31 de març del 2010

Realitats o ficcions... segur?

Sí, confesse que sóc un perill.

Sóc un perill al volant perquè ni pose intermitents i em bóte semàfors en roig...
Anem apanyats! xD com més conduisc pitjor ho faig.

Bé, l'anècdota ve marcada per eixe comentari que m'has fet hui.
No visc enamorat d'una màquina (o sí), però no puc viure enamorat d'un personatge de la xarxa de blogs!

No estic enamorat de ningú... potser de les meues guitarres (què seria jo sense elles!?)
Les coses que apareixen al relat que vaig escriure un cap de setmana de viatge tenen part de ficció i part de realitat. Se sap distingir realment entre cada cosa?

Jo ho pose en dubte.

Hui post xicotet.

Puc dir "T'estime" als lectors i lectores, no? qui ho llegisca pot sentir-se atacat/da, però no és la meua intenció, la intenció és dir-ho, perquè per molt malament que em caigues sempre tindré un raconet per a pensar en tu.
Així és com em tractes :P

Gràcies! Ara no em puc imaginar la reacció en llegir açò xD

26 de març del 2010

Hui estic icatitzat jo...

Icatitza't, és el lema d'ICatFM per atraure els oients...

El programa que més he escoltat (i que estic escoltant ara) és el Cabaret elèctric, un grandíssim programa, on parlen de temes variats, i de bona música i continguts culturals en general.

M'agrada molt, a més, la veu de la locutora... és dolça!


Hui he anat  a fer fotos per València, demà aniré a imprimir una d'aquestes, amb què concursaré en un concurs de fotografia de la ciutat, ja tinc el títol de la foto i tot...
M'ha costat trobar-la, però és una fotografia que ja tenia pensada, no diré quina és, ja la desvetllaré després de que s'acabe el concurs, que sinó me la poden furtar (xDDDD no crec, però per si de cas)...

Volia fer una foto de les Torres dels Serrans amb la lluna al darrere, però he fet tard, i no em cabia tot, perquè volia agafar el carrer al mateix temps que la lluna... una llàstima, perquè era LA foto que volia allà mateix... llàstima.

També hi ha moltes més fotografies que desgracia la patètica il·luminació dels carrers, no sé com collons han tingut la mala òstia de posar unes llums tan roïnes! (bé, sí que ho sé, un conseller de l'ajuntament té l'empresa q proveeix de llums la ciutat...)

Mentre sonen els Biel Ballester trio, jo pense en tu, en quantes vegades he pensat en tu... en quantes vegades t'hauré insinuat que vull veure't, quantes vegades t'hauré dit que vull fer-te una abraçada de mel a tu, sí, exacte! eixa era la resposta que buscaves, a tu, només a tu... no em calen noms per a dir que eres la única llum del meu camí, la que m'il·lumina des del bon matí, i amb això ja ho he dit tot, sí.

D'onze a una, a ICatFM, el Cabaret elèctric... m'encanta!

També m'agrada el granissat de llima, sí, veus? està bo, més bo inclús que el granissat de café. Per a café em diuen pijo, perquè tinc una nespresso, i m'agrada molt xD de totes formes, a tu t'hi convidaria, sense cap dubte, a un talladet, o un café sol (amb companyia) o fins i tot un café amb llet... no sé encara fer capuccinos amb esta màquina estranya, però puc aprendre a fer-ne si és per tu!

T'agrada el café? A mi també m'agrada el George Clooney en l'anunci de Nespresso! És d'allò més seductor! Té un toc especial, un toc sensual i atractiu genial... i no, el Brad Pitt em sembla una nenassa xD (això podria ser un pique entre tu i jo, si t'agrada el Brad) però no entrarem en més disputes.

T'estime! Dóna'm aquesta oportunitat! :)

22 de març del 2010

Encara em dura...

però menys.


Dijous em vaig passar amb el vodka, prova és que encara tinc alcohol dins del cos.
Ja va desapareixent, per sort, i ara vaig a fer-lo desaparéixer del tot.
Fes-me una foto.
Fes-me un petó.
Fes-me un poema
Fes-me l'amor.



Tu, mestra de xiquets, mestra de savis, mestra de genis. Em fas veure la llum, m'ajudes en cada paraula. Per això et demane que et manifestes davant meu.
Sigues la llum dels meus versos, sigues el ferro de la meua sang, sigues l'aigua del meu meló.
Fes-ho per mi.
Gràcies!



T'estime.

19 de març del 2010

Cremà en casa...

Sí, heu llegit bé.
Anit, la nit del foc, vaig beure per dos persones literalment. Això m'ha portat a la fatal conseqüència d'estar ara tan demacrat i malalt que abandone el vodka.

És lo pitjor que m'ha passat mai. Em va portar el meu millor amic a casa. Sort que ho va fer, perquè sinó m'haguera trobat en l'hospital.


Ara no tinc fam, lo únic q he menjat hui ha sigut una galeta i un grapat xicotet de cereals.
Això em passa per descontrolar-me tant.



Adéu, falles2010...
La xicoteta del carrer ja s'està cremant.
Llàstima xD


Bé, millor, així podré fer pràctiques de cotxe xD

Aviat ja tindré el carnet ^^
Estic molt boig ^^

Bona nit i tapa't.
T'estime

18 de març del 2010

Les meues felicitacions...

Anit, per primer cop en molt de temps, els Obrint Pas van omplir un concert al País Valencià.


Van tocar les cançons que més m'agraden!
A més a més van haver moltíssimes col·laboracions, com per exemple Pep Gimeno "Botifarra", Carles Belda, Soul Atac...

Em vaig emocionar molt, ja que no calia ni que cantara Xavi, ni Miquel, ja cantava el públic... era realment per a plorar d'emoció xD

No vaig fer ni una fotografia, no vaig voler, perquè n'haguera pogut fer moltes, és clar!

Hui aniré amb el meu company Joan a vore falles, que jo encara no les he vistes! (les més importants, clar) i després al teatre (altre cop jo) a vore Poseu-me les ulleres...

Serà genial, i esta vegada no pense deixar que les llàgrimes es queden! si el meu altre company de classe va plorar com un xiquet jo també puc exterioritzar! :D


Bé... no gaire més a dir, massa festa porte...
Esta nit a la salut de la /granissatdellima :)
Ja sé que no t'has oblidat, t'ho repetisc, però lo que fas és molt gran, i si dediques tot el teu esforç ho aconseguiràs sí o sí!!!


Res, ho deixe ací ja...

P.S.: esta nit, la Nit del Foc! :D

T'estime (L)

16 de març del 2010

Pep Gimeno el Botifarra a Arrancapins

Pep Gimeno el Botifarra

Així, Pep Gimeno el Botifarra, natural d'Aixàtiva, com diu ell, va fer un gran concert just davant de la falla (i per als fallers i no fallers) de la Falla Arrancapins.


A mi em va agradar molt com ho va fer, encara no havia sentit el nou disc en directe i ahir vaig tindre l'oportunitat de fer-ho.

Vaig gaudir el concert, com si fóra jo un xiquet :)

Vaig cantar també les cançons que em sabia, és clar! :D


Després vam descobrir el nou Racó de la Corbella obert ja, per fi, després de molt de temps sense aquest gran bar del centre de la ciutat, li falta decoració, però és gran i molt bonic!

Esta nit gaudirem de la presentació del nou maxi d'Orxata Sound System i del directe del Belda i el conjunt Babadoc en el Proyecto Mayhem! :D


Demà recordem que hi ha campionat de truc i xocolatada en l'ateneu popular del botànic (C/Pere Bonfill, 12 baix)


Vaja quina marxa que porte! des de divendres ixint, i fins divendres ixiré xD

14 de març del 2010

He començat festes de falles!

Divendres per la nit vaig anar a Castelló. Va ser una excursió curiosa, perquè allà no tenen falles, estan en la seua festa major, la Magdalena. Ells diuen: Magdalena festa plena!

Realment la festassa que es respirava pel carrer era increible, no hi tiraven tants petards com ací a València, però també algun soltaven.

Vaig anar al concert que organitzava el Bloc Jove, el títol del qual es deia Bloc Rock.

Poguí anar actualitzant el twitter amb les meues impressions sobre el concert perquè hi havia una xarxa veïna que estava desprotegida, és clar!


Les fotos que he penjat al Flickr m'han sortit bé, tant que m'han demanat afegir alguna en l'arxiu/grup de fotos Magdalena Castelló. Això m'ha honorat, perquè és senyal de que la vaig fer bé la foto xD En pujaré més d'eixes xules del concert, perquè va estar molt bé el concert i la il·luminació correctíssima per a poder fer fotos! Felicite al Bloc Jove de Castelló per l'èxit en el concert.


Ahir vaig estar al Terra, en Benimaclet, en el concert d'Eina.

Genialíssim, molta força, però poc espai hi havia xD em va agradar també aquell directe, tot i que molt curt, no va durar ni hora i mitja!

I bé... hui i demà descans, segurament... no tinc força ara xD dimarts Orxata, dimecres Obrint Pas i 121 dB junt a Skalissai!

Ja en tinc ganes...

Si algú vol fer ruta turística fallera per a veure les falles més guais, que m'ho diga, que ho vull fer! :D he de fer fotos i més fotos!



Vinga, vos deixe ja!

Salut!

...T'estime!

11 de març del 2010

He tornat...

Hui he tornat... He tornat a veure l'obra "Poseu-me les ulleres"

Hi he anat amb mon pare, l'he convidat, ja que tenia una entrada gratuïta aconseguida en la universitat...
M'he emocionat, he estat a punt de plorar i tot al final de l'obra.

El cas és que és bastant interessant com transcorre en un lloc estàtic, amb dos plans diferents, amb interseccions, amb proporció, amb un ritme gloriosament pacífic, però amb rebel·lia...

El director, Pep Tosar, s'ha lluït. L'escenografia és genial, els temps mesurats, sense por a equivocar-se, estrictament correcte. Una grandíssima interpretació.

I de nou, la música i veu de Miquel Gil amenitzant l'espectacle ha fet un important paper, musicant versos d'Estellés o d'altres poetes.


...I després del teu silenci estricte, camines decididament.

Nota de crítica: 9'3/10
Recomanada a públic major de 7 anys.

Sí, la crítica teatral m'agrada, així com la musical. La crítica que diga quines coses li han agradat o no li han agradat, no la destructiva. Si bé ho dic per comentaris a coses que faig jo, que creuen que seran esborrats per mi, o que això volen, que siga un tirà que no els permeta la llibertat d'expressió.

A mi m'agrada el teatre, sobretot el teatre de carrer, el teatre improvisat, però el teatre assajat també, i el ballet, i l'òpera...




-------------------------------------


Qui és?
Qui m'ha fet això?
Qui penses que ha sigut?
Què vol de mi?
Què passa?

A l'entrada anterior deia com aconseguir el relat que he escrit, l'he fet bé, té una regularitat ràpida, tal com l'obra de Pep Tosar que he tornat a veure hui.

He estat pensant tota l'estona amb la @granissatdellima del blogspot, a veure si la trobava hui. No sé certament si l'he vista, de segur que sí, però no la dec haver reconegut. Cada moment m'ha recordat coses que dic, que pense i que veig.

També és cert que m'ha vingut al cap pq em va dir que aniria "dijous vinent" la setmana passada, i curiosament he anat escoltant el nou disc de @CeskFreixas pel camí (i cantant en veu alta, com no).

Certament, ho vull.

Repetisc que si algú vol el meu relat, que m'envie un correu de petició a Lenitiu@tac822.net

He canviat el títol i subtítol del blog perquè així queda menys artificial, queda més bonic, més poètic i més essencial... M'agrada. A més a més és el títol del relat que he escrit, i no dóne més pistes, perquè no toca ^^


Sí, senyor.
Que sí, senyor.
Sí, senyor.
Recontrasí, senyor!

T'estime.

10 de març del 2010

A l'Ovidi, que ja fa 15 anys que està de vacances...

Hui fa 15 anys de l'inici de les vacances de l'Ovidi Montllor.

Vull seguir recordant-lo com faig en totes o gairebé totes les meues entrades.

Una veu irrepetible, un grandíssim actor, genial cantant, genial compositor... millor persona!
M'haguera agradat poder-lo conéixer, haguera sigut un grandíssim honor.


Ja no ens alimenten molles, volem un homenatge sencer!

Jo tinc fam, vull dir-li-ho a l'alcalde, que vull menjar...

la fera ferotge, de la gàbia no es va escapar.

Titulà un disc 4.2.42, la data en que nasqué, jo vaig nàixer el 4.2.90, 48 anys més tard... enguany ha fet 68 anys l'Ovidi. Fa 15 anys que està de vacances... Tot ben senzill i ben alegre...

Deia això, però tenia una cara trista, una cara com si tinguera por, com si estiguera menjant-se un ou agre, però mai no va deixar de ser una molt bona persona, una persona amable, generosa, cooperativa i genial. Deien que contava acudits. Deien que sempre tenia temes de conversa, era un home cult, i noble d'ànima. Pobre de butxaca, ric de cap.

"Mon pare sempre em dèia una cosa, a tu no et fan falta joguines, perquè tens ja la més valuosa de totes, la tens aquí (senyalant el cap). Això em deia mon pare quan estava trist"


L'Ovidi era carismàtic... Els mateixos que el van llançar a la glòria el van enfonsar en la misèria quan arribà la "democràcia" a l'Estat. Ell va emigrar a Barcelona quan es va casar, vivia d'allò que tenia, no pidolava, i per la gràcia d'un càncer va deixar de cantar. Fins i tot ho va deixar clar, la seua mort seria alegre, i tornarà a renàixer, tornarà a ser ell, ell està amb nosaltres, i l'hem de reviure ja. També creia en la resurrecció, és clar!



És per a mi un plaer i un privilegi poder versionar cançons que cantava ell, i fins i tot que tocava! L'important quan cantes una cançó de l'Ovidi (o que ell interpretava) és viure-la, sinó no el faràs reviure a ell. L'hem d'interpretar, amb la força que ell ho feia, perquè sinó es perd l'essència de la cançó. Això és el que crec.





Homenatge a Teresa, Perquè vull, Corrandes de l'exili (de Pere Quart i música de l'Ovidi), Serà un dia que durarà anys, La samarreta... Sóc capaç de cantar-ne més, ja que la veu la tinc, em falta el coneixement suficient de guitarra com per a poder-ho fer millor i sense faltar-li el respecte a esta gran figura del cine, teatre i música.

Sent intriga per saber tot sobre la seua vida.

És com si fóra el meu pare, així, el meu pare musical, és el meu referent primer.

L'estime.




Finalment vull agrair-li la seua existència. Sense ell no haguérem tingut moltes coses de les que tenim ara... Ell fou la pòlvora de la dinamita!







Moltes gràcies, Ovidi...







P.S.: si algú vol el relat (¬¬' vegem la noia que va fugir a Reikjavík, per exemple) no el puc penjar ací, no puc penjar-lo més que en el web del concurs, i actualment no funciona bé... així que o me'l demanen imprés i el dóne en persona o me doneu un correu de contacte i l'envie!

Contacte en Lenitiu@tac822.net

Podreu trobar tablatures i acords de l'Ovidi Montllor i molts més en www.tac822.net

Moltes gràcies, lectors i lectores!


P.S.2: han penjat ja el podcast de quan vam estar presentant l'Homenatge a l'Ovidi del dia 6 de Març al Kafcafé
http://audiotecaradiomalva.mypodcast.com/2010/03/Homenatge_a_Ovidi_Montllor-294252.html

Hi vaig interpretar unes cançonetes i n'estic content!

8 de març del 2010

Dia de la dona

Hui, com totes i tots sabem, és el dia internacional de la dona treballadora.

A les 19:30h hi ha una manifestació que partix des del Parterre de València!


He tornat de viatge, he escrit el relat sencer que presentaré al concurs, malgrat que algú que es vulga fer passar per anònim no estiga d'acord amb el que faig.

Estic també mirant de trobar un lloc al món. Encara no l'he trobat, però vaig tirant, i ja trobaré quan toque.


Durant el cap de setmana, escrivint el relat, m'he inspirat sobretot en la meua font màxima d'inspiració, la noia que va fugir a la capital d'Islàndia (que hi vull anar a veure una amiga, a eixe país atlàntic). M'ha inspirat sobretot perquè arran dels seus comentaris i els q li he fet jo, i les seues entrades, he arribat a construir una història superxula.


Dimecres segurament torne a anar al teatre a vore l'obra xD (aquest cop gratis, que ja toca)

Hui comence les pràctiques de cotxe, a vore si aprove a la primera el pràctic i me trac el puto carnet, que em fa falta per a moure'm millor! :D


Res...


Dedicat a les dones...


Restava al seu llit impacient
només li tocava un poquet de vent
marxà com sempre, ella, corrent
fugint del que un altre sent.

Capaç de ser com era
feia despertar a la fera
valenta, i amb molta trempera
plantava cara a la societat sencera.

La societat també era dona.
La nació també era dona.
La mar també era dona.
I la muntanya també ho era.

Ella podia ser també dona.
Sempre havia sigut ella bona.
Com una melodia sa veu li sona.
Traient tota ràbia que prolifera.

Alça't, dona, i fes realitat el teu somni
La igualtat s'ha de forjar des del principi
Som hereus de les vostres idees i accions
Som tots fills de dones convençudes.



m'agradaria poder escriure Somnis de lluna ja, però primer t'he de conéixer, senyoreta que va fugir a Reykjavík! Eres la meua font d'inspiració, i ho vull plasmar en LA cançó que ja he especificat en el relat xD

Moltes gràcies!

i visquen les dones!

5 de març del 2010

Cap de setmana

fora!
Me'n vaig a vore el meu cosinet, estaré aïllat de gairebé tot.

copiaré ara l'inici del relat a vore si escric allà, que estaria molt bé començar ja amb el relat per al concurs.

Si he d'escriure més de 3 i menys de 9 pàgines, estic apanyat! una història d'amor! :D

Ho faré.
Fora.

Marxaré, lluny de tu, lluny de tot.


Escoltant Ovidi Montllor... M'inspira bastant.
Ahir vaig anar al teatre i van cantar poemes d'Estellés q cantava l'Ovidi. M'encanta.

M'aclame a tu...

Seràs la fe i la medalla oculta,
seràs la clau que obre tots els panys...

Sí. T'ho dedique a tu. Perquè t'estime.
Perquè vull. Perquè et vull amb mi. Als meus braços.



Exacte, a tu, estimada, m'ensenyaves a plorar, a traure-ho tot de mi.
Et vull veure ballar a ritme de vals. Balla amb mi, em fas falta!
Em fa falta sentir la tremolor de la teua veu, el teu alè, els teus llavis fregant els meus, eixe petó que fa regalimar la suor per tot el cos. Sentint la dolçor del tacte de les teues cames en les meues mans. La bellesa dels teus malucs, els teus pits blanets, contrarestant l'acció dels mugrons durs.

Com en una muntanya russa podíem sentir la lleugeresa del vent, la claror de la lluna per la finestra, la melodia de les notes de Lluís Llach, els versos d'Estellés, les llàgrimes caient, els cabells bellugant-se... Després, allà, somicarem, pregarem que no pare, que no s'ature el ritme... el ritme d'eixa cançó que tant ens ha fet ballar, que ens ha fet riure, que ens ha fet... plorar, estimar.


Feliç de poder escriure açò, desmotivat de no realitzar-ho fins qui sap quan. Potser no ocorrerà mai... Ho vull amb tu, sí, no et preguntes qui eres, però ho vull amb tu.


Vinga doncs, em prepare i marxe. En tornar et vull veure (L) i no em val un "No" per resposta :P

Sí, amb tu vull quedar xD

Gràcies ^^ t'estime! a tu, sols a tu.

Alea Iacta Est

La sort està tirada...

Ja he vist l'obra de teatre "Poseu-me les ulleres".

Tracta de la vida i obra de Vicent Andrés Estellés. Amb ell com a personatge de l'obra, és clar...

La recomane a tothom, la meua crítica és molt bona, és una obra digna de veure's a tot arreu, senzilla, clara, amb la música de Miquel Gil, i amb molt bona interpretació!

Justament m'ha tocat seure al costat d'ella, jo que no ho volia, i m'ha tocat l'entrada just ahi... jo crec que ha sigut una putada per part de la que em va vendre l'entrada conscientment per a q m'asseiera ahi. He disfrutat l'obra i he marxat. Sense acomiadar-me ni res... perquè tardaven en sortir.


Bé, no volia seure al seu costat... m'ha tocat just al costat de sa mare, qui ha oferit de canviar-se de lloc i tots dos gustosament li hem dit que no.

És increïble el que fa déu per a juntar-me a ella... potser és el que vol i no hauria de dur-li la contrària... estem predestinats a estar junts, potser.




Hui el rotllo l'assolte ací. com sempre.
Em venia gana d'escriure com a mi m'agrada, extensament, sobre un o diversos temes, vomitant el que tinc dins.

M'agradaria que saberes que estic preparant-me per a anar al Palau de les Arts a vore La Traviata el 13 d'abril... genial! em quadra tot el calendari!
I justet serà el primer dia de classe xD pq el 12 és dilluns següent a pasqua, i em sembla q és sant vicent...
Certament hauré d'anar a recollir la meua entrada, ja que si no hi vaig malament anem! xD una entrada amb les meues dades... què més voldria! personalitzada i tot!

Esta vesprada he tocat a casa d'una amiga de la meua iaia, per a totes les persones que estaven allà. Sobretot ho he fet dedicat a Pepe, que està cec i no es mou del llit des de fa temps, i està constantment trist.
Pel que es veu s'ha quedat agraït per la música, he anat a tocar i cantar-li i ell, quan parlava, a escoltar-lo. Sempre va bé escoltar a gent major, conten coses molt interessants!


De passada he agafat uns llibres q eren de mon avi, que en pau descanse, que romanien allà, sense que ningú els mirara, sense que ningú no els tocara...

Ja em vaig fer amb un llibre del iaio fa uns anys, un de Fuster que es diu L'albufera de València. Em va agradar. Mon iaio era una persona molt culta, tot i haver-se educat en el franquisme, va tindre la sort de poder tirar endavant la família i la casa ell sol. Primer duent un supermercat, després un pub, després un bar orxateria... finalment des de casa ja jubilat. Era molt bon cuiner també.
Era dolcet. També quan s'enfadava ja podies amagar-te xD tenia molt mal geni quan s'enfadava... però me l'he estimat molt, i allà on estiga, que veja allò que faig, que no ho faig sinó per a seguir fent-lo feliç a ell. Quan tenia alzheimer m'agradava fer-lo somriure. i al final ja reia per qualsevol cosa, potser una de les conseqüencies de la malaltia.

Ara em pose trist pensant en ell, q m'agradaria haver-li tocat a ell, tot just fa 3 anys encara vivia, va morir en novembre del 2007, i encara guarde en el record la seua figura al tanatori. l'havien posat molt bonic. m'agradaria abraçar-lo ara i dir-li: iaio, et trobe a faltar!

Ara plore.
Va morir i ja està, no hi puc fer res, només viure fent el bé per anar amb déu...
on de segur estàs tu, esperant-me.

Bé... seria qüestió d'anar a dormir, no puc seguir escrivint.

"De vegades em pregunte què pensareu quan me'n vaja, i no sé si vos agrada quan el repertori cante..." Comiat, un poema escrit per mi i que recite quan m'acomiade dels concerts. la resta, als concerts el podeu sentir!


Moltes gràcies per aguantar-me, lectors (si els hi ha) que no sé si hi ha, però tampoc no m'importa.

Si ho llegiu, com a mínim deixeu empremta, per favor! xD

3 de març del 2010

Paraules amb raó...

"Fes treballar el cap,
controla el cor,
no tanques mai la boca,
crida ben fort!"

Serà un dia que durarà anys, Ovidi Montllor.


Paraules que em recorden just el contrari que em deia.

Em remetré al meu llibre predilecte actual per a autocontestar-me.
Els carrers estrets ens fan més forts, coneixent el terreny, no usant la força innecessària, usar l'imperi de la ment, arrelar-se en el coneixement i no en els sentiments...


"els sentiments són la perdició del coneixement, el bloquegen", frase que m'acaba de vindre al cap.

I és cert, en el moment que em vaig enamorar vaig perdre la raó, vaig perdre la capacitat de raonar per mi mateix cedint el meu coneixement al món i no al meu cor.

És per això que rebutge totalment el meu sentiment d'amor cap a una única persona, perquè em perjudica, perquè em fa mal.

Per això renuncie a tot allò que sé per evocar-me al coneixement. Per una causa justa.


Tendim a declarar la guerra a la guerra. Cremar les nostres naus? sí, cremem tot allò que siga nostre, la nostra pau serà la guerra de les persones injustes, que lluitaran per trencar-la.

Voluntat de poder? per a què? per a afiançar-se en el poder i seguir acumulant tota la riquesa? no! la voluntat de poder és la sobirania del poble, i com a tal, hauria de correspondre a tots el poder, és a dir, a cadascú, per a poder decidir sobre ells mateixos i mateixes.

Les roses s'obrin quan saben que hi ha seguritat. Assumim els reptes que ens anem trobant, trenquem tots els setges... sí, ningú no ens assetjarà. La meua ment és inalienable, si algú hi intenta entrar, des d'ara, no em podrà moure ni un pèl. Serà protegida per aquesta barrera que no coneixes, per la barrera del coneixement.

El mal no podrà véncer el coneixement, el coneixement tampoc no està al bé, diria jo. què és el bé? el bé és fer allò que és correcte. però què és correcte?

correcte és portar els pantalons per baix dels genolls?
és correcte aïllar-se del món algunes ocasions? potser és necessari.

l'home aïllat de la societat és tranquil, cooperatiu, bo.
l'home en societat és competitiu, agressiu, ferotge, individualista.

l'home ha d'aprendre a viure en societat.
jo sóc part de la societat, per a canviar-la he de fer força i usar la meua energia, usar l'energia de l'univers.

No tenim cap problema amb els paranys.
Amb el temps hem aprés a adaptar-nos.
Estudiant i entenent l'art de la dialèctica podent trobar el sentit de la contradicció...

Exactament, les contradiccions són llei de vida.

Gràcies a tu, déu, estic viu i reflexione amb els dits.

No esperem que l'enemic no es presente, confiem en els nostres mitjans.
No esperem que l'enemic no ens ataque, confiem en posseir allò que no pot ser atacat.


T'estime.
Realment m'estime.

Atendràs al meu somni?
Atendràs al que jo propose?


No renunciarem a les il·lusions, creixerem i serem flors per la revolució... tornarem a brindar per la vida. (Cesk Freixas, Tornarem a brindar per la vida, La mà dels qui t'esperen, 2009-2010)

Gràcies, Cesk pel teu disc!