3 de febrer del 2010

silencis...

necessite silencis...

només silencis...
el meu cap explota de la quantitat de coses que té dins
el meu cor me pega punxades (no és broma, abans me n'ha pegat dos)
silencis que no són silencis em maten.

necessite eixos silencis que m'aporten la pau interior...
deixar fluir la meua energia...
contemplar la meua aura...
no pensar.
necessite no pensar

escapar d'aquest món durant uns minuts, encara que siga!
estic atabalat
estic trist
estic content
i estic tranquil...

tot un contradictori estic fet

vull sortir d'una puta vegada d'esta armadura que m'atrapa!

adéu, somnis... ens veiem després.