Migració

ja fa un any i dos mesos que vaig deixar d'escriure aquesta història... curiós que la història no es repetisca i seguisca pel seu camí...

em podeu seguir llegint a http://senzillialegre.blogspot.com/ :)

no és escriptura regular, és variat, ja que em dedique a la fotografia, música i economia, supose que un poc de divagació i divulgació en eixe blog ens servirà a tots per millorar.

ens llegim!

Qui m'ho diria?

Torne a recuperar este petit espai per a parlar un poc del que faig.
Actualment estic un poc atabalat, patisc insomni, ja veieu.
Mai no hauria pensat que em passaria el que m'ha passat estos dies.
Bé puc assegurar que no pararé fins que aconseguisca el que vull.
És cert que estic una mica aturat, però no m'aturarà la força que tinc.

Pense que jo puc fer-ho, però si no em pose en marxa no ho aconseguiré.
Assegure que només jo puc, certament.
Sempre he de pensar en les bones possibilitats.
Si no crec en mi no passarà res de bo.
Ara he de poder fer-ho, no patisques.

Quan estic així se'm nota, no pense que s'haja d'ocultar.
Una cosa sí que puc dir, estic ací, i sóc jo.
Èxtasi note quan la música que sent sona, System of a Down.

Encara que em vulguen desanimar no ho aconseguiran.
Sí ho han intentat, però ja ho he dit, ni pensar-ho.
Tots els meus em donen suport.
I no puc deixar de pensar en certes coses que fan mal.
Caram, sí que estic escrivint!

En una ciutat com aquesta els ànims que calen són molts.
No és en va que seguisc lluitant.
Avui he despertat i he cregut una València nova.
Mor un altre dia i el fred torna a la ciutat.
On tots creiem que s'ha acabat, encara queda molt per recórrer.
Raó no ens falta, ens falta suport.
Algun dia ho entendreu, senzillament cal un gran treball, i és el que hem de fer.
Tots.


Gaudiu del meu missatge :)

Os que agora no y son.

Als que ara no hi són


Vull que tot torne a la normalitat en el meu entorn. La gent comença a preocupar-se pels exàmens, jo a penes he començat a mirar-me els temaris... també estic una mica preocupat.

Mons pares enlloc d'estudiar com fèien fins ara, s'han enganxat a un joc del feisbuc. Jo, en canvi, l'he desactivat. Així com abandonat un temps el tuenti, i el twitter només ha sigut uns dies.
Necessitava sortir de les xarxes socials, ara no veig gaires alternatives a eixos llocs, però m'estic començant a mentalitzar per a començar a estudiar. La gent s'ho hauria de plantejar com jo, abandonar les xarxes socials fins després d'exàmens, seria una gran ferramenta de no-distracció, eliminar la vida pública en la xarxa. No és precís eliminar la vida social, tota la vida s'ha sortit amb els amics fins i tot en època d'exàmens, però no és possible que ens passem la vida amb els ulls aclucats mirant com gent que coneixes i altra que no coneixes va deixant caure coses en un portal que controla les nostres vides.

Em sent més lliure sense el feisbuc. Crec que algú hauria de dur el meu, enlloc de ser jo. Ja fa temps que ho dic, si tinc un mànager, me'l pot dur ell. Sense passar-s'hi el dia, és clar! El twitter, en canvi, el veig més per a mi, simplement intercanvi de missatges entre molta gent. Cada vegada més gent llegeix el que jo dic, cada vegada dic més tonteries. Potser m'hauria de pensar què he de dir, enlloc d'anar piulant i piulant tant.


Bé, queda dit, reduir el nombre de twitts al dia. Tots es pensaran on estic, que no mire ni el twitter, ni el feisbuc ni el tuenti, i què? m'he perdut alguna cosa? no. Seguisc amb els ulls aclucats en la meua habitació, he estat uns dies sense sentit del temps, ni conscient del que feia ni el que deixava de fer. Potser estic malalt i no ho sabia. Doncs no sé.

Senzilles reflexions que no faig al dia a dia, però que potser em servixen per a alguna cosa, com a mínim per a desfogar-me de cara al no-públic que sou vosaltres, que no em llegiu, i que heu pensat que en llegir el títol em referiria a gent que no hi és.
Puc dir que tot açò m'ha vingut pensant en tots aquells que han mort en la meua ment, amics, coneguts... molts d'aquests van arribar a ser molt per a mi, i ara ja ni existeixen, gràcies a la vida. La vida ens ha anat escampant, i al final acabem sent açò que ja veieu, pura merda. Pols eres, i en pols et convertiràs.

retorneu-me el somriure

supose que ha tornat el temps d'escriure ací... aviat una nova entrada, aniré escrivint i la programaré per a este cap de setmana, apa, passeu una bona setmana!

Assumiràs la veu d'un poble...

Tu no fores la veu, però fores les paraules de la veu, tu les vas escriure, i ressonaran per sempre entre el dia i la nit del País Valencià.

Mai no et podré preguntar com se't va ocórrer escriure els amants, i el mural, i el testament mural, i documental, i el vi, i coral romput, i tants altres poemes.

Per a tu la meua cinquantena entrada, Vicent Andrés Estellés. Sempre en el cor, i sempre en la memòria!

1924 - 1993.

exàmens?

crec que és la tercera vegada que dic que toquen exàmens... a menys de 16 hores del primer, i a més de 200 de l'últim, bona sort a tots i totes els i les que en tinguen! :)


bona nit i bona sort :P

Entrada 48

No sé quin títol posar-hi, el que puc dir és que estic a la Campus Party València 2010.

En Binic i jo hem estat fent un videocast del que és per a nosaltres aquesta campus party, en general un resum del que hem fet durant els dies que ha durat aquesta.

En general podem dir que ha sigut descarregar, jugar, assistir a xarrades i tallers i sortir de la rutina entrant en una altra per a poder disfrutar d'una setmana meravellosa on hem augmentat la nostra interacció amb altres frikis i ho hem passat molt bé veient tant màquines meravelloses com persones divertides.

He pogut realitzar la meua primera entrevista com a entrevistador. És una cosa especial per a mi, perquè sempre ho havia volgut fer. D'altra banda em falta molt per millorar-la, no vaig demostrar més que ganes de fer-la i ja està, no vaig deixar veure gens de professionalitat.



Per fi he trobat una altra estrella en el cel.


Prenent una beguda energètica per mantindre'm despert i amb aquestes paraules m'acomiade des de la Campus Party València 2010.

ja era hora d'actualitzar xD