anit em vaig inspirar, però gràcies als somnis se m'ha esborrat del record.
definitivament he trobat, jo, Lenitiu, la persona a qui dedique la meua cançó "Sentiment (per a Laura)" i no és sinó a qui és la personificació de la cançó mateixa.

per això vull dir que és eixa la persona, una que no anomenaré per protegir la seua privacitat, i que no crec que hi haja ningú que llegisca este blog.

a partir d'ara aquest és el blog de tac, el nostre web (de Binnic i Lenitiu)

la presentació d'aquest blog va encarada a la poesia.

"Temps era temps us dèieu: per quant? pels temps dels temps."

"Poc a poc, lentament, mentre tancaves els ulls ens besàvem, ens abraçàvem i rèiem."

"Jo sóc fill de família molt humil, tan humil que d'una cortina vella una samarreta en férem, vermella."



certament he deixat anar versos de poemes/cançons que he llegit.
no sé si algú llegirà el blog, però puc assegurar que ací escriuré les meues inquietuds com a persona, propera a tothom, i així quedarà el tema.

endevinalla: a què em referisc amb estos versos?
qui ho encerte tindrà uns versets de dedicatòria.