez
Hola, lectors i lectores, nous i noves lectores i lectors!
M'ha sobtat molt l'increment de gent que em seguix, i això m'ha animat a escriure hui.
Realment porte tot el dia pensant en escriure un gran text de promoció al jove cantautor Jordi Montañez, a qui vaig tindre l'ocasió de veure divendres per la nit en una jornada d'homenatge a l'Ovidi Montllor.
Ho vaig passar genial escoltant-lo i em vaig emocionar molt durant la seua actuació.
És un artista que porta molt poc temps en els escenaris com a cantautor, en solitari, però ja compta amb l'experiència d'anys i anys tocant la guitarra i també és membre del grup Reclam, que fan versions del Rock Català (els pets, sau, lax'n'busto, Sangtraït, sopa de cabra...)
Jordi Montañez, de Barcelona, ha demostrat en les seues actuacions una gran força i voluntat, un gran missatge, una melodia senzilla i bastant lleugera d'escoltar, d'ahi ve que s'estiga convertint en un dels representants de la nova trova catalana, m'agrada molt el seu estil.
Vaig disfrutar com un xiquet en la seua actuació en La Pobla de Vallbona (Camp de Túria), i vos enaltisc a formar part del so que desprén la seua guitarra i la seua veu, i vos sentiu també com xiquets, com gent que escolta.
Després de dir tot açò, vos deixe l'enllaç al seu myspace i un vídeo de l'actuació que va fer al Casal Panxo de Berga (aprofite per a dir que s'ho curren molt, i que m'agradaria poder-hi anar).
El seu myspace és: http://www.myspace.com/jordimontanez
Jo demà ixiré per la ràdio i segurament hi tocaré, ja vos avisaré de l'acte que tenim dissabte el dijous, que ara no tinc temps!
Bona nit i fins aviat!
P.S.: no dubteu en fer comentaris sobre allò que escric!
M'ha sobtat molt l'increment de gent que em seguix, i això m'ha animat a escriure hui.
Realment porte tot el dia pensant en escriure un gran text de promoció al jove cantautor Jordi Montañez, a qui vaig tindre l'ocasió de veure divendres per la nit en una jornada d'homenatge a l'Ovidi Montllor.
Ho vaig passar genial escoltant-lo i em vaig emocionar molt durant la seua actuació.
És un artista que porta molt poc temps en els escenaris com a cantautor, en solitari, però ja compta amb l'experiència d'anys i anys tocant la guitarra i també és membre del grup Reclam, que fan versions del Rock Català (els pets, sau, lax'n'busto, Sangtraït, sopa de cabra...)
Jordi Montañez, de Barcelona, ha demostrat en les seues actuacions una gran força i voluntat, un gran missatge, una melodia senzilla i bastant lleugera d'escoltar, d'ahi ve que s'estiga convertint en un dels representants de la nova trova catalana, m'agrada molt el seu estil.
Vaig disfrutar com un xiquet en la seua actuació en La Pobla de Vallbona (Camp de Túria), i vos enaltisc a formar part del so que desprén la seua guitarra i la seua veu, i vos sentiu també com xiquets, com gent que escolta.
Després de dir tot açò, vos deixe l'enllaç al seu myspace i un vídeo de l'actuació que va fer al Casal Panxo de Berga (aprofite per a dir que s'ho curren molt, i que m'agradaria poder-hi anar).
El seu myspace és: http://www.myspace.com/jordimontanez
Jo demà ixiré per la ràdio i segurament hi tocaré, ja vos avisaré de l'acte que tenim dissabte el dijous, que ara no tinc temps!
Bona nit i fins aviat!
P.S.: no dubteu en fer comentaris sobre allò que escric!
22 de febrer del 2010
A Salvador Espriu
- ORACIÓ EN LA TEVA MORT
- Quan roures enyorosos
- de verds marins comencen
- crepusculars missatges,
- volent-te foc, demano
- nova claror, que siguis,
- davant altars on cremen
- ardents silencis d'ales,
- encès cristall, més flama,
- llum de cançó senzilla.
- Aquest poema de Salvador Espriu l'he trobat per casualitat en internet, m'unisc a la commemoració dels 25 anys que fa que vas morir, tu, poeta viu, poeta vividor, escriptor fugaç, novel·lista genial, ets amb nosaltres, nosaltres som amb tu...
- no puc dir res més, t'estimem, Salvador!
17 de febrer del 2010
Tetuà la Rumba :D
Ha sigut una bona manera de començar el dia, escoltant el seu maiespeix.
La força amb què han fet la seua maqueta ha sigut genial, ja que joves, amb voluntat i melodia han sabut abordar bastant bé una categoria tan ampla com és la rumba que fascina la majoria de festers.
A mi, personalment, m'agrada molt com ho han fet, i ja tinc ganes d'escoltar-los en directe, espere que aviat, que ja valdrà la pena :)
Els anime a seguir des de la coneixença, des del fons de mi, perquè val la pena que seguisquen pensant en ser ells, traure el ritme saborós que tenen dins, i animat, que fa créixer l'alegria de la gent, i que fa tindre ganes de ballar que no podem gastar perquè dins l'aulari em mirarien malament ¬¬
Què hi farem... quan un està en un aulari de la uni no pot fer tot allò que vulga xD
Salut i molta Rumba!
els faig una mica de publicitat
http://www.myspace.com/tetualarumba
P.S.: al meu myspace ja estic arribant a les 5000 visites!
La força amb què han fet la seua maqueta ha sigut genial, ja que joves, amb voluntat i melodia han sabut abordar bastant bé una categoria tan ampla com és la rumba que fascina la majoria de festers.
A mi, personalment, m'agrada molt com ho han fet, i ja tinc ganes d'escoltar-los en directe, espere que aviat, que ja valdrà la pena :)
Els anime a seguir des de la coneixença, des del fons de mi, perquè val la pena que seguisquen pensant en ser ells, traure el ritme saborós que tenen dins, i animat, que fa créixer l'alegria de la gent, i que fa tindre ganes de ballar que no podem gastar perquè dins l'aulari em mirarien malament ¬¬
Què hi farem... quan un està en un aulari de la uni no pot fer tot allò que vulga xD
Salut i molta Rumba!
els faig una mica de publicitat
http://www.myspace.com/tetualarumba
P.S.: al meu myspace ja estic arribant a les 5000 visites!
14 de febrer del 2010
sí...
sóc jo...
sóc aquell a qui anomenen Lenitiu
sóc jo mateix
jo ho sóc tot, i no sóc res
no tinc por de res, i tinc por de tot
una batalla, jo contra mi
avui acabaré de llegir Macbeth en català, la llegiré en un futur en anglés, tot i que la traducció està molt ben feta.
sí, estic molt ratllat ara, prou com per a no saber res, meditaré.
Siddhartha sap molt, té paciència, sap pensar i dejunar...
Siddhartha és bo
Siddhartha coneix les virtuts de la vida.
Jo sóc jo.
la meua essència s'està despertant de debò.
parlaré amb tu.
estic reflexionant.
adéu!
ja veieu que m'estic fent un poc pesat, però és el meu dia a dia... pensar, reflexionar, pensar, llegir, reflexionar, pensar, pensar, pensar, meditar... gràcies, meditació!
sóc aquell a qui anomenen Lenitiu
sóc jo mateix
jo ho sóc tot, i no sóc res
no tinc por de res, i tinc por de tot
una batalla, jo contra mi
avui acabaré de llegir Macbeth en català, la llegiré en un futur en anglés, tot i que la traducció està molt ben feta.
sí, estic molt ratllat ara, prou com per a no saber res, meditaré.
Siddhartha sap molt, té paciència, sap pensar i dejunar...
Siddhartha és bo
Siddhartha coneix les virtuts de la vida.
Jo sóc jo.
la meua essència s'està despertant de debò.
parlaré amb tu.
estic reflexionant.
adéu!
ja veieu que m'estic fent un poc pesat, però és el meu dia a dia... pensar, reflexionar, pensar, llegir, reflexionar, pensar, pensar, pensar, meditar... gràcies, meditació!
11 de febrer del 2010
Ojalá...
Tant de bo... les persones no tingueren afany de poder...
tant de bo fóra un món més just...
tant de bo puguera tocar-te sense tocar-te
tant de bo puguera viure lliure d'amor
tant de bo em puguera emportar la mort per a no vore't tant, per a no vore't sempre en tots els segons, en totes les visions...
5 de febrer del 2010
autofelicitats!
M'havia promés fer una entrada el dia del meu aniversari, tècnicament ja ha passat, va ser fa 1 dia (segons el calendari el 4 de febrer).
Cal dir que el regal més ben parit que m'han fet mai, és Siddhartha, de Hermann Hesse, i haver fet l'últim examen este dia.
Estic passant per un mal moment sentimental ara, fins el punt de que torne a tindre ganes de plorar, per tercera nit consecutiva. Anit va ser la festa grossa de la plorera.
Entre això, el llibre, i els pets (el grup de Constantí) m'agafa plorera i ganes de ballar.
Em va bé desfogar-me quan sé que no és ningú qui llig este blog. m'agrada que em deixen una mostra significativa els/les qui llegeixen el que escric, ja que m'anima a seguir escrivint.
De moment estic desanimat, sol, cansat, lliure per tres dies, pensant en què faré ara (en este moment, no a partir de demà) i tancant els ulls.
Potser seria bon moment per a seguir amb els meus exercicis d'autoconfiança o d'autocontrol, que m'ajuden a controlar les emocions quan toca.
Ara sonen els Pirat's Sound Sistema.
De vegades passe molta estona escrivint, perquè la inspiració ve i va, i les converses obertes trontollen que volen que seguisca amb elles, o les revife jo.
Estic fart del comportament del món en l'Estat Natural de Hobbes, Locke, Rousseau i Maquiavel!
Una altra queixa és la del moviment il·lustracionista, en què es creia que s'havia d'il·lustrar al poble, i ara encara estan per il·lustrar.
No ens governen, ens manen. El veritable govern es troba en la participació dels assumptes de més importància per al poble, no per a la butxaca de qui està en el poder.
El vertader poble lliure és aquell que no depén de governants per exercir les seues funcions, és a dir, aquell que no té Estat ni govern de cap tipus. Si hi ha cap necessitat, es fa una assemblea popular.
La constitució és una norma que priva de llibertat, enlloc de ser la norma de la llibertat.
Període d'Estat Constitucional ja! (en què s'apliquen drets de primera, segona i tercera generació)
Som peixos petits, però junts ens menjarem el gran...
el meu desordre personal es va fonent en desitjos anarco-comunistes. La cinquena internacional s'inaugurarà aviat, sí... esperem eixe dia!
seguiria escrivint, però llavors ja es tractaria d'una bíblia, i seguiré demà, si això... si algú ha tingut el valor de llegir-ho tot, que em comente, encara que siga anònim, però vull un comentari seu.
gràcies per llegir tal tostarro xD
t'estime... com amics que som, i no hi ha cap necessitat de ser parella per estimar... en el moment que s'estableix la parella s'acaba la llibertat, reflexiona sobre açò.
Cal dir que el regal més ben parit que m'han fet mai, és Siddhartha, de Hermann Hesse, i haver fet l'últim examen este dia.
Estic passant per un mal moment sentimental ara, fins el punt de que torne a tindre ganes de plorar, per tercera nit consecutiva. Anit va ser la festa grossa de la plorera.
Entre això, el llibre, i els pets (el grup de Constantí) m'agafa plorera i ganes de ballar.
Em va bé desfogar-me quan sé que no és ningú qui llig este blog. m'agrada que em deixen una mostra significativa els/les qui llegeixen el que escric, ja que m'anima a seguir escrivint.
De moment estic desanimat, sol, cansat, lliure per tres dies, pensant en què faré ara (en este moment, no a partir de demà) i tancant els ulls.
Potser seria bon moment per a seguir amb els meus exercicis d'autoconfiança o d'autocontrol, que m'ajuden a controlar les emocions quan toca.
Ara sonen els Pirat's Sound Sistema.
De vegades passe molta estona escrivint, perquè la inspiració ve i va, i les converses obertes trontollen que volen que seguisca amb elles, o les revife jo.
Estic fart del comportament del món en l'Estat Natural de Hobbes, Locke, Rousseau i Maquiavel!
Una altra queixa és la del moviment il·lustracionista, en què es creia que s'havia d'il·lustrar al poble, i ara encara estan per il·lustrar.
No ens governen, ens manen. El veritable govern es troba en la participació dels assumptes de més importància per al poble, no per a la butxaca de qui està en el poder.
El vertader poble lliure és aquell que no depén de governants per exercir les seues funcions, és a dir, aquell que no té Estat ni govern de cap tipus. Si hi ha cap necessitat, es fa una assemblea popular.
La constitució és una norma que priva de llibertat, enlloc de ser la norma de la llibertat.
Període d'Estat Constitucional ja! (en què s'apliquen drets de primera, segona i tercera generació)
Som peixos petits, però junts ens menjarem el gran...
el meu desordre personal es va fonent en desitjos anarco-comunistes. La cinquena internacional s'inaugurarà aviat, sí... esperem eixe dia!
seguiria escrivint, però llavors ja es tractaria d'una bíblia, i seguiré demà, si això... si algú ha tingut el valor de llegir-ho tot, que em comente, encara que siga anònim, però vull un comentari seu.
gràcies per llegir tal tostarro xD
t'estime... com amics que som, i no hi ha cap necessitat de ser parella per estimar... en el moment que s'estableix la parella s'acaba la llibertat, reflexiona sobre açò.
3 de febrer del 2010
silencis...
necessite silencis...
només silencis...
el meu cap explota de la quantitat de coses que té dins
el meu cor me pega punxades (no és broma, abans me n'ha pegat dos)
silencis que no són silencis em maten.
necessite eixos silencis que m'aporten la pau interior...
deixar fluir la meua energia...
contemplar la meua aura...
no pensar.
necessite no pensar
escapar d'aquest món durant uns minuts, encara que siga!
estic atabalat
estic trist
estic content
i estic tranquil...
tot un contradictori estic fet
vull sortir d'una puta vegada d'esta armadura que m'atrapa!
adéu, somnis... ens veiem després.
només silencis...
el meu cap explota de la quantitat de coses que té dins
el meu cor me pega punxades (no és broma, abans me n'ha pegat dos)
silencis que no són silencis em maten.
necessite eixos silencis que m'aporten la pau interior...
deixar fluir la meua energia...
contemplar la meua aura...
no pensar.
necessite no pensar
escapar d'aquest món durant uns minuts, encara que siga!
estic atabalat
estic trist
estic content
i estic tranquil...
tot un contradictori estic fet
vull sortir d'una puta vegada d'esta armadura que m'atrapa!
adéu, somnis... ens veiem després.
18 de gener del 2010
Rap antidepressiu...
Ara que la penya pilla fins i tot a missa...
ens servim d'aquesta frase per a fer un anàlisi profund del que passa a aquesta merda de societat.
La nostra societat està cada vegada més alienada, i la televisió i les drogues són el control de les consciències.
Potser són afirmacions d'allò més generals, però ens portem al cas de que hi ha MILIONS de persones que miren com una tia farlopera que viu de que la gent la veja fent imbecilitats a la tele es fa rica a costa seua. Com poden aguantar tanta desinformació? Com poden aguantar taaaaaanta merda?
Les programacions de les televisions espanyoles solen contindre exclusivament futbol, PPSOE i violència (ja siga psicològica o visual).
El contingut cultural d'aquestes televisions es redueix a un 0'01% de tot el que emeten. Televisions privades. Conegudes sobretot perquè són propietat del Grupo PRISA (socialdemòcrates fastigosos que volen guanyar diners gràcies a la manipulació de notícies i afiançar-se en el poder junt al PPSOE) i l'altra cadena privada de Berlusconi (vaja, quina coincidència, ell no manipula?). Les televisions públiques de l'Estat no estan tampoc per a tirar coets, en RTVE han obligat a llevar la publicitat, i ara han de viure del que paguem els consumidors de l'Estat encara que no hi estiguem d'acord.
Un altre exemple és la programació vomitiva de RTVV, que en teoria és pública, és a dir, propietat del PP, perquè les institucions són posseïdes per aquest partit, i amb el suport del PSOE-PSPV(CV?) i tot allò que està a les seues mans patix un transtorn que ningú no sap cap on mirar per lliurar-se'n, ja que arriben a distorsionar tant la realitat per adoctrinar a la gent a la seua manera que ja no sabem si el que diuen és vertader o fals. Potser són maniobres per perpetuar-se al poder. fa 19 anys que Rita és alcaldessa de València. Camps només porta des del 2003, però anteriorment estava Zaplana (que va fugir de la política curiosament quan va esclatar el cas Gürtel!)
I encara tinc més coses a dir, però hauria de seguir estudiant, que demà tinc exàmens.
Aneu a fer la mà, òstia!
ens servim d'aquesta frase per a fer un anàlisi profund del que passa a aquesta merda de societat.
La nostra societat està cada vegada més alienada, i la televisió i les drogues són el control de les consciències.
Potser són afirmacions d'allò més generals, però ens portem al cas de que hi ha MILIONS de persones que miren com una tia farlopera que viu de que la gent la veja fent imbecilitats a la tele es fa rica a costa seua. Com poden aguantar tanta desinformació? Com poden aguantar taaaaaanta merda?
Les programacions de les televisions espanyoles solen contindre exclusivament futbol, PPSOE i violència (ja siga psicològica o visual).
El contingut cultural d'aquestes televisions es redueix a un 0'01% de tot el que emeten. Televisions privades. Conegudes sobretot perquè són propietat del Grupo PRISA (socialdemòcrates fastigosos que volen guanyar diners gràcies a la manipulació de notícies i afiançar-se en el poder junt al PPSOE) i l'altra cadena privada de Berlusconi (vaja, quina coincidència, ell no manipula?). Les televisions públiques de l'Estat no estan tampoc per a tirar coets, en RTVE han obligat a llevar la publicitat, i ara han de viure del que paguem els consumidors de l'Estat encara que no hi estiguem d'acord.
Un altre exemple és la programació vomitiva de RTVV, que en teoria és pública, és a dir, propietat del PP, perquè les institucions són posseïdes per aquest partit, i amb el suport del PSOE-PSPV(CV?) i tot allò que està a les seues mans patix un transtorn que ningú no sap cap on mirar per lliurar-se'n, ja que arriben a distorsionar tant la realitat per adoctrinar a la gent a la seua manera que ja no sabem si el que diuen és vertader o fals. Potser són maniobres per perpetuar-se al poder. fa 19 anys que Rita és alcaldessa de València. Camps només porta des del 2003, però anteriorment estava Zaplana (que va fugir de la política curiosament quan va esclatar el cas Gürtel!)
I encara tinc més coses a dir, però hauria de seguir estudiant, que demà tinc exàmens.
Aneu a fer la mà, òstia!
13 de gener del 2010
Amunt!
He pensat per als meus lectors que com que no han aconseguit (ni intentat) endevinar el problema que havia plantejat... deixar-ho estar.
el dia que tinga 5 comentaris diaris de diferents persones m'ho repensaré, però de moment no vaig a seguir plantejant enigmes musicals.
Estic immers en un món paral·lel a aquest, no estic estudiant, però ho estic fent al mateix temps. No estic trist i ho estic. No estic enamorat, però ho estic. No estic feliç i ho estic al mateix temps...
Estic contradictori, i no ho estic.
Algun dia em comprendreu (si arribeu a fer-ho)
Moltes gràcies, lectors i lectores.
el dia que tinga 5 comentaris diaris de diferents persones m'ho repensaré, però de moment no vaig a seguir plantejant enigmes musicals.
Estic immers en un món paral·lel a aquest, no estic estudiant, però ho estic fent al mateix temps. No estic trist i ho estic. No estic enamorat, però ho estic. No estic feliç i ho estic al mateix temps...
Estic contradictori, i no ho estic.
Algun dia em comprendreu (si arribeu a fer-ho)
Moltes gràcies, lectors i lectores.
10 de gener del 2010
Entrem en època d'exàmens!
Hola, lectors!
Us recordem que estem en època d'exàmens a la Universitat de València, i que possiblement escriga per a desfogar-me un poc de tant d'estudiar (xD)
De totes formes, ara mateix no prometem cap actualització fins després d'exàmens per a donar-vos bones notícies, que segurament seran que començarem el nou web.
Us desitgem bona sort als exàmens, molta salut i bona música!
Us recordem que estem en època d'exàmens a la Universitat de València, i que possiblement escriga per a desfogar-me un poc de tant d'estudiar (xD)
De totes formes, ara mateix no prometem cap actualització fins després d'exàmens per a donar-vos bones notícies, que segurament seran que començarem el nou web.
Us desitgem bona sort als exàmens, molta salut i bona música!
6 de gener del 2010
Lectors, una bona notícia
L'equip de TAC822.net està treballant en una gran sorpresa per a tots vosaltres...
Quan hi haja més informació l'anirem penjant ací!
Recordem que segueix vigent el concurs!!!! participeu!
Quan hi haja més informació l'anirem penjant ací!
Recordem que segueix vigent el concurs!!!! participeu!
5 de gener del 2010
Aquest cop vull publicar una endevinalla
L'endevinalla, i espere que siga acertada pels que participen, que vaticine que seran pocs, però com a mínim ho faran. donarem una setmana per a respondre.
la pregunta és:
autor, disc i cançó en què apareix el fragment següent?:
- ...quan es penja el sistema, s'ha de reiniciar...
recordem que donem una setmana per a respondre.
el guanyador (primer en enviar la resposta encertada a lenitiu@tac822.net) podrà escriure tres dies un article d'opinió, és a dir, els enviarà al correu on s'han d'enviar les respostes i el penjarem.
la qüestió del premi encara no és definitiva, però quan anem avançant les jornades si obtenim algun benefici econòmic ens podrem beneficiar tots amb regals xD
vinga, a veure qui és el primer.
la pregunta és:
autor, disc i cançó en què apareix el fragment següent?:
- ...quan es penja el sistema, s'ha de reiniciar...
recordem que donem una setmana per a respondre.
el guanyador (primer en enviar la resposta encertada a lenitiu@tac822.net) podrà escriure tres dies un article d'opinió, és a dir, els enviarà al correu on s'han d'enviar les respostes i el penjarem.
la qüestió del premi encara no és definitiva, però quan anem avançant les jornades si obtenim algun benefici econòmic ens podrem beneficiar tots amb regals xD
vinga, a veure qui és el primer.
S'han acabat els problemes tècnics
Per fi, gràcies a un amic que entén un poc del tema he pogut aconseguir fer-ho anar tot, i torna a la normalitat el web.
Bé, com que ja tinc un munt de feina feta per hui ho deixaré.
Bé, com que ja tinc un munt de feina feta per hui ho deixaré.
Problema tècnic bastant gros fins que binic ho mire xD
A vore, sóc Lenitiu.
tinc un problema gros, i és que l'ftp no em funciona xD
potser és que he tocat alguna merda que feia que funcionara i ara ja no va, he afegit a la base de dades la llista de col·laboradors que han enviat cançons, però és una feinaaaaada que hauríem de fer entre els dos.
el següent pas serà afegir autors de les cançons com a tals, però uf, hi ha moltíssima més feina, i venen exàmens xD
si algú té idea de com arreglar-ho que m'ho diga a lenitiu@tac822.net
tinc un problema gros, i és que l'ftp no em funciona xD
potser és que he tocat alguna merda que feia que funcionara i ara ja no va, he afegit a la base de dades la llista de col·laboradors que han enviat cançons, però és una feinaaaaada que hauríem de fer entre els dos.
el següent pas serà afegir autors de les cançons com a tals, però uf, hi ha moltíssima més feina, i venen exàmens xD
si algú té idea de com arreglar-ho que m'ho diga a lenitiu@tac822.net
1 de gener del 2010
Salutacions
Des de l'equip de www.TAC822.net us desitgem un bon any 2010 farcit de melodies i lletres, llum, color i salut i felicitat!
Començarem en febrer a construir la nova versió del portal, podeu fer totes les vostres suggerències ací o al correu webmaster@tac822.net
Entre els nostres propòsits es troben millorar la pujada de tablatures i acords, i fer-ho com si fóra un blog, que només quede pendent d'aprovació i ja està.
Un altre propòsit és trobar una persona que s'encarregue d'escriure un article per setmana per a aquest blog!
Vinga, doncs... Salut i que el 2010 siga millor que el 2009!
Començarem en febrer a construir la nova versió del portal, podeu fer totes les vostres suggerències ací o al correu webmaster@tac822.net
Entre els nostres propòsits es troben millorar la pujada de tablatures i acords, i fer-ho com si fóra un blog, que només quede pendent d'aprovació i ja està.
Un altre propòsit és trobar una persona que s'encarregue d'escriure un article per setmana per a aquest blog!
Vinga, doncs... Salut i que el 2010 siga millor que el 2009!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
