25 de febrer de 2010

Inspiració divina...

Em passa realment poques vegades.

Jo, projecte de cantautor, projecte de Lenitiu, amb un embaràs sobre els escenaris (9 mesos), tot i que ja porte 9 mesos i mig, vaig i m'inspire gràcies a dos senzills comentaris.

M'inspire per a escriure esta entrada al meu lloc personal on dic moltes burrades.
Un lloc que no llegix gaire gent, i que tampoc no m'importa, escric per gust i pel plaer de desfogar-me d'allò que em passa al dia a dia, no tinc gaires ganes de fer el treball que he d'entregar demà en la secretaria.

Què estudies? Ara ja sé alguna cosa de tu...
D'on eres? Sé que eres d'ací, però no sé res...
Treballes? Ho havia imaginat, m'encanta...
Vols fer un café amb mi? Va, segur que sí!

Et puc fer més preguntes? Vinga, una mica més...
Estàs segura de que vols? No ho repetiré...
Em pots fer una abraçada? Estic trist...
M'agrades? No ho sé, encara no sé res de tu...

Tens por d'alguna cosa? Sé que sí, conta-m'ho...
Què és el que més t'agrada? Llegir i escoltar...
I què més t'agrada? Anar a museus, composar...
I tu escrius? Sí, escric poemes, i rimes sense rima...

També escrius poemes? Sí, i en ells base els meus temes!
I què és el que més t'agrada menjar? Maduixes amb nata...
Això és dolç, i salat? Espaguetis carbonara amb tòfona blanca...
De què parlem? Del temps, tothom ho fa, és odiós!

Alguna proposta? Anem a fer-nos un café...
Alguna altra? Fem un bon passeget!
Anem a algun museu? A l'IVAM, que tinc ganes d'anar!
Em recitaràs alguna cosa? Te'n dedicaré alguna.

S'ha acabat, parle de tu, parle de mi, no ho sé... m'has inspirat, m'he inspirat, he jugat amb les paraules, els coneixements, el que imagine de tu, el que imagine de mi, gustos, colors, sabors, tacte, vull una abraçada amb sensació de mel!

vull una abraçada teua, segur que és d'olor, sabor i tacte de mel! sensació de mel...
vull un petó teu, sabor de mel, de maduixes amb nata, de menta, de poma, d'all-i-oli, no m'importa, vull un bes, vull que em beses, que m'abraces i em beses, ho vull, i ho vull ja!

vull que m'ajudes, vull que t'ajudes, vull que m'alces la dessuadora, vull que et lleves la camisa, vull que em despasses els cordons i em lleves les sabates, vull que em toques pel pit, que m'agafes ben fort i em premes junt a tu...

sóc un ninot. t'estime, com tu m'has estimat durant la teua infància.

Així recorde que continue tenint una pilota que em van regalar el mateix dia que vaig nàixer, sí, la tinc ací baix, juganera, amb un cascabell, ja desgastada, però és bonica igual, així que si la vols veure, te l'ensenyaré, és real, el que he escrit potser sí, potser no...


M'estimes? potser sí, potser no... i jo a tu? no ho sé tampoc :)

1 comentari:

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

ualà!! fa il•lusió convertir-se en musa per un moment i que isca una cosa tan ben parida :)

reina del Sol de mitjanit?? deixa't estar de reis que no han dut res de bo a aquesta terra nostra :p

Has tastat les maduixes amb suc de taronja i sucre? Si ho fas, ja et dic q te n’oblidaràs de la nata jeje

B7s!