19 d’abril de 2010

Para ti sería...

és una cançó que m'ha vingut ara al cap.
Cançó de Nek.
Enllaç


Vull deixar de pensar en ella, no crec que ho llegisca, si ho fa, hola!
La vull, sí que la vull, voldria ser el seu príncep blau, voldria poder-la abraçar i que ella s'emocionara amb mi, que fóra un amor que desbordara rius i trencara muntanyes.
Un amor feroç.
Però realment no és així, per això vull deixar de pensar en ella.

Sentir com no es correspon aquest desig (que no sentiment) és dur. Si l'estimara seria pitjor.

L'estime com amiga, però la vull com alguna cosa més.
Necessite també desenganxar-me de l'ordinador.
Demà no el portaré a classe. Descansaré d'ell.


Segurament açò que estic dient són tonteries, que l'amor no es busca, es troba. Això és cert. No sé com és.

Com deia l'Ovidi:

"L'amor no hi és,
l'amor hi és.
L'amor se'n va,
l'amor se'n ve."

Una gran cançó també, aquest cop de l'Ovidi, el meu gran admirat, perquè cada dia m'assemble més i menys a ell.



Val, ho deixe ací.

"Un tros de ceba crua,
un rosegó de pa,
una solemnitat...
el vi, solemne, encenia la taula.
parle del vi dels pobres,
el vi que ens feia forts."

3 comentaris:

Pau ha dit...

Crec que a tu la "nit" també t'inspira. En això ens assemblem. En el meu cas la barreja de desig i sentiment és tant homogènia que espanta i tot.

Tothom ha dit que és qüestió de temps. Mentrestant, escoltarem música. :)

Bona setmana!

Toni ha dit...

M'ha agradat el que has escrit. Em sent identificat, he sentit això massa vegades i amb massa força. I com Pau, a mi en eixe desig els sentiments en mesclen, i per tant també és més dur eixe desamor.

Però estic d'acord amb això de que l'amor no es busca -encara que no és una mala opció-, però reitere que estic d'acord amb que no es busca.

Jo sense anar més lluny, m'ha vingut així perquè sí. Unes setmanes abans de conèixer a la xicona amb la que estic, deia que estava cansat de l'amor, d'estimar, i que no tenia ja il·lusió per ningú, ni il·lusió per estimar a algú o ni tan sols agradar-me, i com qui no vol la cosa, per casualitat, tot ha vingut rodat i a tota velocitat, i tot allò que pensava a anat on brama la tonyina, i jo estic que em cau la baba :)

Té la mà Maria - Reus ha dit...

donant una ullada al teu blog
una abraçada des de Reus