20 de desembre de 2010

Qui m'ho diria?

Torne a recuperar este petit espai per a parlar un poc del que faig.
Actualment estic un poc atabalat, patisc insomni, ja veieu.
Mai no hauria pensat que em passaria el que m'ha passat estos dies.
Bé puc assegurar que no pararé fins que aconseguisca el que vull.
És cert que estic una mica aturat, però no m'aturarà la força que tinc.

Pense que jo puc fer-ho, però si no em pose en marxa no ho aconseguiré.
Assegure que només jo puc, certament.
Sempre he de pensar en les bones possibilitats.
Si no crec en mi no passarà res de bo.
Ara he de poder fer-ho, no patisques.

Quan estic així se'm nota, no pense que s'haja d'ocultar.
Una cosa sí que puc dir, estic ací, i sóc jo.
Èxtasi note quan la música que sent sona, System of a Down.

Encara que em vulguen desanimar no ho aconseguiran.
Sí ho han intentat, però ja ho he dit, ni pensar-ho.
Tots els meus em donen suport.
I no puc deixar de pensar en certes coses que fan mal.
Caram, sí que estic escrivint!

En una ciutat com aquesta els ànims que calen són molts.
No és en va que seguisc lluitant.
Avui he despertat i he cregut una València nova.
Mor un altre dia i el fred torna a la ciutat.
On tots creiem que s'ha acabat, encara queda molt per recórrer.
Raó no ens falta, ens falta suport.
Algun dia ho entendreu, senzillament cal un gran treball, i és el que hem de fer.
Tots.


Gaudiu del meu missatge :)

1 comentari:

CALPURNI ha dit...

Clar que sí, pot fer-ho. Tu i tots els que ens proposem quelcom podem fer-ho. Només cal, com tu ben dius, posar-se en marxa.
Salut.