Tu no fores la veu, però fores les paraules de la veu, tu les vas escriure, i ressonaran per sempre entre el dia i la nit del País Valencià.
Mai no et podré preguntar com se't va ocórrer escriure els amants, i el mural, i el testament mural, i documental, i el vi, i coral romput, i tants altres poemes.
Per a tu la meua cinquantena entrada, Vicent Andrés Estellés. Sempre en el cor, i sempre en la memòria!
1924 - 1993.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada