Misteri

Hi ha una pàgina al Llibre de Meravelles de Vicent Andrés Estellés que diu:

Spill o Llibre de les dones
                    "a la vora del riu, mare, m'he deixat les espardenyes"
 -Si només són les espardenyes...


Això és tot, no té més misteri? això és el poema?
La gent es deu preguntar per què així. La gent que ha llegit el Llibre de Meravelles, dic... perquè la resta supose que no s'ho deuen preguntar.

Jo pense llevar intriga a això.
L'autor, tan brillant com era, de Burjassot, fill de forner, va estudiar lletres.
La lliure interpretació del poema d'Estellés ens porta a diverses conclusions. Ell volia que l'interpretàrem cadascú a la seua manera. O també pot ser que volia que el continuàrem.
Primer de tot hem de pensar en què estava pensant ell per a fer tal barbaritat, escriure un poema d'una línia!

Hauríem de matitzar que els poemes realment són tan llargs com l'autor ho vulga, i tan rimants com ho desitge, com si vol no rimar-los. Se'ls pot dotar de ritme, de música, de colors, d'aromes, d'accions... Com bé podria jo citar ara el gloriós poema d'aquest mateix autor sobre el pimentó torrat, està plagat d'aromes i fins i tot el gust del pimentó torrat sucat en oli... ara em venen ganes de menjar-ne! xD

Al que anàvem.
Podríem interpretar, no només el poema sobre l'Spill o llibre de les dones, sinó tota l'obra d'Estellés com a una voluntat a que els lectors l'acaben?

El misteri no s'acaba. Per què el poema dels amants guanya tanta força amb el ritme que té?

Doncs podeu dir la vostra i animar-me a que em ratlle més sobre aquest tema, del qual podríem conversar durant hores i elogiar tant a este meravellós poeta valencià.