Si tu estàs lluny... Si tu yes luen...

Hui una entrada dedicada a esta gran cançó dels Mallacán, han tret fa poc el nou disc "Mar de Suenios" i com que m'encanta i tot això, malgrat no ser un grup íntegrament en català, també és part de mi...

L'audio el pose ací mateix, així podeu escoltar-lo mentres llegiu l'entrada :)




Aquesta cançó em porta moltes emocions, és una cançó súper-romàntica, parla de tu, de mi, d'ella, d'ell, d'aquell, d'aquella, d'aquelles, d'aquells...

Parla de l'amor, parla del desamor, del que ens ha passat a totes i tots alguna vegada en la vida (si és que en tenim).

Hui repassant un dels webs que seguisc he vist informació sobre un concurs literari, al qual em presentaré, em faria molta gràcia que llegiren el meu relat, una de les condicions era que es triara un dels cinc inicis, jo m'he quedat amb el de l'Anna Carreras, em sembla que era la única autora dels cins que hi havia. No ho he fet per ser dona, sinó perquè era el text que més m'ha agradat, el que més m'ha tret de dins coses, i em donarà per a fer entre dues i nou pàgines.

Aprofite per a anunciar també ací el concertet que tenim el dissabte, una jornada que es diu Recordant l'Ovidi... que se celebrarà en el Kafcafé (Carrer Arquitecte Arnau 16, Benimaclet) a les 20:30 puntuals! Hi tocaré, hi haurà sorpreses, i serà una jornada molt interessant.

També pel matí hi ha una convocatòria per a reivindicar la voluntat de tindre una Casa de la Cultura de Benimaclet. A les 12 en la plaça de Benimaclet.


Seguint amb la temàtica de l'entrada, parlaré una mica dels Mallacán.

Aquest grup té els inicis en Aragó, són un grup de música que mesclen diversos estils, entre folk, ska, reggae, rap i rock, aquest últim disc (Mar de Suenios) més orientat cap al rock, bastant encertat en quant a ritmes, bastant convergit en l'estil dels Berri Txarrak, notant-se les influències, o fins i tot de Los Draps, companys aragonesos de la Franja de Ponent, concretament del Matarranya (aquests sí que canten en català).

És una agrupació musical que destaca bastant en lletres amoroses i independentistes, tots dos estils de lletres que poden servir-nos per a veure la ideologia d'aquesta banda. Se'ls podria definir com a independentistes aragonesos, i fan una música bastant bona melòdicament i literàriament.

El títol de l'entrada, Si tu yes luen, és una cançó de l'últim disc de Mallacán, que vol dir el mateix que he posat al títol: Si tu estàs lluny...

M'agrada molt la cançoneta, l'entenc quasi completa, el nivell d'aragonés que tinc és que l'entenc però em costaria parlar-lo, perquè no l'he estudiat, sinó que l'estic aprenent a poc a poc amb l'ajuda d'alguns companys del twitter, com bé podrien ser el company @purnas o @elbetoco

M'agrada molt el sentit que té, començant amb un ritme bastant reggae i acabant en un rock guai...

Tot seguit us posaré una altra cançó del disc, en este cas videoclip, una altra cançó bastant rock que m'agrada molt, que es diu Canta trista de Irina, per a mi, que no m'he parat a analitzar la lletra, la veig bastant melancòlica, com si es tractara d'una noia que ha perdut algú molt important per a ella, com si s'haguera quedat vídua o el xicot l'haguera abandonada... Les cançons tristes amb un to de rock em solen agradar, sobretot quan se'ls dóna un gran tracte melòdic o rítmic, ja que reflexen bastant l'interior d'una persona trista, una persona que ho vol tirar tot per la finestra o que fins i tot no pot fer res perquè se sent impotent, perquè se sent decebuda, perquè se sent dèbil front a les circumstàncies que l'envolten, però el mateix rock convida a plorar i agafar força com a símptoma d'haver tocat fons, com a símptoma de que quan toques fons només pots pujar cap amunt, no pots caure més avall.

Per això mateix, si estàs trista o ho simules, abandona eixe estat, perquè no mereix la pena estar trista per alguna altra persona, si t'ha abandonat, ell/a s'ho perd.


L'ordre del cel és estimar, sense odi, estimar-nos tots, com germans i germanes, com amigues i amics, com amants... com allò que faça falta, sense propietat, tots som de tots, i ningú no és de ningú, no depenem de ningú, sinó de nosaltres mateixes i mateixos!

No podem sucumbir a la voluntat d'una altra persona, no podem permetre que ningú decidisca sobre nosaltres.

Nosaltres vivim, nosaltres decidim.

Per tot això, clamem contra la intolerància, clamem contra la injustícia, contra el racisme, el feixisme i la ignorància en el seu conjunt.

Com ha dit hui el nostre amic i company Sergi Tarín en un article, sí que hi ha violència al Cabanyal, impune, perquè és una violència de màquines, sorolls i tercermundització del barri-poble per excel·lència del nostre ajuntafems dirigit per una senyora anomenada Rita Barberá, que porta 19 anys governant la ciutat de València, i per a ella no hi ha límits, però per a Hugo Chávez sí que hi ha d'haver...

No criticaré més.

Vos deixe amb Canta trista de Irina, de Mallacán, del disc Mar de Suenios.

M'encanta.
M'encantes.
M'encante.

M'estime.
T'estime.