fora!
Me'n vaig a vore el meu cosinet, estaré aïllat de gairebé tot.
copiaré ara l'inici del relat a vore si escric allà, que estaria molt bé començar ja amb el relat per al concurs.
Si he d'escriure més de 3 i menys de 9 pàgines, estic apanyat! una història d'amor! :D
Ho faré.
Fora.
Marxaré, lluny de tu, lluny de tot.
Escoltant Ovidi Montllor... M'inspira bastant.
Ahir vaig anar al teatre i van cantar poemes d'Estellés q cantava l'Ovidi. M'encanta.
M'aclame a tu...
Seràs la fe i la medalla oculta,
seràs la clau que obre tots els panys...
Sí. T'ho dedique a tu. Perquè t'estime.
Perquè vull. Perquè et vull amb mi. Als meus braços.
Exacte, a tu, estimada, m'ensenyaves a plorar, a traure-ho tot de mi.
Et vull veure ballar a ritme de vals. Balla amb mi, em fas falta!
Em fa falta sentir la tremolor de la teua veu, el teu alè, els teus llavis fregant els meus, eixe petó que fa regalimar la suor per tot el cos. Sentint la dolçor del tacte de les teues cames en les meues mans. La bellesa dels teus malucs, els teus pits blanets, contrarestant l'acció dels mugrons durs.
Com en una muntanya russa podíem sentir la lleugeresa del vent, la claror de la lluna per la finestra, la melodia de les notes de Lluís Llach, els versos d'Estellés, les llàgrimes caient, els cabells bellugant-se... Després, allà, somicarem, pregarem que no pare, que no s'ature el ritme... el ritme d'eixa cançó que tant ens ha fet ballar, que ens ha fet riure, que ens ha fet... plorar, estimar.
Feliç de poder escriure açò, desmotivat de no realitzar-ho fins qui sap quan. Potser no ocorrerà mai... Ho vull amb tu, sí, no et preguntes qui eres, però ho vull amb tu.
Vinga doncs, em prepare i marxe. En tornar et vull veure (L) i no em val un "No" per resposta :P
Sí, amb tu vull quedar xD
Gràcies ^^ t'estime! a tu, sols a tu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Que fort, de debo penses presentar això a un concurs?... de què? de escombraire?
vaja tela, sembla increible el fet de que avui dia qualsevol puga fer el que li done la puta gana, i altres, molt millors en el tema, i amb moltes mes ganes no puguen arribar a fer res perquè gent com tu estorba. (i sobretot,desmotiva)
Si no compleixes tots els teus capritxets et mors o què? vols deixar de fer el payaso? a la gent li fas gràcia, però a mi em fas pena, per això t'ho dic.
Ni ets music, ni escriptor, ni poeta, ni res d'això,almenys no per la gent. Per la gent ets un comic, i amés, pesim.
Fes-te un favor i centrat, deixa de fer el friki.
Deixa de fotre la literatura/musica... valenciana i donar mala imatge de, tot plegat, la cultura.
Només saps copiar als grans. No t'enganyes, Ovidi no t'inspira, Ovidi t'ho dona de la mà, perquè copies moltes de les seues frases.
Espere que t'expliquen(la gent del concurs) el que s'ha d'explicar com s'ha d'explicar.
Ale, ja pots esborrar el meu comentari.
Aleshores, "Poseu-me les ulleres" està bé? aniré a veure-la el proper dijous. Ja la comentem! :)
B7s!
Publica un comentari a l'entrada