28 de maig del 2010

Misteri

Hi ha una pàgina al Llibre de Meravelles de Vicent Andrés Estellés que diu:

Spill o Llibre de les dones
                    "a la vora del riu, mare, m'he deixat les espardenyes"
 -Si només són les espardenyes...


Això és tot, no té més misteri? això és el poema?
La gent es deu preguntar per què així. La gent que ha llegit el Llibre de Meravelles, dic... perquè la resta supose que no s'ho deuen preguntar.

Jo pense llevar intriga a això.
L'autor, tan brillant com era, de Burjassot, fill de forner, va estudiar lletres.
La lliure interpretació del poema d'Estellés ens porta a diverses conclusions. Ell volia que l'interpretàrem cadascú a la seua manera. O també pot ser que volia que el continuàrem.
Primer de tot hem de pensar en què estava pensant ell per a fer tal barbaritat, escriure un poema d'una línia!

Hauríem de matitzar que els poemes realment són tan llargs com l'autor ho vulga, i tan rimants com ho desitge, com si vol no rimar-los. Se'ls pot dotar de ritme, de música, de colors, d'aromes, d'accions... Com bé podria jo citar ara el gloriós poema d'aquest mateix autor sobre el pimentó torrat, està plagat d'aromes i fins i tot el gust del pimentó torrat sucat en oli... ara em venen ganes de menjar-ne! xD

Al que anàvem.
Podríem interpretar, no només el poema sobre l'Spill o llibre de les dones, sinó tota l'obra d'Estellés com a una voluntat a que els lectors l'acaben?

El misteri no s'acaba. Per què el poema dels amants guanya tanta força amb el ritme que té?

Doncs podeu dir la vostra i animar-me a que em ratlle més sobre aquest tema, del qual podríem conversar durant hores i elogiar tant a este meravellós poeta valencià.

25 de maig del 2010

Primer pla


Una flor, bellesa...
els teus ulls, bellesa...
el teu cos, bellesa...
el que dic, bestiesa.
el que pense, bellesa...
el que em dius, bellesa...
el que escrius, bellesa...
el que veig, bestiesa.
el que faig, bestiesa.
raig de sol, bellesa...
ta alegria, bellesa...
somriures, bellesa...
trobar-te a faltar, mort.

23 de maig del 2010

Recordar...

Que el primer bes va ser en un barranc del teu poble...

Saber que fins el divendres no et podré vore...
M'atabale de saber que estaré 5 dies sense vore't.

Em sembla que m'estic encapritxant de tu.
Potser és cert allò que diuen de que eres bonica com una posta de sol...

És possible que després d'eixe mes que estaràs fora t'oblides de mi.

És possible que després de dir-me que em deixes em trenques el cor...

Però... qui sap. Et vull veure feliç, no m'agrada imaginar què pot passar en el futur, perquè el present és el que toca viure, i l'estic vivint.



Estrany, em sent estrany després d'hores sense tu al meu costat. És com si passara una eternitat fins que et torne a vore.

Espere ansiós eixe dia... divendres.



15/05/2010.

Hui continua la saga.




P.S.: i pensar que el primer petó amb tu va ser dins d'un barranc...

20 de maig del 2010

Una nit amb els Orxata


Les nits amb els Orxata són realment bones.
No hi ha hagut cap nit amb els Orxata que no ho haja passat bé. Per norma general solen fer moltíssima festa, molt de ritme i bones lletres.

No tinc molt a dir d'este gran grup, només que m'encanten, me fan posar-me content i això...


Escolteu-los, no tenen desperdici... tot i que per a gustos, colors!

13 de maig del 2010

Honradesa...

Qui ha parlat d'honradesa?
És ell mateix qui se l'ha atorgada amb la simple paraula de dir que ell mateix és honrat?

És ell mateix conscient que això és mentir? És allò que manté una gran mentida al capdamunt de la societat.

Tot queda igual, déien els Sopa de cabra. En aquest cas tot queda igual en quant a la política. És igual que tinguem un polític corrupte i mentider, perquè el continuarem tenint com a president, i el continuarem tenint com a president del seu partit, perquè el continuarem votant.

M'agraden poc les generalitzacions, però em permet dir que els valencians som uns incrèduls. Els que voten a favor perquè no els beneficia a ells. Els que voten altres partits, perquè no tenen el discurs i convenciment de poder derrotar EL partit únic. Els que no voten, perquè creuen que no votant s'aconsegueixen canviar les coses actuals, i això de no votar ha de ser una cosa a la llarga, o crear un discurs sociològic valencià en contra del vot, però si de dos milions que voten, milió i mig ho fan al PP seguirem igual, com menys voten els abstencionistes més representació tindran. I tot tenint en compte que s'absté un 60% de la població en edat de  votar, que si eixe 60% votara un partit o una congregació de partits diferents el pes del PP no seria tan gran i se li podria fer oposició.

Vaja quin rotllo polític amolle ací sense res...

Tot quedarà igual, perquè l'absoldran.

Espere equivocar-me, però les dades objectives i subjectives indiquen que els seus amics l'ajudaran, i continuaran desinformant igual.

Ale, gent!

6 de maig del 2010

Dedicat a David Rosell


Aquest grandíssim guitarrista, forma part dels grups següents i potser alguns més que no conec: Titot i David Rosell, Brams, Mesclat i Dept.

Si no recorde malament és de Manresa.
És un xic molt trempat, simpàtic, genialíssim guitarrista com ja he dit, i a més productor i cantant.

Cal dir que lo únic mal que li veig és que fuma, no és boooo!
Bé, no conec a ningú perfecte xD

El felicite pel seu recent fillet :) no sé si ja deu tindre quasi un anyet... deu ser súper-maco!


En general tot el que veig d'ell està bé.
Fa una música molt guai, i unes lletres increibles també.


Et desitge molt bona sort, David!


P.S.: m'estime molt la pua de Dept que em vas donar al concert de Cardedeu! :DDDD

2 de maig del 2010

Música al carrer...


Un saxofonista al carrer de Russafa...
m'ha evocat un poema de l'Estellés que parla d'eixe carrer...
em sembla que es deia Documental.
apareix en el Llibre de Meravelles.


La melodia que soltava era tan dolça... una mena de balada.
m'ha ajudat més a comprendre que estic sol, que de moment no tinc a ningú que m'ajude en els meus reptes, ni tansols el meu millor amic em podria ajudar.

només són reflexions que s'haurien de complir.


si algú vol saber algo més de l'assumpte ja sap... ací només vinc a dir burrades que no dic en la vida real.




Foto: Carrer de Russafa 1-05-2010, autor: jo mateix (Lenitiu/Ismael Sanchis)