5 de febrer de 2010

autofelicitats!

M'havia promés fer una entrada el dia del meu aniversari, tècnicament ja ha passat, va ser fa 1 dia (segons el calendari el 4 de febrer).

Cal dir que el regal més ben parit que m'han fet mai, és Siddhartha, de Hermann Hesse, i haver fet l'últim examen este dia.

Estic passant per un mal moment sentimental ara, fins el punt de que torne a tindre ganes de plorar, per tercera nit consecutiva. Anit va ser la festa grossa de la plorera.

Entre això, el llibre, i els pets (el grup de Constantí) m'agafa plorera i ganes de ballar.

Em va bé desfogar-me quan sé que no és ningú qui llig este blog. m'agrada que em deixen una mostra significativa els/les qui llegeixen el que escric, ja que m'anima a seguir escrivint.

De moment estic desanimat, sol, cansat, lliure per tres dies, pensant en què faré ara (en este moment, no a partir de demà) i tancant els ulls.

Potser seria bon moment per a seguir amb els meus exercicis d'autoconfiança o d'autocontrol, que m'ajuden a controlar les emocions quan toca.


Ara sonen els Pirat's Sound Sistema.

De vegades passe molta estona escrivint, perquè la inspiració ve i va, i les converses obertes trontollen que volen que seguisca amb elles, o les revife jo.

Estic fart del comportament del món en l'Estat Natural de Hobbes, Locke, Rousseau i Maquiavel!


Una altra queixa és la del moviment il·lustracionista, en què es creia que s'havia d'il·lustrar al poble, i ara encara estan per il·lustrar.

No ens governen, ens manen. El veritable govern es troba en la participació dels assumptes de més importància per al poble, no per a la butxaca de qui està en el poder.

El vertader poble lliure és aquell que no depén de governants per exercir les seues funcions, és a dir, aquell que no té Estat ni govern de cap tipus. Si hi ha cap necessitat, es fa una assemblea popular.

La constitució és una norma que priva de llibertat, enlloc de ser la norma de la llibertat.

Període d'Estat Constitucional ja! (en què s'apliquen drets de primera, segona i tercera generació)

Som peixos petits, però junts ens menjarem el gran...


el meu desordre personal es va fonent en desitjos anarco-comunistes. La cinquena internacional s'inaugurarà aviat, sí... esperem eixe dia!



seguiria escrivint, però llavors ja es tractaria d'una bíblia, i seguiré demà, si això... si algú ha tingut el valor de llegir-ho tot, que em comente, encara que siga anònim, però vull un comentari seu.

gràcies per llegir tal tostarro xD

t'estime... com amics que som, i no hi ha cap necessitat de ser parella per estimar... en el moment que s'estableix la parella s'acaba la llibertat, reflexiona sobre açò.

3 comentaris:

Laura Muñoz la (futura) politóloga ha dit...

Isma!! No ens dones por, home!
No et tens que sentir mal per res. Tú no has fet res malament.
Com veus, sí que et liig algú!!
Y, si el teu article és un "tostarro", imagina't el meu... xD

Vinga, no et fiques així!

Freski ha dit...

Anima't, home! Que no m'agrada llegir-te en aquest estat tan depressiu...

Ah, per cert, per molts anys!!! :D Que no sabia que havia estat el teu aniversari! Espero que anés bé el dia! ^^

Fins aviat!

Lenitiu ha dit...

gràcies, Freski ^^

quan estic rallat vinc ací i em desfogue, no té més xD