He tornat...

Hui he tornat... He tornat a veure l'obra "Poseu-me les ulleres"

Hi he anat amb mon pare, l'he convidat, ja que tenia una entrada gratuïta aconseguida en la universitat...
M'he emocionat, he estat a punt de plorar i tot al final de l'obra.

El cas és que és bastant interessant com transcorre en un lloc estàtic, amb dos plans diferents, amb interseccions, amb proporció, amb un ritme gloriosament pacífic, però amb rebel·lia...

El director, Pep Tosar, s'ha lluït. L'escenografia és genial, els temps mesurats, sense por a equivocar-se, estrictament correcte. Una grandíssima interpretació.

I de nou, la música i veu de Miquel Gil amenitzant l'espectacle ha fet un important paper, musicant versos d'Estellés o d'altres poetes.


...I després del teu silenci estricte, camines decididament.

Nota de crítica: 9'3/10
Recomanada a públic major de 7 anys.

Sí, la crítica teatral m'agrada, així com la musical. La crítica que diga quines coses li han agradat o no li han agradat, no la destructiva. Si bé ho dic per comentaris a coses que faig jo, que creuen que seran esborrats per mi, o que això volen, que siga un tirà que no els permeta la llibertat d'expressió.

A mi m'agrada el teatre, sobretot el teatre de carrer, el teatre improvisat, però el teatre assajat també, i el ballet, i l'òpera...




-------------------------------------


Qui és?
Qui m'ha fet això?
Qui penses que ha sigut?
Què vol de mi?
Què passa?

A l'entrada anterior deia com aconseguir el relat que he escrit, l'he fet bé, té una regularitat ràpida, tal com l'obra de Pep Tosar que he tornat a veure hui.

He estat pensant tota l'estona amb la @granissatdellima del blogspot, a veure si la trobava hui. No sé certament si l'he vista, de segur que sí, però no la dec haver reconegut. Cada moment m'ha recordat coses que dic, que pense i que veig.

També és cert que m'ha vingut al cap pq em va dir que aniria "dijous vinent" la setmana passada, i curiosament he anat escoltant el nou disc de @CeskFreixas pel camí (i cantant en veu alta, com no).

Certament, ho vull.

Repetisc que si algú vol el meu relat, que m'envie un correu de petició a Lenitiu@tac822.net

He canviat el títol i subtítol del blog perquè així queda menys artificial, queda més bonic, més poètic i més essencial... M'agrada. A més a més és el títol del relat que he escrit, i no dóne més pistes, perquè no toca ^^


Sí, senyor.
Que sí, senyor.
Sí, senyor.
Recontrasí, senyor!

T'estime.