Sí, confesse que sóc un perill.
Sóc un perill al volant perquè ni pose intermitents i em bóte semàfors en roig...
Anem apanyats! xD com més conduisc pitjor ho faig.
Bé, l'anècdota ve marcada per eixe comentari que m'has fet hui.
No visc enamorat d'una màquina (o sí), però no puc viure enamorat d'un personatge de la xarxa de blogs!
No estic enamorat de ningú... potser de les meues guitarres (què seria jo sense elles!?)
Les coses que apareixen al relat que vaig escriure un cap de setmana de viatge tenen part de ficció i part de realitat. Se sap distingir realment entre cada cosa?
Jo ho pose en dubte.
Hui post xicotet.
Puc dir "T'estime" als lectors i lectores, no? qui ho llegisca pot sentir-se atacat/da, però no és la meua intenció, la intenció és dir-ho, perquè per molt malament que em caigues sempre tindré un raconet per a pensar en tu.
Així és com em tractes :P
Gràcies! Ara no em puc imaginar la reacció en llegir açò xD
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada