Migració

ja fa un any i dos mesos que vaig deixar d'escriure aquesta història... curiós que la història no es repetisca i seguisca pel seu camí...

em podeu seguir llegint a http://senzillialegre.blogspot.com/ :)

no és escriptura regular, és variat, ja que em dedique a la fotografia, música i economia, supose que un poc de divagació i divulgació en eixe blog ens servirà a tots per millorar.

ens llegim!

Qui m'ho diria?

Torne a recuperar este petit espai per a parlar un poc del que faig.
Actualment estic un poc atabalat, patisc insomni, ja veieu.
Mai no hauria pensat que em passaria el que m'ha passat estos dies.
Bé puc assegurar que no pararé fins que aconseguisca el que vull.
És cert que estic una mica aturat, però no m'aturarà la força que tinc.

Pense que jo puc fer-ho, però si no em pose en marxa no ho aconseguiré.
Assegure que només jo puc, certament.
Sempre he de pensar en les bones possibilitats.
Si no crec en mi no passarà res de bo.
Ara he de poder fer-ho, no patisques.

Quan estic així se'm nota, no pense que s'haja d'ocultar.
Una cosa sí que puc dir, estic ací, i sóc jo.
Èxtasi note quan la música que sent sona, System of a Down.

Encara que em vulguen desanimar no ho aconseguiran.
Sí ho han intentat, però ja ho he dit, ni pensar-ho.
Tots els meus em donen suport.
I no puc deixar de pensar en certes coses que fan mal.
Caram, sí que estic escrivint!

En una ciutat com aquesta els ànims que calen són molts.
No és en va que seguisc lluitant.
Avui he despertat i he cregut una València nova.
Mor un altre dia i el fred torna a la ciutat.
On tots creiem que s'ha acabat, encara queda molt per recórrer.
Raó no ens falta, ens falta suport.
Algun dia ho entendreu, senzillament cal un gran treball, i és el que hem de fer.
Tots.


Gaudiu del meu missatge :)

Os que agora no y son.

Als que ara no hi són


Vull que tot torne a la normalitat en el meu entorn. La gent comença a preocupar-se pels exàmens, jo a penes he començat a mirar-me els temaris... també estic una mica preocupat.

Mons pares enlloc d'estudiar com fèien fins ara, s'han enganxat a un joc del feisbuc. Jo, en canvi, l'he desactivat. Així com abandonat un temps el tuenti, i el twitter només ha sigut uns dies.
Necessitava sortir de les xarxes socials, ara no veig gaires alternatives a eixos llocs, però m'estic començant a mentalitzar per a començar a estudiar. La gent s'ho hauria de plantejar com jo, abandonar les xarxes socials fins després d'exàmens, seria una gran ferramenta de no-distracció, eliminar la vida pública en la xarxa. No és precís eliminar la vida social, tota la vida s'ha sortit amb els amics fins i tot en època d'exàmens, però no és possible que ens passem la vida amb els ulls aclucats mirant com gent que coneixes i altra que no coneixes va deixant caure coses en un portal que controla les nostres vides.

Em sent més lliure sense el feisbuc. Crec que algú hauria de dur el meu, enlloc de ser jo. Ja fa temps que ho dic, si tinc un mànager, me'l pot dur ell. Sense passar-s'hi el dia, és clar! El twitter, en canvi, el veig més per a mi, simplement intercanvi de missatges entre molta gent. Cada vegada més gent llegeix el que jo dic, cada vegada dic més tonteries. Potser m'hauria de pensar què he de dir, enlloc d'anar piulant i piulant tant.


Bé, queda dit, reduir el nombre de twitts al dia. Tots es pensaran on estic, que no mire ni el twitter, ni el feisbuc ni el tuenti, i què? m'he perdut alguna cosa? no. Seguisc amb els ulls aclucats en la meua habitació, he estat uns dies sense sentit del temps, ni conscient del que feia ni el que deixava de fer. Potser estic malalt i no ho sabia. Doncs no sé.

Senzilles reflexions que no faig al dia a dia, però que potser em servixen per a alguna cosa, com a mínim per a desfogar-me de cara al no-públic que sou vosaltres, que no em llegiu, i que heu pensat que en llegir el títol em referiria a gent que no hi és.
Puc dir que tot açò m'ha vingut pensant en tots aquells que han mort en la meua ment, amics, coneguts... molts d'aquests van arribar a ser molt per a mi, i ara ja ni existeixen, gràcies a la vida. La vida ens ha anat escampant, i al final acabem sent açò que ja veieu, pura merda. Pols eres, i en pols et convertiràs.

retorneu-me el somriure

supose que ha tornat el temps d'escriure ací... aviat una nova entrada, aniré escrivint i la programaré per a este cap de setmana, apa, passeu una bona setmana!

Assumiràs la veu d'un poble...

Tu no fores la veu, però fores les paraules de la veu, tu les vas escriure, i ressonaran per sempre entre el dia i la nit del País Valencià.

Mai no et podré preguntar com se't va ocórrer escriure els amants, i el mural, i el testament mural, i documental, i el vi, i coral romput, i tants altres poemes.

Per a tu la meua cinquantena entrada, Vicent Andrés Estellés. Sempre en el cor, i sempre en la memòria!

1924 - 1993.

exàmens?

crec que és la tercera vegada que dic que toquen exàmens... a menys de 16 hores del primer, i a més de 200 de l'últim, bona sort a tots i totes els i les que en tinguen! :)


bona nit i bona sort :P

Entrada 48

No sé quin títol posar-hi, el que puc dir és que estic a la Campus Party València 2010.

En Binic i jo hem estat fent un videocast del que és per a nosaltres aquesta campus party, en general un resum del que hem fet durant els dies que ha durat aquesta.

En general podem dir que ha sigut descarregar, jugar, assistir a xarrades i tallers i sortir de la rutina entrant en una altra per a poder disfrutar d'una setmana meravellosa on hem augmentat la nostra interacció amb altres frikis i ho hem passat molt bé veient tant màquines meravelloses com persones divertides.

He pogut realitzar la meua primera entrevista com a entrevistador. És una cosa especial per a mi, perquè sempre ho havia volgut fer. D'altra banda em falta molt per millorar-la, no vaig demostrar més que ganes de fer-la i ja està, no vaig deixar veure gens de professionalitat.



Per fi he trobat una altra estrella en el cel.


Prenent una beguda energètica per mantindre'm despert i amb aquestes paraules m'acomiade des de la Campus Party València 2010.

ja era hora d'actualitzar xD

trencaments...

és el primer trencament de relació en el que va de blog.

m'inspiren molt més els moments de desamor.
la primera vegada que he plorat tocant una cançó meua ha sigut hui, després de comprovar què és l'amor no correspost.

em sorpren la ment humana, com tot pot ser tan relatiu. n'estava realment enamorat, n'estic.

he vist Amélie, acabada de vore ara... vaja una plorera algunes escenes.
sincerament, és beneficiós estimar algú i que no t'estime, et dóna forces per a continuar, si més no primer te les lleva, i després te'n dóna més.


ho deixe ací, demà més si m'apetix.

proper examen el dia 30.

Va sent hora d'actualitzar...

però demà tinc examen i dilluns també, i no tinc ganes de calfar-me el cap!

Misteri

Hi ha una pàgina al Llibre de Meravelles de Vicent Andrés Estellés que diu:

Spill o Llibre de les dones
                    "a la vora del riu, mare, m'he deixat les espardenyes"
 -Si només són les espardenyes...


Això és tot, no té més misteri? això és el poema?
La gent es deu preguntar per què així. La gent que ha llegit el Llibre de Meravelles, dic... perquè la resta supose que no s'ho deuen preguntar.

Jo pense llevar intriga a això.
L'autor, tan brillant com era, de Burjassot, fill de forner, va estudiar lletres.
La lliure interpretació del poema d'Estellés ens porta a diverses conclusions. Ell volia que l'interpretàrem cadascú a la seua manera. O també pot ser que volia que el continuàrem.
Primer de tot hem de pensar en què estava pensant ell per a fer tal barbaritat, escriure un poema d'una línia!

Hauríem de matitzar que els poemes realment són tan llargs com l'autor ho vulga, i tan rimants com ho desitge, com si vol no rimar-los. Se'ls pot dotar de ritme, de música, de colors, d'aromes, d'accions... Com bé podria jo citar ara el gloriós poema d'aquest mateix autor sobre el pimentó torrat, està plagat d'aromes i fins i tot el gust del pimentó torrat sucat en oli... ara em venen ganes de menjar-ne! xD

Al que anàvem.
Podríem interpretar, no només el poema sobre l'Spill o llibre de les dones, sinó tota l'obra d'Estellés com a una voluntat a que els lectors l'acaben?

El misteri no s'acaba. Per què el poema dels amants guanya tanta força amb el ritme que té?

Doncs podeu dir la vostra i animar-me a que em ratlle més sobre aquest tema, del qual podríem conversar durant hores i elogiar tant a este meravellós poeta valencià.

Primer pla

Una flor, bellesa...
els teus ulls, bellesa...
el teu cos, bellesa...
el que dic, bestiesa.
el que pense, bellesa...
el que em dius, bellesa...
el que escrius, bellesa...
el que veig, bestiesa.
el que faig, bestiesa.
raig de sol, bellesa...
ta alegria, bellesa...
somriures, bellesa...
trobar-te a faltar, mort.

Recordar...

Que el primer bes va ser en un barranc del teu poble...

Saber que fins el divendres no et podré vore...
M'atabale de saber que estaré 5 dies sense vore't.

Em sembla que m'estic encapritxant de tu.
Potser és cert allò que diuen de que eres bonica com una posta de sol...

És possible que després d'eixe mes que estaràs fora t'oblides de mi.

És possible que després de dir-me que em deixes em trenques el cor...

Però... qui sap. Et vull veure feliç, no m'agrada imaginar què pot passar en el futur, perquè el present és el que toca viure, i l'estic vivint.



Estrany, em sent estrany després d'hores sense tu al meu costat. És com si passara una eternitat fins que et torne a vore.

Espere ansiós eixe dia... divendres.



15/05/2010.

Hui continua la saga.




P.S.: i pensar que el primer petó amb tu va ser dins d'un barranc...

Una nit amb els Orxata

Les nits amb els Orxata són realment bones.
No hi ha hagut cap nit amb els Orxata que no ho haja passat bé. Per norma general solen fer moltíssima festa, molt de ritme i bones lletres.

No tinc molt a dir d'este gran grup, només que m'encanten, me fan posar-me content i això...


Escolteu-los, no tenen desperdici... tot i que per a gustos, colors!

Honradesa...

Qui ha parlat d'honradesa?
És ell mateix qui se l'ha atorgada amb la simple paraula de dir que ell mateix és honrat?

És ell mateix conscient que això és mentir? És allò que manté una gran mentida al capdamunt de la societat.

Tot queda igual, déien els Sopa de cabra. En aquest cas tot queda igual en quant a la política. És igual que tinguem un polític corrupte i mentider, perquè el continuarem tenint com a president, i el continuarem tenint com a president del seu partit, perquè el continuarem votant.

M'agraden poc les generalitzacions, però em permet dir que els valencians som uns incrèduls. Els que voten a favor perquè no els beneficia a ells. Els que voten altres partits, perquè no tenen el discurs i convenciment de poder derrotar EL partit únic. Els que no voten, perquè creuen que no votant s'aconsegueixen canviar les coses actuals, i això de no votar ha de ser una cosa a la llarga, o crear un discurs sociològic valencià en contra del vot, però si de dos milions que voten, milió i mig ho fan al PP seguirem igual, com menys voten els abstencionistes més representació tindran. I tot tenint en compte que s'absté un 60% de la població en edat de  votar, que si eixe 60% votara un partit o una congregació de partits diferents el pes del PP no seria tan gran i se li podria fer oposició.

Vaja quin rotllo polític amolle ací sense res...

Tot quedarà igual, perquè l'absoldran.

Espere equivocar-me, però les dades objectives i subjectives indiquen que els seus amics l'ajudaran, i continuaran desinformant igual.

Ale, gent!

Dedicat a David Rosell

Aquest grandíssim guitarrista, forma part dels grups següents i potser alguns més que no conec: Titot i David Rosell, Brams, Mesclat i Dept.

Si no recorde malament és de Manresa.
És un xic molt trempat, simpàtic, genialíssim guitarrista com ja he dit, i a més productor i cantant.

Cal dir que lo únic mal que li veig és que fuma, no és boooo!
Bé, no conec a ningú perfecte xD

El felicite pel seu recent fillet :) no sé si ja deu tindre quasi un anyet... deu ser súper-maco!


En general tot el que veig d'ell està bé.
Fa una música molt guai, i unes lletres increibles també.


Et desitge molt bona sort, David!


P.S.: m'estime molt la pua de Dept que em vas donar al concert de Cardedeu! :DDDD

Música al carrer...

Un saxofonista al carrer de Russafa...
m'ha evocat un poema de l'Estellés que parla d'eixe carrer...
em sembla que es deia Documental.
apareix en el Llibre de Meravelles.


La melodia que soltava era tan dolça... una mena de balada.
m'ha ajudat més a comprendre que estic sol, que de moment no tinc a ningú que m'ajude en els meus reptes, ni tansols el meu millor amic em podria ajudar.

només són reflexions que s'haurien de complir.


si algú vol saber algo més de l'assumpte ja sap... ací només vinc a dir burrades que no dic en la vida real.




Foto: Carrer de Russafa 1-05-2010, autor: jo mateix (Lenitiu/Ismael Sanchis)

De nou em ve al cap

De nou em ve al cap la cançó Ojalá.

Hui m'he fet ja el calendari d'exàmens per a juny i setembre... estic per decidir quines em deixe per a setembre i quines faig ara.

Hui he assistit a un nou episodi d'abús policial, ho he explicat així en la crònica que he enviat als companys i companyes de Llibertat.cat

He estat molt expectant per la qüestió Carles Sastre, no entenc com una simple xerrada pot causar tantíssim enrenou només per ser exmilitant d'una organització de propaganda armada.


De nou retornen els crits de l'altra banda del bloc de cases. Se sent una dona cridar, i no pas per què l'estiguen maltractant, sinó perquè vol que la seua família es moga. Un nou cas de violència masclista passiva?

Em sent les cames tremolar, sent el meu respirar, prou de sentir Bon Jovi, que m'he posat nyonyo! xD

Preferisc Betagarri, Die Toten Hosen... The Donnas... bah, quines xicones més boniques, i lo bé que toquen! mira, hui els hi dedique un vídeo al meu blog! perquè m'han animat molt, i toquen bé i canten bé!

I perquè me les va recomanar una amiga ^^


Ale, ens veiem aviat! sé que estic un poc despenjat d'açò d'actualitzar, però ja m'inspiraré! xD

Qualsevol nit pot sortir el sol...

Hola de nou, companys i companyes!

He tornat de Barcelona molt atabalat, comencen a acostar-se els exàmens i encara no he començat a estudiar! :S


Ja seria hora de començar... Però abans us deixe amb la perla clàssica del Jaume Sisa, que és una cançó bona per a començar l'etapa pre-exàmens!


Hem vist moltes coses a Barcelona, qui vulga saber, que pregunte!
Prepare alguna nova cançó en el meu repertori, potser seria moment de composar.


Deixe ací l'entrada... últimament he perdut la inspiració, no sé què em passa...

Para ti sería...

és una cançó que m'ha vingut ara al cap.
Cançó de Nek.
Enllaç


Vull deixar de pensar en ella, no crec que ho llegisca, si ho fa, hola!
La vull, sí que la vull, voldria ser el seu príncep blau, voldria poder-la abraçar i que ella s'emocionara amb mi, que fóra un amor que desbordara rius i trencara muntanyes.
Un amor feroç.
Però realment no és així, per això vull deixar de pensar en ella.

Sentir com no es correspon aquest desig (que no sentiment) és dur. Si l'estimara seria pitjor.

L'estime com amiga, però la vull com alguna cosa més.
Necessite també desenganxar-me de l'ordinador.
Demà no el portaré a classe. Descansaré d'ell.


Segurament açò que estic dient són tonteries, que l'amor no es busca, es troba. Això és cert. No sé com és.

Com deia l'Ovidi:

"L'amor no hi és,
l'amor hi és.
L'amor se'n va,
l'amor se'n ve."

Una gran cançó també, aquest cop de l'Ovidi, el meu gran admirat, perquè cada dia m'assemble més i menys a ell.



Val, ho deixe ací.

"Un tros de ceba crua,
un rosegó de pa,
una solemnitat...
el vi, solemne, encenia la taula.
parle del vi dels pobres,
el vi que ens feia forts."

Els dies bojos s'han acabat

No vaig tindre temps ni ganes d'actualitzar el blog durant la meua estada a Barcelona ni a Vallbona d'Anoia (Anoia - Vegueria del Penedès)

Resulta que he estat a Vallbona, a Girona i a Barcelona.

Ho he passat genial, he vist a molta gent, entre d'ells a la meua tia segona i al meu besavi.


He estat al Camp Nou veient el Barça - Athletic de Bilbao, he viscut victòries com la de la Champions contra l'Arsenal o la del Bernabeu contra el Madrit.


He fet fotos molt boniques a Girona, i al concert de Brams - El Belda i Rauxa de Cardedeu, on vaig trobar molta gent coneguda i vaig conéixer de nova!


He estat al lloc on van inventar el cacaolat (Can Viader). He visitat el Museu d'Història de Catalunya, on en la sala permanent es parla del meu barri, Russafa, que és on Jaume I es va allotjar abans de conquerir València!

També, a Girona, vaig visitar el Jardí dels alemanys i el Museu del Cinema, junt a un altre museu d'història.

He menjat bastant bé, m'he estat a casa d'un amic allotjat, i genial tot.

M'he comprat en total 4 llibres, el que va sortir amb el Público allà a Catalunya el dissabte passat. el de La Revolta dels Animals, de George Orwell i dos llibres editats pel col·lectiu Negres Tempestes.


També he visitat el Parc Güell, i vaig fer un concert brillantíssim a Moià, pel qual encara estic esperant una remuneració per l'alt preu del transport per part de l'organització que em va convocar.


Bé, ho deixe ací, que no tinc gaire inspiració... diversos esdeveniments m'han consternat.


P.S.: ahir vaig estar en el Palau de les Arts Reina Sofiga veient l'òpera La Traviata, de Giuseppe Verdi. Genialíssim, i subtítols en valencià!