22 de març de 2010

Encara em dura...

però menys.


Dijous em vaig passar amb el vodka, prova és que encara tinc alcohol dins del cos.
Ja va desapareixent, per sort, i ara vaig a fer-lo desaparéixer del tot.
Fes-me una foto.
Fes-me un petó.
Fes-me un poema
Fes-me l'amor.



Tu, mestra de xiquets, mestra de savis, mestra de genis. Em fas veure la llum, m'ajudes en cada paraula. Per això et demane que et manifestes davant meu.
Sigues la llum dels meus versos, sigues el ferro de la meua sang, sigues l'aigua del meu meló.
Fes-ho per mi.
Gràcies!



T'estime.

1 comentari:

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

Doncs no, eh? els sentits ben alerta sempre.
No et menges tant el cap...tots agafe'm alguna de grossa de tant en tant.

Vinga! ànim, que ja estem quasi quasi a mitad de setmana!