Alea Iacta Est

La sort està tirada...

Ja he vist l'obra de teatre "Poseu-me les ulleres".

Tracta de la vida i obra de Vicent Andrés Estellés. Amb ell com a personatge de l'obra, és clar...

La recomane a tothom, la meua crítica és molt bona, és una obra digna de veure's a tot arreu, senzilla, clara, amb la música de Miquel Gil, i amb molt bona interpretació!

Justament m'ha tocat seure al costat d'ella, jo que no ho volia, i m'ha tocat l'entrada just ahi... jo crec que ha sigut una putada per part de la que em va vendre l'entrada conscientment per a q m'asseiera ahi. He disfrutat l'obra i he marxat. Sense acomiadar-me ni res... perquè tardaven en sortir.


Bé, no volia seure al seu costat... m'ha tocat just al costat de sa mare, qui ha oferit de canviar-se de lloc i tots dos gustosament li hem dit que no.

És increïble el que fa déu per a juntar-me a ella... potser és el que vol i no hauria de dur-li la contrària... estem predestinats a estar junts, potser.




Hui el rotllo l'assolte ací. com sempre.
Em venia gana d'escriure com a mi m'agrada, extensament, sobre un o diversos temes, vomitant el que tinc dins.

M'agradaria que saberes que estic preparant-me per a anar al Palau de les Arts a vore La Traviata el 13 d'abril... genial! em quadra tot el calendari!
I justet serà el primer dia de classe xD pq el 12 és dilluns següent a pasqua, i em sembla q és sant vicent...
Certament hauré d'anar a recollir la meua entrada, ja que si no hi vaig malament anem! xD una entrada amb les meues dades... què més voldria! personalitzada i tot!

Esta vesprada he tocat a casa d'una amiga de la meua iaia, per a totes les persones que estaven allà. Sobretot ho he fet dedicat a Pepe, que està cec i no es mou del llit des de fa temps, i està constantment trist.
Pel que es veu s'ha quedat agraït per la música, he anat a tocar i cantar-li i ell, quan parlava, a escoltar-lo. Sempre va bé escoltar a gent major, conten coses molt interessants!


De passada he agafat uns llibres q eren de mon avi, que en pau descanse, que romanien allà, sense que ningú els mirara, sense que ningú no els tocara...

Ja em vaig fer amb un llibre del iaio fa uns anys, un de Fuster que es diu L'albufera de València. Em va agradar. Mon iaio era una persona molt culta, tot i haver-se educat en el franquisme, va tindre la sort de poder tirar endavant la família i la casa ell sol. Primer duent un supermercat, després un pub, després un bar orxateria... finalment des de casa ja jubilat. Era molt bon cuiner també.
Era dolcet. També quan s'enfadava ja podies amagar-te xD tenia molt mal geni quan s'enfadava... però me l'he estimat molt, i allà on estiga, que veja allò que faig, que no ho faig sinó per a seguir fent-lo feliç a ell. Quan tenia alzheimer m'agradava fer-lo somriure. i al final ja reia per qualsevol cosa, potser una de les conseqüencies de la malaltia.

Ara em pose trist pensant en ell, q m'agradaria haver-li tocat a ell, tot just fa 3 anys encara vivia, va morir en novembre del 2007, i encara guarde en el record la seua figura al tanatori. l'havien posat molt bonic. m'agradaria abraçar-lo ara i dir-li: iaio, et trobe a faltar!

Ara plore.
Va morir i ja està, no hi puc fer res, només viure fent el bé per anar amb déu...
on de segur estàs tu, esperant-me.

Bé... seria qüestió d'anar a dormir, no puc seguir escrivint.

"De vegades em pregunte què pensareu quan me'n vaja, i no sé si vos agrada quan el repertori cante..." Comiat, un poema escrit per mi i que recite quan m'acomiade dels concerts. la resta, als concerts el podeu sentir!


Moltes gràcies per aguantar-me, lectors (si els hi ha) que no sé si hi ha, però tampoc no m'importa.

Si ho llegiu, com a mínim deixeu empremta, per favor! xD