He somiat en tu...
He somiat que et veia...
Et veia amb la teua mà sobre la meua.
Vull deixar este sentiment.
Oblidar un sentiment és molt dur, però em toca fer-ho. I em posa trist.
De vegades pense que tot el que he fet per ella se'n va. Que no ha servit de res.
Anit m'animaven.
Sentir el que sent... no m'agrada ser incoherent. I al mateix temps m'agrada!
És una llàstima.
Estic lamentant-me de massa coses.
No vull seguir veient-me així, em vull vore tal com sóc!
Sóc feliç!
Sóc intel·ligent, puc aconseguir allò que vulga!
Sóc interessant, no puc cedir amb la gelosia, és un monstre que em guanya cada cop que intente vencer-la.
Últimament només veig pèrdues, ho he dit en un comentari a l'@aniol del twitter...
M'agradaria veure alegria, somriures, justícia, però això no serà possible sense la col·laboració de tots i totes!
Com un record d'infantesa sempre et recordaré a tu, Teresa... molt emotiu l'homenatge a l'Ovidi, i veurem què més ens depara enguany!
Entrada curta, estic trist, i es nota, pel to del meu escrit.
Vull tornar a somniar amb el que he somniat este matí, sense cap dubte de voler-ho realitat.
Que vaja bé.
M'odie
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Si ets intel·ligent i pots aconseguir el que vulgues, pots aconseguir no odiar-te.
saps? tot passa. T'ho diu una que d'açò en sap prou (per desgràcia).
Un secret? Busca dins teu, ahí està tot el que necessites per a que la teua vida siga com vols.
Publica un comentari a l'entrada