Recordar...

Que el primer bes va ser en un barranc del teu poble...

Saber que fins el divendres no et podré vore...
M'atabale de saber que estaré 5 dies sense vore't.

Em sembla que m'estic encapritxant de tu.
Potser és cert allò que diuen de que eres bonica com una posta de sol...

És possible que després d'eixe mes que estaràs fora t'oblides de mi.

És possible que després de dir-me que em deixes em trenques el cor...

Però... qui sap. Et vull veure feliç, no m'agrada imaginar què pot passar en el futur, perquè el present és el que toca viure, i l'estic vivint.



Estrany, em sent estrany després d'hores sense tu al meu costat. És com si passara una eternitat fins que et torne a vore.

Espere ansiós eixe dia... divendres.



15/05/2010.

Hui continua la saga.




P.S.: i pensar que el primer petó amb tu va ser dins d'un barranc...